Podem reclama quatre grups al Congrés, però topa amb l'oposició de PP, PSOE i Ciutadans

La política espanyola viu pendent dels acords. Acord per formar govern, però també per constituir la mesa del Parlament i, fins i tot, els grups parlamentaris. En aquest context, Podem ha obert un nou front: reclama tenir quatre grups atenent a la singularitat de les seves candidatures. El PSOE, PP i Ciutadans s'hi oposen.

Podem vol tenir un grup propi per al partit de Pablo Iglesias amb 42 diputats, i tres més per En Comú Podem a Catalunya (12 escons), Compromís-Podem-És el moment al País Valencià (9 escons) i En Marea a Galícia (6 escons).

Ciutadans, PP i PSOE rebutgen la idea amb més o menys contundència. Els socialistes mantenen la porta oberta si pot possibilitar un acord del front d'esquerres que proposa Pedro Sánchez.

La reivindicació de Podem també està complicant la configuració de la mesa del Congrés en què hi ha debat sobre qui obtindrà la presidència (PP o PSOE) i com es repartiran les vicepresidències i secretaries entre els grups.

Reivindicacions territorials

Podem defensa que crear quatre grups parlamentaris escenificarà la plurinacionalitat d'Espanya i donarà veu a les reivindicacions territorials. Des de Compromís, la seva líder, Mònica Oltra, va més enllà i apunta que directament Podem i la candidatura de confluència del País Valencià son dues coses totalment diferents.

En declaracions a la cadena Ser, Oltra recorda que la mateixa vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, del PP, ja va separar "les tres candidatures que no eren Podem, sinó coalicions de les quals formen part, però no sumen automàticament".

Des de En Marea, la diputada Alexandra Fernández, defensa que no hi ha cap més opció que quatre grups de Podem.

Més representació i diners

Tenir quatre grups parlamentaris diferents té repercussions més enllà del discurs polític. Quatre grups significa més subvencions, més presidents de grups i portaveus. A més, dóna accés a totes les comissions i més torns d'intervenció en tots els plens. També facilita presentar iniciatives o demanar que es convoqui un ple, ja que només cal que ho sol·licitin dos grups del Congrés.

Podem, insisteix que les motivacions no són econòmiques. Oltra assegura que no és una "qüestió econòmica sinó política".

Què diu la llei?

Podem i les seves coalicions poden demanar quatre grups propis? El reglament marca que per tenir grup propi cal tenir un mínim de 15 diputats o tenir cinc o més escons i haver aconseguit un 15% dels vots en les circumscripcions on es presentava el partit o un 5% a nivell de l'Estat. Aquest segon punt el compleixen totes les tres candidates de confluència de Podem.

Ara bé, hi ha una segona condició que complica aquesta lectura. No podran formar grup separat els diputats que pertanyin a un mateix partit o els d'aquelles formacions que "en l'època d'eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat". Aquest segon punt podria ser el cas de Podem.

La decisió final queda en mans de la Mesa del Congrés, que s'ha de constituir el dia 13 de gener. Hi ha opció de recórrer al Tribunal Constitucional, però els magistrats sempre han donat suport a les decisions de la Mesa. El futur dels grups de Podem sembla que queda en mans d'un pacte amb el PSOE per afavorir una presidència socialista del Parlament.