Què és la llei de nets, la regularització de descendents d'exiliats que enfronta PP i PSOE

2,4 milions de fills i nets d'exiliats han sol·licitat la nacionalitat espanyola, dels quals més de 544.000 la tenen aprovada

Redacció

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha explicat que, fins avui, uns 2,4 milions de fills i nets d'exiliats s'han acollit a la Llei de Memòria Democràtica per sol·licitar la nacionalitat espanyola. Del total de peticions, 544.722 la tenen aprovada i 306.000 ja consten com a espanyols.

El cap de l'oposició, Alberto-Nuñez Feijóo ha acusat el govern espanyol de fer "enginyeria electoral" i "fabricar votants" a través de la regularització extraordinària de persones estrangeres i de l'anomenada llei de nets, en referència a la possibilitat d'aconseguir la nacionalitat mitjançant la Llei de Memòria Democràtica:

Hi ha un interès evident d'aconseguir nous votants, ja que amb els actuals no els surten els comptes.

El líder del PP ha anunciat que proposarà una reforma de la llei electoral perquè el partit que guanyi les eleccions "tingui un plus de diputats", com passa a països com Grècia i Itàlia.

El govern espanyol, per la seva banda, ha acusat Feijóo de generar "odi i confusió" per posar en dubte el cens electoral i barrejar el procés de regularització extraordinària d'immigrants amb la Llei de Memòria democràtica. La portaveu de l'executiu, Elma Saiz, ha acusat el president del PP d'actuar amb un "irresponsabilitat majúscula" amb unes declaracions que creu que demostren la "desesperació" i "frustració" de Feijó.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Saiz ha recordat al líder del PP que la regularització extraordinària no permet als estrangers votar a les eleccions.

El termini va acabar l'octubre del 2025

La llei de nets es va aprovar el 2022 i preveu que puguin aconseguir la nacionalitat espanyola els fills i nets dels exiliats o perseguits durant la Guerra Civil.

També recull la possibilitat d'oferir la nacionalitat als fills de mares espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers i als fills majors d'edat de persones que van aconseguir la nacionalitat amb l'anterior llei de memòria històrica que es va aprovar al 2007.

El termini per demanar la nacionalitat espanyola mitjançant aquest procediment va finalitzar l'octubre del 2025 i els últims dies en que encara es podia sol·licitar es van formar llargues cues als consolats espanyols.