Rapejar Miquel Martí i Pol: quan la poesia enganxa els adolescents
El rap pot ser una porta d'entrada a la poesia per als adolescents. I quan se la fan seva, la poesia deixa de ser avorrida. Sobretot quan descobreixen, sorprenentment, que comparteixen emocions, preocupacions, conflictes i reivindicacions amb poetes de fa segles.
Ho demostra el projecte Rap & Poesia del festival Canalla! de Vic, que ha implicat més de 600 alumnes de segon d'ESO de set centres educatius.
Una iniciativa que ha aconseguit que la literatura surti dels llibres, entri a les aules i acabi pujant a un escenari amb la veu dels adolescents. Com es pot convertir un poema de fa 500 anys en un rap? Quines habilitats es treballen a l'aula rapejant poesia? El programa "L'ofici d'educar", que s'ha fet des del festival Canalla!, n'ha parlat amb alumnes i professors.
Convertir un poema de fa 500 anys en un rap
Entrar a classe rapejant sense ni tan sols dir "Bon dia". Aquesta és la manera com Jupyker, raper i dinamitzador dels tallers Rap & Poesia, sorprèn els alumnes i capta la seva atenció des del primer moment.
El repte és acostar-los poetes com Ausiàs March, Jacint Verdaguer o Miquel Martí i Pol, que d'entrada poden semblar molt allunyats del seu món. "Per fer rap s'ha de tenir xuleria, i per fer poesia, també", defensa Jupyker, que va començar a fer rap i batalles de freestyle amb només 10 o 11 anys.
Als tallers, els adolescents poden canviar paraules i expressions dels poemes originals per adaptar-los al seu llenguatge, amb un punt transgressor, per apropiar-se'ls mantenint-ne el sentit i incorporant-hi ritme, assegura Jupyker:
No es tracta només de posar música als versos, sinó de dessacralitzar la poesia i demostrar que els clàssics encara tenen coses a dir.
El raper reivindica: "La poesia és una cosa viva, la paraula és viva." Jupyker també s'ha sorprès de la facilitat amb què molts alumnes troben el ritme i es fan seus els versos.
La poesia també parla dels adolescents
Greta Saini Costa, alumna de segon d'ESO de l'Escola Vedruna Escorial Vic, abans del taller associava la poesia amb textos antics, llargs i avorrits. Tot i que li agrada la música i toca la guitarra, el rap no era el seu estil preferit.
Però l'experiència li ha descobert una altra manera d'entendre la poesia: jugar amb les paraules i utilitzar-les per explicar el que li passa. Si hagués d'escriure un rap, parlaria de l'adolescència, dels exàmens, dels deures i de totes les emocions que es viuen en aquesta etapa.
Ton Andreu, alumne de segon d'ESO de FEDAC Vic, ja tenia una relació més propera amb la poesia: el seu avi escrivia versos i ell mateix havia guanyat un premi literari. En Ton forma part d'una colla gegantera i toca l'oboè.
El taller li ha permès descobrir que, malgrat els segles que els separen, els poetes clàssics i els adolescents d'avui poden compartir sentiments i preocupacions. I que la poesia també pot ser una manera de connectar amb els altres, treballar en equip i expressar allò que de vegades costa de dir.
Perdre la vergonya i fer-se seva la llengua
El rap no només ha servit per acostar la poesia als adolescents, sinó també per treballar l'expressió oral, el vocabulari, la pronunciació i el treball en equip.
Montse Pascual, professora de llengua i literatura catalanes de l'Institut La Plana de Vic, destaca que el taller ha aconseguit implicar alumnes que habitualment participaven poc i que la música és una eina especialment útil per als nouvinguts que estan aprenent català.
Un dels canvis més significatius ha estat la confiança. La professora explica que, després de les primeres reticències, entre ells mateixos s'animaven a sortir a rapejar:
El rap és una eina molt potent per expressar-se i per motivar-los.
Yàhiya Zaguaj, alumne de segon d'ESO de FEDAC Vic, al principi tenia por que els companys se'n riguessin. Acostumat a escoltar rap en castellà i anglès, el taller també li ha fet descobrir que es pot rapejar en català. Una experiència que li ha donat seguretat per expressar-se davant dels altres.
En Yàhiya reivindica el seu amor pel català, que també parla amb els seus germans, i ha descobert que té facilitat per rapejar. Pol Bastida, alumne de segon d'ESO de l'Escola Vedruna Escorial Vic, tampoc no s'imaginava rapejant davant dels companys, i és molt fan de Travis Scott.
Tot i que continua sense ser un gran aficionat a la lectura, ara reconeix la connexió entre el rap que escolta i la poesia que estudia.
Voldria dedicar un rap al món de la pagesia.
En Pol ve de família pagesa i lamenta que la cultura rural es vagi perdent. Jupyker es compromet a ajudar-lo a crear un rap per reivindicar el món de la pagesia.
Més art a les aules per aprendre i expressar-se
Montse Pascual reclama més activitats artístiques que permetin als adolescents experimentar, crear i descobrir capacitats que no sempre afloren a les classes convencionals. Per aquesta professora, és important que juguin amb la poesia per fer-se-la seva.
I, per Jupyker, el que és important és que s'atreveixin a crear i descobreixin que tenen coses a dir, i mereixen ser escoltats. La sorpresa de l'edició de l'"L'ofici d'educar" des del festival Canalla! ha estat la participació de la il·lustradora Pilarín Bayés, que reivindica el valor de l'expressió artística, sigui quina sigui la disciplina:
El mètode no importa. El que importa és que la gent se sàpiga expressar i ho sàpiga compartir amb els altres.
I Jupyker expressa un últim desig: que algun dels alumnes s'animi a escriure una cançó, un poema o un poema rapejat. Seria senyal, diu, que els tallers han aconseguit sembrar la llavor del rap i la poesia.