Regularització d'immigrants, i després què? Quines polítiques caldrien en habitatge, educació o llengua

La regularització no acaba amb la problemàtica, sinó que només és el punt de partida. És la màxima que comparteixen els experts consultats i que reflexionen sobre quines polítiques públiques han de fer les administracions. 

Catalunya no és la mateixa de fa 25 anys: s'ha passat dels 6 als 8 milions de persones, i si l'any 2000 hi havia 180.000 estrangers (el 2,3% de la població) ara ja en són més d'un milió i mig (un 18,7%). La realitat demogràfica ha canviat i hi ha reptes que persisteixen:

Poden els serveis públics sostenir l'arribada de més persones? La regularització els tensionarà o hi ajudarà? Què han de fer els governs per garantir la convivència i la integració? Analitzem diferents àmbits en què l'administració té polítiques públiques pendents. 

Educació: atents a la segregació  

"Els infants i joves en situació irregular ja estan a les escoles a Catalunya i, en alguns municipis, des de l'escola bressol", descriu Sheila González, investigadora en desigualtats educatives a la Universitat de Barcelona. 

Creu que la regularització és el primer pas per la millora de les condicions socials d'aquestes famílies, "i segurament, l'estrès familiar derivat de la precarietat econòmica i que reverteix a les aules ara disminuirà i facilitarà a les escoles poder fer la seva feina". 

Ara bé, situa el major repte pendent amb la immigració en l'àmbit educatiu: "Tenim un problema de segregació escolar, tenim concentracions molt elevades de població vulnerable. Molts municipis s'hi estan posant, però seguim amb escoles amb percentatges superiors al 70% d'alumnat estranger".

"Em preocupen més els fills dels immigrants que els immigrants", defensa Vicente Ortún, catedràtic emèrit d'Economia i Empresa a la Universitat Pompeu Fabra. "Invertir en educació és el millor que pots fer. No només per la igualtat, la salut, la felicitat... sinó pel creixement econòmic".

I quines polítiques es poden fer per combatre aquesta segregació? "Bàsicament amb quotes", assenyala González. "Hauríem de limitar el nivell de vulnerabilitat que pot assumir una escola. I allà on no ho hàgim pogut fer, abocar-hi més recursos: professorat amb formació específica, treballadors i educadors socials, mediadors culturals... S'han anat incorporant noves figures però és clarament insuficient." 

Habitatge: més construcció i lloguer assequible

La regularització no ha de comportar, a curt termini, una tensió més gran del mercat immobiliari. Ho defensa Rosa Sanchis-Guarner, professora del Departament d'Economia de la UB. A mitjà termini, sí que pot haver-hi canvis. 

"És molt probable que algunes persones, a mesura que vagin millorant les seves condicions laborals, deixin d'estar en situacions de sobreocupació o infrahabitatge i puguin accedir a lloguers i contactes formals". 

Però la situació general de partida no és bona: "Des del 2020 tenim un dèficit de 800.000 habitatges. El problema gros no és l'augment de demanda; és l'augment de demanda en un mercat on no hi ha resposta per a l'oferta."

Sanchis descriu que els immigrants lloguen molt més que la població autòctona (80% d'estrangers viuen de lloguer, enfront del 15% dels autòctons). I tendeixen a concentrar-se majoritàriament en les ciutats de l'àrea metropolitana, en els nuclis més barats. 

"Cal invertir massivament en infraestructures, s'ha d'incentivar la construcció pública, mobilitzar sòl i agilitzar les llicències de construcció, que costen moltíssim d'aconseguir."

I apunta que no es pot deixar de banda la inversió en ajudes socials al lloguer: "Quan entrin al mercat formal, òbviament també les podran demanar, i si no va acompanyat d'un augment pressupostari d'aquestes prestacions, al final passarà que hi haurà més competència."

Inserció social i laboral: més inversió i acompanyament

"Hem de reconèixer que hi ha tensions socials als barris molt importants que no són derivades de la presència de la persona migrada com a tal, sinó d'una mancança de recursos per a tota la ciutadania", diu Juan Carlos Triviño, professor de política pública a la UPF. 

Comparteix l'anàlisi Vicente Ortún: "A les zones més deprimides de Catalunya ha crescut el PIB, però els sous no han augmentat pràcticament els últims 30 anys. I en aquest context difícilment pots percebre la immigració com una benedicció."

La inversió social, descriu Triviño, no s'ha recuperat des de la crisi del 2008 i part de la classe mitjana-baixa se sent amenaçada. "Polítiques per evitar els efectes negatius de la immigració són necessàries, per exemple en sectors com l'hostaleria, on competeixes amb altres persones i les pots desplaçar. Són d'aquests dels que t'has de preocupar", diu Ortún. 

Qui ara es regularitzi rebrà un permís de treball per a un any, de manera que l'any vinent poden caure en la irregularitat si en el moment de la renovació de papers no tenen contracte laboral en vigor. "Caldrà un acompanyament de l'administració, per exemple a través del SOC, amb itineraris laborals que els permetin trobar una estabilitat".

Pel que fa al sistema sanitari, Ortún descriu que la utilització dels serveis de salut per part dels immigrants és "poquíssima". "La gent immigrant és jove, té un bon estat de salut i la despesa sanitària està absolutament vinculada a l'edat." 

Català: més recursos per aprendre la llengua

"La incorporació lingüística de la població migrada és majoritàriament en castellà i això és un fet preocupant". Ho diu Maria Sabaté Dalmau, professora del departament de llengües estrangeres de la Universitat de Lleida. 

Les últimes dades recollides per l'Institut d'Estudis Catalans aquest 2026, mostren com el 59% de la població migrada utilitza el castellà com a llengua habitual, enfront d'un 7,5% que fa servir el català. 

Segons l'estudi Òmnibus 2024 del CEO, a més, aproximadament una de cada tres persones nascudes fora de Catalunya consideren insuficients les oportunitats per aprendre català. 

"És molt lloable la feina que està fent el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb les 50.000 noves places de nivells inicials que obriran per l'any que ve, però el problema que tenim és de tal envergadura que aquestes mesures no són suficients."

Avel·lí Flors, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, afegeix que el repte és aconseguir que la formació traspassi el nivell més elemental de la llengua: "hem de fer una reflexió més àmplia, no només com ampliem l'oferta bàsica, sinó com aconseguim que els nouvinguts tinguin interès en millorar el coneixement del català". 

El context general no hi ajuda: "Un 42% de la comunicació al comerç és en castellà, un 31% dels metges no parla català, l'acollida en les escoles només es fa en un 15% en català... Estem transmetent-los que el català és una llengua de segona", lamenta Sabaté.

Per això demanen polítiques públiques transversals en totes les àrees per enfortir el català. "Més enllà de campanyes publicitàries necessitem espais de permeabilitat, de relació, d'interacció de la població nouvinguda amb els catalanoparlants". 

Sobre el debat que planteja que el català sigui un requisit per renovar els papers de la regularització, els dos lingüistes matisen: "Seria una mesura que ens ajudaria a la sostenibilitat de la llengua, però seria demanar-los que facin ells la feina que com a societat d'acollida no hem sigut capaços de fer", argumenta Sabaté. 

"Si reclamem una qüestió com un deure, facilitem o posem els mitjans perquè aquest deure sigui fàcil de desenvolupar pel que fa a horaris, accessibilitat i possibilitats de desenvolupar aquesta formació", indica Flors.