Aprendre català com a eina d'integració: les parelles lingüístiques de la UdG fan 20 anys
Prop de 4.000 persones han participat ja en el projecte de parelles lingüístiques que impulsa la Universitat de Girona des de fa 20 anys.
Es tracta del projecte Rossinyol, que pretén que els joves nouvinguts perdin la por a parlar català i comencin a fer-se seva la llengua. Justament per això s'ha batejat el projecte amb el nom d'aquest ocell, que només canta quan se sent segur i acompanyat.
A Santa Coloma de Farners, la Martina, una mentora de Barcelona, i l'Adrián, un jove de Barranquilla, Colòmbia, en són un exemple clar. Per a l'Adrián, el projecte Rossinyol ha estat clau per perdre la por i guanyar la confiança que necessitava:
El fet de parlar català m'ha fet sentir segur integrant-me en el meu entorn.
La Martina, la seva mentora, va conèixer el projecte a través d'una xerrada a la universitat.
Va decidir apuntar-s'hi ja, perquè creu que el projecte és una gran oportunitat per a les persones nouvingudes i una manera d'aprendre la llengua de manera més propera. La seva motivació va ser clara, trencar amb els prejudicis:
Em va motivar molt el fet que em va semblar un projecte molt especial. En el tema de la immigració hi ha com moltíssima desinformació, i cada vegada un rebuig més gran per culpa de certs discursos.
La Martina també creu que és molt important participar en iniciatives com aquesta "per veure les coses amb els teus propis ulls i que tots mereixem una bona acollida". "Ens hem de poder adaptar allà on anem i que se'ns tracti d'una forma digna i agradable", conclou.
Trencar perjudicis
Van connectar des del primer dia que es van trobar, trencant prejudicis i compartint anècdotes culturals.
Han descobert que la música i les aficions són el millor pont per aprendre: la Martina fins i tot ha ensenyat l'Adrián a tocar la guitarra, i la llengua s'ha convertit en una eina de diversió i no només d'estudi.
L'Adrián encara creu que pot ensenyar-li molts aspectes de la seva cultura:
Vull ensenyar-li i parlar-li més sobre la meva cultura i d'on jo vinc, els nostres plats típics, les cançons... Per la seva banda, he conegut moltes coses de la cultura catalana molt curioses.
Una experiència similar viuen l'Aminata i la Malak. L'Aminata, estudiant de la UdG, es va sumar al projecte per ajudar en la integració de joves nouvinguts.
Ella va ser adoptada i, tot i rebre el suport des de casa, creu que és una iniciativa molt necessària per acompanyar els joves en una possible mateixa situació:
Vaig pensar que el meu cas podria haver estat aquest, i m'hauria agradat tenir algú que m'ajudés i algú amb qui, d'una manera o altra, em sentís identificada.
Juntes han compartit moments d'oci, com anar a la gossera o jugar al Dobble, situacions on el català flueix sense la pressió de l'examen.
Per a la Malak, tenir una mentora ha estat el pas definitiu per sentir-se còmoda en la seva nova llengua, i explica què ha après del projecte:
Encara que tinguis dificultats, si vols alguna cosa, i tens suport i ganes, ho faràs
Que la llengua no sigui una barrera
Amb un suport de 50.000 euros per part del Departament de Política Lingüística, el projecte Rossinyol demostra que el català és, per sobre de tot, una eina de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats.
Després de dues dècades, el repte continua sent el mateix: que la llengua no sigui una barrera, sinó el vincle que uneix persones que, d'una manera o altra, potser mai s'haurien conegut.
