Revés sense precedents als centres de dades als Estats Units: un avís a la bombolla de la IA?
Després de Donald Trump i el Partit Republicà, hi ha uns altres grans perdedors de les eleccions de mig mandat als Estats Units: els gegants de la intel·ligència artificial (IA), molts dels quals s'han desplomat a la borsa en les últimes hores.
La victòria del Partit Demòcrata ha situat al capdavant dels governs estatals dirigents més partidaris d'endurir la regulació de la IA. Però aquest no és l'únic revés que s'ha endut el sector: el dia de les midterm, tot i que eclipsades per les eleccions, desenes de consultes locals van evidenciar el rebuig als plans d'expansió dels macrocentres de dades que alimenten aquesta tecnologia.
Un total de 47 referèndums locals a tot el país van preguntar a la ciutadania sobre si cal limitar, frenar temporalment o fins i tot prohibir la construcció de centres de dades. I en 44 de les votacions, segons el recompte de Data centers on de ballot, el resultat va ser favorable a endurir-ne la regulació.
Només a l'estat d'Ohio es van fer 21 d'aquestes votacions, amb exemples com el de Sunbury, al comtat de Delaware, on Amazon té previst un projecte de 2.000 milions de dòlars. El 78% dels veïns es van mostrar favorables a modificar la carta municipal per prohibir aquestes instal·lacions.
"El malestar és profund, perquè els rendiments d'aquestes empreses triguen a arribar i, mentrestant, aquest tipus d'economia deixa molta més petjada ecològica del que havia venut", resumeix Joan Torrent, catedràtic d'Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
L'oposició a aquests projectes ha esclatat durant les midterm, però ve de més lluny. Ho apuntaven la proliferació de manifestacions a escala local i també algunes enquestes. Segons un sondeig del Pew Research, previ a les eleccions, el 54% dels nord-americans ja consideren que els centres de dades tenen un impacte negatiu en el medi ambient.
A més, una enquesta d'Associated Press assenyala que el 56% dels electors van considerar les polítiques sobre centres de dades com un factor "crucial o determinant" a l'hora de decidir el seu vot.
El malestar respon a la preocupació pel consum d'aigua i sobretot d'electricitat d'aquests magatzems de dades, però també pel soroll, l'impacte paisatgístic o el fet que no generen gaires llocs de treball. Torrent posa Texas, que suma 595 d'aquests centres –més que cap altre–, com a exemple:
Hi ha zones on els centres de dades han xuclat tants recursos i han fet enfadar tant els cowboys, que han votat una governadora demòcrata, hispana i dona per primer cop en la història.
La derrota d'Elon Musk
Tot i que no va fer cap referèndum, Texas també és un reflex de l'onada contrària a l'expansió dels grans magatzems de dades. Elon Musk hi va traslladar les seves principals empreses, SpaceX i Tesla, esperonat pels avantatges fiscals i amb projectes milmilionaris.
Amb projectes en joc com Terafab, una de les fàbriques de semiconductors més grans del món, Musk va invertir en la campanya republicana més de 400 milions de dòlars. Però per primer cop en tres dècades va resultar escollit un governador demòcrata, Gina Hinojosa, d'origen llatinoamericà.
Hinojosa exemplifica la fornada de candidats que han anat endurint el discurs contra els plans d'infraestructures de les grans tecnològiques. "Texas és ara mateix el Far West dels centres de dades, en tenim centenars que han arribat amb els millors avantatges fiscals", expressava al setembre, i afegia: "La gent només vol seure a taula per decidir."
El clima legislatiu desfavorable
Per Mike Rosenberg, professor de Direcció d'Empreses a l'escola de negocis IESE Business School, el que perjudica més la valoració de les tecnològiques no és tant el rebuig ciutadà a les consultes com la victòria de polítics demòcrates disposats a endurir la legislació que els afecta.
"Algun projecte previst per a d'aquí dos o tres anys potser s'alentirà, o es canviarà d'ubicació, però dubto que la majoria es cancel·lin", valora Rosenberg. "La caiguda de les accions de moltes companyies, i especialment de Musk i els seus amics, com el sector cripto, té més a veure amb el clima legislatiu i de més control sobre drets de la propietat que podem veure ara", argumenta aquest acadèmic.
Segons els càlculs de Goldman Sachs, un dels principals bancs d'inversió mundials, els estats ara proclius a tirar endavant moratòries aglutinen el 45% de la capacitat planejada d'aquestes instal·lacions.
El principi del final de la bombolla?
La caiguda a les borses de les principals tecnològiques, amb les de Musk al capdavant, ha disparat els dubtes sobre si suposarà un punt d'inflexió per a la bombolla inversora vinculada a la IA. Segons un estudi de la Columbia Business School, a partir de les principals empreses, el sector aborda el boom inversor més gran de la història dels Estats Units, equivalent al 3,6% del PIB del país.
De moment, la patacada del 5,5% del Nasdaq, l'indicador de referència per a la indústria, era la més pronunciada aquest divendres des del 2020. Les anomenades "set magnífiques" van registrar pèrdues rècord de més de 1.000 milions: Tesla (-10,8%), Nvidia (-9,3%), Meta (-4%), Microsoft (-3,6%), Alphabet (-2,2%), Amazon (-2,2%) i Apple (-1,5%).
"Amb una legislació més dura i centres de dades que avancen més lentament, els inversors podrien començar a perdre la fe", exposa Rosenberg, que sí que creu que es podria punxar la bombolla d'inversió. Torrent coincideix a vaticinar una retirada de la "inversió desorbitada" dels últims anys, si bé confia que s'evitarà una crisi financera.
"És una tendència de fons que arriba ara a un punt d'inflexió, veurem si ajuda a replantejar el desenvolupament de les tecnologies cap a models més sostenibles i centrats", conclou.