Saps què vol dir "chaebol"? I "oppa"? I "sunbae"?

Qui ignori el significat d'aquestes paraules en pot trobar una explicació al final de l'article. I qui les coneix, probablement és un seguidor dels K-drama o sèries sud-coreanes. Es tracta d'una comunitat encara minoritària a Catalunya, però en creixement, després de l'èxit d'"El joc del calamar" o de l'oscaritzat film "Paràsits".

Hwang Seung Ok, professora de coreà a l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona-Drassanes, recorda que, a començaments dels anys noranta, els escassos estudiants d'aquesta llengua a Barcelona eren convidats a viatjar a Seül pel consolat, gràcies al patrocini de Samsung. Ara ja fa anys que els dos grups de coreà de l'EOI sempre estan plens i queden molts sol·licitants en llista d'espera. Una bona part dels alumnes aprenen coreà perquè són fans dels K-drama, dels grups de K-pop (amb BTS i Blackpink al capdavant) i de la gastronomia del país, el K-food.

Amb la internacionalització de l'economia sud-coreana a finals dels noranta, la indústria de l'entreteniment també va començar a exportar contingut, amb gran èxit. Primer, a la Xina, el Japó i altres països asiàtics. I després es va expandir a la resta del món, en el que es va anomenar Hallyu (que vol dir "onada coreana" en xinès). L'any passat, el sector de l'entreteniment sud-coreà va exportar per valor de 10.800 milions de dòlars.

Els successius governs del país, que ja és la desena economia del món, sempre han donat suport a la internacionalització de la seva cultura popular. És un exemple del que es coneix com a "poder transversal" o "soft power", intentar exercir el control sobre la ciutadania mitjançant elements culturals.

Tot i així, els K-drama no ofereixen una imatge idíl·lica del país. Els espectadors del gènere hem vist reflectits a moltes de les sèries l'espiral d'endeutament en què viuen immerses algunes famílies. El mateix que explica el documental "Darrere del joc del calamar", emès diumenge a "30 minuts".

Aquest segurament és el ganxo de les entre 150 i 200 sèries que emeten cada any les televisions del país. Tenen una estructura estereotipada i un inevitable final feliç, però també una bona qualitat tècnica i creativitat en els guions. I, en més o menys mesura, reflecteixen les desigualtats socials d'un país ultramodern i ultracapitalista, però encara imbuït dels valors de la societat tradicional. El resultat és un còctel de projecció universal. Com diu Bong Joon-ho, el director de "Paràsits": "Tots vivim en un mateix país, que es diu capitalisme."

___

Les "chaebols" són empreses familiars, però amb estructura de conglomerat, que han estat clau en el miracle econòmic sud-coreà de finals del segle XX. Les famílies propietàries de "chaebols" són personatges recurrents en els drames sud-coreans.

"Oppa" és com les noies anomenen afectuosament els seus germans grans barons. Per extensió, les sud-coreanes també s'adrecen així als seus nòvios i les fans als seus ídols.

"Sunbae" significa "sènior" i és un mot que indica respecte. En la societat sud-coreana, encara mana la jerarquia de l'edat. Els estudiants diuen "sunbae" als companys de cursos superiors. Els treballadors també s'adrecen així als seus col·legues de més edat i antiguitat dins l'empresa.