Una artista plena de llum: els 10 moments de gràcia divina del "Lux Tour" de Rosalía a Barcelona
No es recorda un mes d'abril tan esperat amb candeletes. El motiu: les quatre misses oficiades per la Rosalía al Palau Sant Jordi en el marc del "Lux Tour".
Arribar-hi sense cruspir-se cap espòiler pel camí era tot un miracle, però alguns --i contra tot pronòstic-- ens hi vam plantar amb la mirada verge.
En un intent de capturar una obra d'art en moviment que escapa de qualsevol etiqueta, aquest és el decàleg dels moments estel·lars de la seva tornada a casa.
Rosalía i el català
Si els subtítols de les cançons serien o no en català era una de les grans incògnites. Amb l'estadi ja a les fosques i la cantant emulant una ballarina de ballet, la pantalla resava: "Qui pogués viure entre els dos. Primer estimaré el món i després estimaré Déu", el primer vers del disc.
I no només van ser les traduccions, sinó que va parlar en català pràcticament tota la nit. Totes les nits.
"Barcelona, t'estimo amb bogeria"
Desfeta en elogis i amb els ulls vidriosos, Rosalía es va mostrar molt emocionada d'actuar a Barcelona. "És el lloc que t'ha vist créixer, d'on no pots fugir. Aquí no puc ser ningú més que jo mateixa", deia en el primer dels concerts.
"No volia plorar tan aviat, ostres!". Una commoció que ja havia contagiat a tota la platea amb el fragment que dedica a la capital catalana a "Reliquia" ("crecí y el descaro lo aprendí por ahí por Barcelona"), corejat amb devoció, en un moment que va fer caure el Sant Jordi.
Un confessionari viral
Sens dubte, la jugada mestra per alimentar encara més l'expectació al voltant de la gira. Les quinieles bullien: a qui faria pujar a l'escenari per revelar les seves intimitats?
Tots els dits apuntaven al cel, amb Bad Gyal al capdavant de les apostes. Improbable, sí, però… va passar. Una trobada històrica entre les dues artistes catalanes del moment.
Els altres noms convidats van ser l'actriu i còmica Yolanda Ramos i els cantants Guitarricadelafuente i Rojuu.
Sant Esteve Sesrovires al cor
Rosalía es va mostrar tan propera com sempre amb el seu públic. Dimecres va dedicar la cançó "Mio Cristo Piange Diamanti" a la seva àvia, amb qui comparteix nom de pila. També hi eren presents el seu pare i les seves cosines.
Als diferents recitals va interactuar amb alguns feligresos, com ara una noia de 13 anys per a qui aquell era el seu primer concert, o una altra a qui va beneir amb un parell de versos a cappella de "Malamente", tot un himne universal.
Ella també és un producte de la terra
De nou, referències catalanes. Perquè cap gest signat per Rosalía és casual, i aquí rau part de la seva força sublim.
Asseguda sobre un piano de cua blanc, va aprofitar per recomanar vins del país: "M'agrada un Sauvignon Blanc, però... I un Penedès? Un Empordà? Un Priorat?". El públic, esclar, borratxo d'eufòria.
"Tant de bo pugui ser estudiant sempre"
La menció a la seva professora de ballet, que era al concert de dissabte, va ser el moment en què va agrair els seus mestres el camí compartit: "Tant de bo pugui ser estudiant sempre".
Un missatge que connecta amb el que la directora de l'ESMUC (on va estudiar Rosalía), Núria Sempere, li va llançar des dels micròfons de Catalunya Ràdio.
Imita el quadre!
Una altra mostra de la seva genialitat: convertir un entreacte en espectacle. Una mena de kiss cam que convidava el públic a reproduir les postures de quadres d'artistes com Munch, Degas o Van Gogh.
Un botafumeiro renovat
De la litúrgia a l'esperit techno. Amb un botafumeiro motoritzat i l'escenari en forma de creu il·luminat, Rosalía pujava a cantar "CUUUUuuuuuute".
També aquí una picada d'ullet a la cultura catalana: "A les Amèriques diuen 'jump, jump'; aquí diem 'boti, boti, boti, fill de puta qui no boti!'".
Una directora d'orquestra aclaparadora
És Yudania Gómez Heredia, que ha passat de fer un vídeo analitzant un dels senzills de la cantant a acompanyar-la al capdavant de l'Orquestra Heritage.
Amb la seva energia des del centre de l'escenari, ha aconseguit les mirades i l'estima del públic.
I l'èxtasi col·lectiu...
La rave ascètica de "Berghain".
