L'escolapi Josep Blay també va abusar d'alumnes a Igualada i Granollers: "Se'm va tirar a sobre"

Josep Cardeñoso i Anna Berengué van ser víctimes de l'escolapi Josep Blay l'any 1968 i el 2008, respectivament. Ell, a Sitges, i ella, a Alella. De fet, Blay va ser condemnat el 2024 per tres delictes d'abusos sexuals a catequistes d'Alella fa més de 15 anys

Els del Josep i l'Anna són alguns dels testimonis que queden recollits a "La fugida, veritats ocultes" que fa unes setmanes va emetre els "Nits Sense Ficció" de TV3, l'spin-off del documental "La fugida" que denunciava abusos sexuals i encobriment als jesuïtes, fet amb la col·laboració d'Ottokar i El Periódico.

Un silenci que es comença a omplir

En aquest treball --que a la plataforma 3Cat té una versió ampliada de tres capítols-- Guillem Sánchez, el periodista que dirigeix la investigació, insisteix a apuntar l'encobriment i la impunitat que envolta alguns ordes religiosos.

I respecte al cas de Josep Blay, recull una frase clau: "Entre els abusos que va patir el Josep i els abusos que va patir l'Anna hi ha 40 anys de silenci".

Un silenci que va portar l'autor a preguntar-se quantes víctimes hi ha que no han alçat encara la veu en els diferents col·legis pels quals va passar entre Sitges i Alella?

I ha estat precisament l'emissió d'aquest nou documental el que està començant a posar llum en aquests anys foscos.

Entre el públic, han sorgit més veus de denúncia i fins a TV3 i El Periódico han arribat persones que tenen un record de Blay que voldrien esborrar.

La mà de Blay a Granollers

Just abans d'anar a Sitges, l'any 1967, on "La Fugida" documenta agressions molt greus, Josep Blay va ser tres anys a l'Escola Pia de Granollers. Així ho ha confirmat un portaveu dels escolapis.

Com encara passa ara, alumnes i famílies li deien al centre Can Colapi. Però el col·legi no era el que és. Almenys és el que descriuen alguns dels que van patir Josep Blay a les aules.

Manel Cirac, que en aquella època tenia entre 9 i 11 anys, defineix Blay amb dues paraules: "Pur sadisme". Recorda l'"odi en els seus ulls" com si el tingués al davant i té clar què li diria si fos així: "Li diria el mateix que em deia ell a mi: treu-te les ulleres".

Unes paraules que encara li ressonen i que precedien a la violència que a vegades l'havia tirat a terra i li havia fet brollar sang del nas. Uns abusos d'autoritat que també recorda el Pep, un any més petit que ell.

"Els caps d'esquila"

Cirac assegura que a ell no el va tocar mai, però que no pot esborrar el record de la mala llet que gastava en nens de 10 i 12 anys.

Tots dos coincideixen a parlar de "caps d'esquila", nens a qui Josep Blay tenia especial mania i tractava pitjor que a la resta."

"El cap d'esquila era jo", diu el Manel, "tot i que no era l'únic; però què pot fer un nen d'11 anys en una situació així?"

El Manel, que ara té 71 anys, també recorda que el tracte vexatori que va rebre de Blay li va esguerrar tots els seus estudis de batxillerat a l'Escola Pia, on hi havia accedit amb una beca.

Ara, el que li agradaria és que el seu abusador "pagui per tot el que li va fer a les nenes d'Alella", uns fets pels quals l'escolapi va ser condemnat a 22 mesos de presó, que va poder esquivar perquè no tenia cap altra condemna prèvia.

Abans d'Alella, Igualada

Els casos d'abusos sexuals a Alella queden retratats al documental, que també acreditava que Blay sortia quan volia de la residència dels escolapis on viu a Barcelona. Fins i tot, per fer missa a unes monges dins d'un col·legi on hi havia nens i nenes de les mateixes edats que les agredides a Alella.

Qui ens ho explica és la Meritxell, que va tornar a veure Josep Blay per primera vegada després de dècades, al documental. Tenia 12 anys quan li va fer de professor a l'Escola Pia d'Igualada.

Blay va fer molta amistat amb els seus pares i per ella va arribar a ser una persona molt intimidatòria. Era a finals dels 80, principis dels 90.

Recorda que sempre que anava a entrenar-se a patinatge artístic o a jugar un partit de bàsquet, ell hi era. També que anava a sopar a casa seva i que es ficava a la seva habitació. Ella no se sentia gens còmoda, però no entenia què passava: "Si jo estava estudiant em volia ajudar; em portava regals...".

No ha parlat fins ara

Vol protegir la seva identitat perquè la família no pateixi quan parla d'uns fets que li van fer molt mal, recorda, i que mai havia denunciat públicament, quan li demanava que l'anés a veure després del pati.

I diu que sempre es quedava amb un nus a la panxa. Aquell temps coincideix que la Meritxell va tenir problemes d'ansietat. Va acabar desencadenant una depressió i trastorns alimentaris, que sospita que poden estar directament relacionals amb l'actitud de l'escolapi.

Abusos i pallisses

Ella és una de les persones que han aixecat la veu contra Josep Blay després de veure "La fugida, veritats ocultes".

També han arribat fins a la redacció de TV3 i d'El Periódico relats d'exalumnes de Moià, per exemple, on va ser de 1970 a 1976, just després de passar per Sitges.

Tant a un lloc com a l'altre, hem recollit testimonis de violència: cops amb el puny al cap, plantofades, humiliacions...

Alguns, com el Llorenç Garcia de Sitges, que ara té 69 anys, va rebre tan fort que el seu pare va anar a parar els peus a Blay: "Va anar a l'escola i va agafar el Blay per la solapa; mai més em va tornar a tocar".

D'un lloc a un altre

Amb 47 anys , la Meritxell se'n fa creus quan sent d'altres abusos: "Clar, si treus el problema d'aquí í i el portes a un altre lloc, el problema el vas movent".

Recorda perfectament que l'escolapi va marxar de la seva escola d'Igualada després d'explicar a casa què li va passar quan era de colònies. L'àvia li va dir literalment: "Però què s'ha cregut, aquest pocavergonya?".

Una nit, Blai li va demanar que anés a la seva habitació. Explica que la va fer seure al llit i que tant sí com no volia que begués d'una ampolla d'aigua del Carme, una beguda que conté alcohol i que tradicionalment es prenia per millorar el malestar.

Tot i la insistència, ella --amb molta por, diu-- s'hi va negar. Aleshores ell, es va abraonar sobre d'ella, que se'n va desempallegar com va poder.

Sentir-se culpables

A la Meritxell sempre li ha quedat el dubte de si va fer bé callant, tot i que la pressió que sentia era màxima. Ho va comentar a casa, però per a tothom era incomprensible que Blay fes res inapropiat.

Li sembla injust que les víctimes s'hagin arribat a sentir culpables: "Al final tots ens sentim culpables per haver callat, per no haver denunciat abans, i l'únic que s'ha de sentir culpable és ell".

Blay, que va néixer a Terrassa el 1940, va estar en contacte amb infants seixanta anys, entre 1964 i 2024, quan el periodista Guillem Sánchez el localitza en un col·legi de Barcelona.

L'Escola Pia, que disposa de canals de denúncia per a les víctimes, confirma que Blay també va passar per escoles de Tàrrega i de Caldes de Montbui. En cap cas, diuen, consten els motius dels trasllats.

El pederasta condemnat, que continua sent sacerdot, viu a la residència dels escolapis de Barcelona des que va ser denunciat a Alella, el 2009; i ara, sí, diuen, està apartat de qualsevol contacte amb menors i amb els moviments controlats pels responsables de l'orde.

De la desena de religiosos dels quals els escolapis han rebut denúncies internes en algun moment, cinc ja són morts. Només Josep Blay ha arribat a afrontar un judici i ha estat condemnat.