
Sindicats de l'educació acusen els Mossos d'infiltrar dues agents en una assemblea de docents
Redacció
En l'arrencada de noves jornades de mobilització a l'ensenyament, diversos sindicats del sector han denunciat que dues mosses de paisà es van infiltrar aquest dimecres en una assemblea educativa del Consorci d'Educació del Barcelonès que es va celebrar en una aula de l'Institut Pau Claris de Barcelona.
Així ho asseguren la USTEC, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical, que són els organitzadors del nou cicle de vagues.
Els docents van sospitar de dues dones desconegudes per a la resta de participants de la trobada i van dirigir-s'hi. Segons relaten els sindicats, van assegurar que treballaven en un centre educatiu, a l'Escola Riera Alta de Santa Coloma de Gramenet.
Els representants sindicals van demanar la confirmació a un docent d'aquell centre, que va dir que no les coneixia, de manera que totes dues van ser obligades a abandonar la reunió, segons ha explicat a EFE la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura.
Més tard, els sindicats asseguren que les han identificat com a agents dels Mossos d'Esquadra.
Crítiques a la "qualitat democràtica" del govern
"És una situació força lamentable que deixa en entredit el sentit democràtic del govern", ha criticat Segura, que ha assenyalat que els sindicats estan "acostumats a aquestes ofensives" que són "impròpies" d'un executiu que, "en lloc de protegir drets, els vulnera".
En un comunicat conjunt, les quatre organitzacions també han criticat la "qualitat democràtica" del govern, que "lluny de negociar" prioritza "enviar agents de paisà" per "espiar el personal educatiu" i la posada en marxa d'un pla pilot per introduir policies als centres educatius, una demanda que, afegeixen, no ha figurat "en cap moment" en les mobilitzacions per l'educació pública.
Davant d'aquest escenari demanen a l'executiu català que "doni explicacions per aquests fets" i "aclareixi si és una pràctica que ha fet des de l'inici de les mobilitzacions".
També reclamen que es retiri el pla pilot "i la fi de tota ingerència del cos de Mossos d'Esquadra als centres i el personal educatiu".
Finalment, defensen que el dret sindical i el dret de reunió són "drets fonamentals" que "són vulnerats quan es donen aquestes praxis policials".
Aquest dimecres va començar el nou calendari de vagues educatives contra l'acord segellat per Educació amb CCOO i la UGT, que és una continuïtat de les vagues del març.
La versió dels Mossos
Després que s'hagi fet pública la informació, la Direcció General de la Policia ha sortit al pas assegurant que el cos "treballa i treballarà per garantir el lliure dret de reunió i manifestació, així com la resta de drets relacionats amb aquest àmbit".
Sense aclarir si les dues assenyalades eren o no eren agents, el breu comunicat assegura que "els Mossos d'Esquadra duen a terme les seves funcions i responsabilitats sempre atenent a la legislació vigent i conforme a les competències que tenen assignades".
I afegeix que tant la Direcció General de la Policia com el Departament d'Interior estan plenament disposats a "donar totes les explicacions oportunes i necessàries als grups parlamentaris que ho sol·licitin en relació amb aquests fets".
Uns fets "inacceptables"
Davant de la denúncia dels sindicats, Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP han exigit explicacions al govern de Salvador Illa i les compareixences al Parlament de la consellera d'Interior, Núria Parlon; la consellera d'Educació, Esther Niubó, i el director dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.
La portaveu de Junts a la comissió d'educació del Parlament, Anna Erra, ha dit a X: "Fins on hem arribat! El Departament controlant les reunions dels docents. Davant d'aquest fet, encara cobra més sentit la petició de compareixença de Niubó. Exigim explicacions."
ERC ha registrat una bateria de preguntes al govern perquè confirmi la participació de policies de paisà en l'assemblea, si aquests fets s'han produït també en altres reunions de professors i per quins motius.
Els republicans qüestionen la proporcionalitat d'aquestes actuacions i si el govern les "avala i defensa políticament" i denuncien que, si es confirmen, són uns fets "inacceptables".
En la mateixa línia, la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha exigit al govern que "doni totes les explicacions i, arribat el cas, assumeixi responsabilitats", i ha demanat la compareixença de Niubó, Parlon i Trapero.
"Si es confirma, s'han creuat totes les línies vermelles. El dret a sindicar-se i de reunió no poden veure's amenaçats. Són docents, no criminals", ha dit en un missatge a X.
També el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha reclamat explicacions al govern i ha subratllat que suposaria creuar "una línia vermella molt greu".