Terrassa expedienta l'empresa de menjadors escolars per no donar prou menjar i per altres mancances
Redacció
L'Ajuntament de Terrassa ha obert un expedient informatiu a l'empresa que gestiona els menjadors escolars de les escoles públiques. Fa anys que les famílies denuncien que les racions són insuficients i que els alumnes es queden amb gana. Una inspecció també ha detectat que en alguns menús hi falta proteïna i que no es reposen alguns estris bàsics, unes deficiències que s'afegeixen a les queixes que les famílies fa anys que denuncien.
Ara, l'empresa concessionària podrà presentar al·legacions. Tot i l'obertura d'aquest expedient informatiu, manté el contracte per al curs vinent.
Les queixes de les famílies
La principal reclamació és que les racions són insuficients i que molts alumnes es queden amb gana. Es tracta d'un problema que ja es va fer visible a l'inici del curs 2023-2024, coincidint amb l'entrada de Mediterránea de Cátering com a nova adjudicatària del servei.
Aquesta és una multinacional del sector serveis que es va endur la concessió després d'impugnar un concurs públic que inicialment havia guanyat una entitat catalana del sector del lleure.
Aleshores, famílies de Terrassa ja advertien d'aquesta mancança i que les quantitats servides eren massa petites, sobretot per als alumnes més grans, que rebien racions pràcticament iguals que les dels nens d'infantil.
La situació afecta uns 6.300 infants d'una trentena d'escoles públiques de la ciutat, que utilitzen cada dia el servei de menjador escolar. Les queixes no se centraven només en la quantitat, sinó també en la qualitat dels aliments i en la gestió dels menús especials per a alumnes amb intoleràncies o al·lèrgies.
El cas reobre el debat sobre el model de menjador escolar a Terrassa. Ja el 2023, entitats de famílies com La Pepeta advertien que les mancances anaven més enllà de les racions i apuntaven també a la falta de projecte educatiu i de personal preparat per atendre alumnes amb necessitats específiques. Les AFAs reclamaven explorar models alternatius, amb més control públic sobre el servei.