Trasplantaments de fetge: salven vides i també són rendibles per a la societat
Fa 42 anys del primer trasplantament hepàtic a Espanya. Es va fer a l'Hospital de Bellvitge i des d'aleshores aquest tipus d'intervencions han anat creixent a tot arreu. Si a la dècada dels 80 se'n feien poques dotzenes a l'any, actualment es fan a l'Estat 1.200 trasplantaments a l'any.
Un estudi publicat a Health Economics Review revela que la inversió pública en trasplantaments hepàtics no només salva vides i millora la qualitat de vida dels pacients, sinó que genera un retorn social i econòmic positiu a llarg termini.
L'estudi indica que actualment els pacients trasplantats de fetge aporten almenys 100 milions d'euros anuals a l'economia espanyola. Una xifra que supera els 75 milions d'euros que s'inverteixen en aquest tipus d'operacions.
La investigadora principal a la UPF i codirectora del grup SIMBYOsys de la Unitat BCN MedTech, Gemma Piella, explica que les millores en la selecció de donants/receptors, de les tècniques quirúrgiques i dels tractaments postoperatoris han fet augmentar la taxa de supervivència dels trasplantats i de la seva qualitat de vida.
Cada cop més, els receptors s'incorporen al mercat laboral.
Si a la dècada dels 80 els pacients guanyaven de mitjana 10 anys de vida, avui dia aquesta xifra oscil·la entre els 16 i els 20 en adults i entre els 21 i els 29 en el cas dels infants.
Per a l'investigador del Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF, Roger Sabater, "el sistema de trasplantaments de fetges demostra que el seu cost es compensa a si mateix amb el retorn econòmic i social que té".
Més supervivència genera més activitat econòmica i més benestar social.
És el cas del Josep Maria Martínez, a qui fa 13 anys li van diagnosticar un càncer de fetge avançat. L'únic tractament era sotmetre's a un trasplantament. Va haver de deixar la feina pels riscos que li suposava haver de seguir un tractament amb immunosupressors.
"Vaig decidir que, si me'n sortia, volia ajudar les famílies que es trobessin en la mateixa situació i és el que faig, des de fa deu anys, des de l'Associació Catalana del Fetge", afirma Martínez, que n'és el president.
Des de la meva experiència, ajudo els pacients amb malalties hepàtiques.
Òrgans que es descarten
Un de cada tres fetges donats es descarten perquè se sospita que tenen esteatosi hepàtica, una patologia coneguda com a fetge gras, que comporta risc postoperatori. Aquesta és una malaltia prèvia a una cirrosi, quan el fetge falla i es diu que és silenciosa perquè no dona símptomes.
Segons Gemma Piella, moltes vegades es descarten fetges que haurien pogut ser vàlids perquè "l'avaluació es fa de forma visual i hi ha molt marge de millora". Per això, s'està intentant millorar la selecció dels òrgans de donants perquè puguin arribar al màxim nombre de receptors. Això l'ha portat a desenvolupar un nou sistema intel·ligent anomenat Livercolor.
Aquesta plataforma ha de permetre reduir el marge d'error dels mètodes actuals per identificar quins fetges donats són aptes per a un trasplantament i evitar que es desaprofitin òrgans vàlids. Per Piella, "el potencial de la tecnologia biomèdica pot millorar encara més l'eficiència del sistema".
De fet, aquesta tecnologia es troba ja en fase de proves en una vintena d'hospitals d'Espanya, entre els quals n'hi ha tres de Catalunya. En aquests centres, Livercolor es fa servir per analitzar dades sobre el fetge i serveix com a eina de suport per als metges.
Si millorem la selecció d'òrgans, n'evitarem el malbaratament.
Hi ha estudis que apunten que cada òrgan que s'extreu, però no s'arriba a trasplantar per diferents problemes, suposa un cost de 10.000 euros.
Més infants receptors
Cada vegada hi ha més infants entre els receptors. Segons explica Gemma Piella, les tècniques actuals permeten trasplantar una part del fetge d'un adult a un infant. Tot i així, la principal franja d'edat dels receptors se situa entre els 40 i els 59 anys.
En aquest sentit, Gemma Piella apunta que el retorn d'aquestes intervencions mèdiques a la societat anirà creixent si es té en compte que cada vegada hi ha més infants que poden ser trasplantats i "aquests són els que, sobretot, s'incorporaran al mercat laboral".
"El repte és optimitzar el grup de persones candidates a ser donants, que cada vegada n'hi hagi més i no deixar que cap òrgan vàlid es descarti", conclou.
L'Organització Nacional de Trasplantaments és líder mundial en donacions i trasplantaments des de fa vint anys. El de ronyó encapçala la llista dels òrgans més trasplantats a tot el món, seguit pel de fetge.
En aquest sentit, s'ha començat a fer el mateix estudi de sostenibilitat econòmica amb els trasplantaments de ronyó. Tot sembla indicar que el retorn social i econòmic serà també favorable. La idea és també desenvolupar una tecnologia per avaluar aquests òrgans i saber si seran aptes a l'hora de trasplantar-los.