Un altre estiu sense poder fer vacances: "No em puc permetre parar una setmana"

No poder parar mai per descansar o desconnectar uns dies. És la situació que viu un de cada tres catalans, que no es poden permetre una setmana de descans a l'any, segons dades de l'Idescat. 

Això afecta especialment els autònoms, però també hi ha altres realitats, com la de la gent que va encadenant contractes de treball o les persones que han de tenir dues o tres feines per sobreviure. 

Però també és la situació de moltes famílies monoparentals: a Catalunya n'hi ha més de 420.000, amb un risc de pobresa i d'exclusió social del 53%.

Sigui com sigui, no poder fer vacances acaba passant factura, física i mental. 

Perquè el descans no és un caprici, sinó una necessitat mental i biològica, com apunta la degana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria, al programa "Tot es pot parlar" de Catalunya Ràdio: "Descansar cos i ment és important. I, a més a més, és que forma part de la feina. Les vacances també són feina."

Segons Liria, sense una cosa no hi pot haver l'altra: "No es pot concebre treballar sense un descans que ajudi a reparar, a tornar a estar en condicions per continuar treballant i fer bé la feina."

"I no oblidem que fer bé la feina, quan en tens, també és un factor protector de la salut mental", afegeix la psicòloga, que és experta en psicologia de les organitzacions i del treball. 

Quins efectes té en la salut?

Les vacances permeten al cervell sortir de l'estat d'alerta constant per l'exposició contínua a l'estrès laboral.

Quan no es pot parar, el cos es tensa, no pot sortir de la fatiga mental acumulada i l'organisme comença a donar senyals d'esgotament: "El no reparar, el no descansar, fa que el cos estigui més tensionat i, per tant, hi ha més simptomatologia."

"Poden aparèixer símptomes més físics, contractures, mal de cap, problemes gastrointestinals, etc. I després, evidentment, també hi ha una part més psicològica d'agressivitat, de tristesa", explica la degana del Col·legi de Psicologia.

I si això es manté molt en el temps "podem acabar petant, com les màquines." I ho explica: "Si una màquina la tens en funcionament constant, al final peta. I, en canvi, a vegades ens costa més pensar que, si nosaltres no descansem i no reparem, també petem." 

"No puc sortir de la roda"

La Maria té 24 anys, és autònoma i combina diverses feines per sobreviure, a més del treball de final de màster: "No puc sortir de la roda infinita que suposa ser jove precària a Barcelona i haver de pagar factures de lloguer i de menjar cada vegada més altes. No em puc permetre aquest any, ni fins on m'arriba la vista, parar una setmana."

Desconnectar és una cosa que ara mateix no està en el meu llindar de possibilitats econòmiques.

Ja fa dos anys que no para, i el que intenta és alterar les rutines, buscar moments en el seu dia a dia per a ella mateixa i que no siguin "productius", o canviar d'escenari laboral, com anar a una cafeteria. 

Pauses vitals, com les que recomana justament la psicòloga Dolors Liria per no acabar petant: "Hem de trobar maneres de poder cuidar la nostra salut, fins i tot perquè quan estàs en una situació de supervivència, si no cuides la teva salut, encara compromets més aquesta supervivència."

L'Olesia és d'Ucraïna, treballa en una pastisseria i és mare monoparental d'una nena de vuit anys.  

Ella sí que té vacances, 15 dies, però les passarà a casa amb la nena per no haver de pagar unes colònies que no es pot permetre. 

Tot i que farà activitats diferents amb la filla, com anar a la platja, la sensació és de certa frustració: "No és cansament físic, però mentalment, moralment, et sents com un fracàs. Els somnis d'aquests anys queden molt avall. No descanses, no estàs feliç."

La Maria sí que se sent cansada i, a més, va acumulant problemes físics: "Em vaig fer un esquinç, ara tinc otitis... realment arriba un punt que sí, que estàs cansat i que et poses malalt, però no puc estar de baixa perquè si no facturo no cobro."

"I sí que és una mica com l'estat de supervivència: d'una banda, estàs malalta, però has de treballar. I, de l'altra, com més malalta estiguis, hi ha l'ansietat de no poder treballar ni facturar", es lamenta. 

Buscar moments en el dia a dia

La psicòloga reconeix que hi ha realitats molt difícils de gestionar, però recorda que el fet de no parar mai "no és sostenible i, per tant, en algun moment hem de parar o hem de buscar maneres que el nostre cos pugui reparar el desgast". 

Una de les claus és prioritzar-se i canviar la manera d'entendre el descans. 

El que aconsella Dolors Liria és no esperar a les vacances per buscar la desconnexió: "Moltes vegades no ens n'adonem que no ens donem el permís per descansar el que necessitem. Que no sempre passa només per les vacances. No hem d'esperar que arribin les vacances per reparar."

Hem de buscar moments en el dia a dia i buscar de manera creativa com descomprimir la pressió i el desgast propi de treballar.

També recomana apartar-se de la realitat fictícia de les xarxes socials, per evitar comparacions i percepcions distorsionades. "Allà tothom té vacances i sempre són idíl·liques. Al final, hi ha cares B en tot el que es publica." 

I alerta del perill de normalitzar el fet de treballar sempre: "En alguns contextos les vacances estan infravalorades. Tenim normalitzat que no passa res si no en fem o que podem amb tot."

El pitjor de tot, segons la Maria, és adonar-te que, efectivament, s'està normalitzant, i que la precarietat general s'ha cronificat: "La situació és absolutament crònica. Les meves companyes de carrera estan igual o més precaritzades que jo, però treballen a escoles d'anglès o a altres llocs."

"Si el preu del lloguer està com està i nosaltres continuem cobrant aquests sous precaris, les possibilitats de viure una vida més o menys digna estan a l'abast de molt pocs", sentencia.