Un Merz tocat per la nova desfeta de la CDU guanya temps a Alemanya

El canceller alemany manté el guió i apel·la a l'estabilitat, encara que l'electorat ha optat per les opcions més extremes

No podia estar més equivocat. "Berlín es manté estable" ha estat la promesa que la CDU ha repetit durant la campanya electoral a la ciutat estat. Un eslògan que, a banda de no complir-se, tot el contrari, demostra les mancances essencials que viu la capital, tot Alemanya, i que fan trontollar el país a molts nivells. 

La situació no és estable i el lideratge del canceller encara menys. La pregunta és si l'estabilitat pot ser una arma prou poderosa contra el que el mateix Merz considera una transformació radical dels sistema de partits polítics, que afecta Alemanya i molts altres països.

Merz va sortir diumenge del guió i poc després de les primeres projeccions que apuntaven la desfeta electoral, a Mecklemburg-Pomerània Occidental i a Berlín, es va avançar i es va col·locar davant les càmeres per escenificar una fortalesa que no té i un control que se li escapa. Una mostra de la gran pressió que pesa sobre ell. 

Merz volia, sobretot, esborrar els rumors sobre una dimissió imminent amb una contundent defensa de les reformes que proposa (pensions, sanitat, impostos...)  i que li estan provocant una fugida massiva d'electors a banda i banda de l'espectre polític. Merz insisteix que les reformes són impopulars però imprescindibles

Aquestes reformes són l'antídot contra el verí autoritari que penetra cada cop més profundament en la nostra societat.

Però per ara les mesures semblen alimentar, precisament, la recerca d'alternatives, en els extrems, que s'aprofiten del desconcert, la por i la inestabilitat que perceben els alemanys. 

En les eleccions de Berlín, l'AfD ha atret pràcticament el mateix nombre de suports entre antics votants de la CDU que entre els que fins ara s'abstenien.  

El líder d'AfD, Ulrich Siegmund (Europa Press/Hendrik Schmidt)

Resultats catastròfics, dramàtics, desastrosos

Tot i que CDU i SPD reconeixen que les patacades a les eleccions son "dramàtiques" o "desastroses", les respostes són febles. Contra els girs històrics que es viuen darrerament en cada cita electoral a Alemanya, Merz proposa "constància i paciència", paraules massa inconsistents que arriben als votants massa impacients davant l'estancament i la crisi generalitzada. 

L'SPD, l'altre gran partit alemany, fins ara, i també gran perdedor de les eleccions regionals de diumenge, va en la mateixa línia. El país necessita "estabilitat i un rumb clar", deia a la televisió pública el líder socialdemòcrata i soci dels cristianodemòcrates al govern federal. Però els alemanys estan triant el canvi

Alternatives als extrems

El govern federal s'enfronta a una nova realitat, evidenciada pels dos grans guanyadors d'aquest diumenge: l'extrema dreta de l'AfD, a Mecklemburg-Pomerània Occidental, i l'esquerra radical de Die Linke a Berlín. Dos partits amb qui la CDU de Merz s'ha declarat incompatible i considera "forces destructives". 

La candidata de Die Linke, Elif Eralp (Europa Press/Sebastian Gollnow)

Als partits centristes els hauria de quedar clar que no és suficient explicar millor les mesures que estan cuinant per calar entre l'electorat actual a Alemanya. Les propostes no ressonen amb prou força davant el panorama bèl·lic i econòmic que s'espera a Europa i al món, sobretot si no s'acaben d'implementar i no demostren capacitat de corregir el rumb en funció dels canvis estructurals que s'albiren, ni tan lluny ni tan enllà. 

Els analistes asseguren que davant la polarització de les alternatives cada vegada serà més difícil governar i preveuen molts canvis i confusió en un futur pròxim. 

A Alemanya, s'espera que els resultats regionals acabin dificultant arribar a compromisos comuns en la  política federal, de la mateixa manera que és previsible que sorgeixin coalicions complexes que, fàcilment, acabaran desencantant encara més els electors. 

Després de ser la força més votada en tres eleccions regionals enguany, Alternativa per Alemanya, que només pot tenir opció de governar a Saxonia-Anhalt, està posant a prova constantment la consistència del cordó sanitari. La població, però, qüestiona cada vegada més la base democràtica del tallafocs (Brandmauer), fins i tot entre els detractors més acèrrims de l'extrema dreta. 

Lideratges forts i convincents

Les eleccions regionals d'aquest diumenge, igual que les de fa dues setmanes a Saxònia-Anhalt, mostren una nova forma de votar a Alemanya.

En tots els casos, els guanyadors i guanyadores són líders propers, directes i convincents, que arriben a l'electorat potser, fins i tot, independentment de les sigles que defensen. 

Això també hauria de fer pensar el futur de la CDU i l'SPD, sobretot de cara a la següent fase de les eleccions regionals, ja el 2027.

Aquest any el cicle d'eleccions regionals alemanyes ha conclòs, però l'abril de l'any que ve és el torn de les del Rin del Nord-Westfàlia, el land més poblat. Serà una nova prova de foc, amb un candidat de la CDU que busca revalidar mandat, Hendrik Wüst, i que s'assenyala com la millor alternativa a l'impopular Friedrich Merz.