Zapatero nega haver intercedit pel rescat de Plus Ultra i diu que les joies eren un "regal de cortesia"

"No vaig parlar amb ningú de la SEPI ni del govern", ha assegurat l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en la primera entrevista que ha concedit des que va ser imputat en el cas Plus Ultra, fa 65 dies. 

L'expresident ha negat haver intercedit per afavorir el rescat públic de Plus Ultra durant la pandèmia i haver tingut cap relació amb el presumpte blanqueig d'aquests fons.

L'entrevista ha estat a RTVE, al programa "Mañaneros 360", conduït per Javier Ruiz.

Durant l'entrevista, Zapatero també ha rebutjat que hagi mogut diners de manera irregular a favor de les seves filles i ha qualificat d'"invenció absoluta" les acusacions de crear una societat opaca: "Dir que he donat instruccions per crear una societat "off shore" és com dir que he donat instruccions per anar a la lluna". 

A la pregunta de si la consultora Análisis Relevante era una via per fer arribar diners a les seves filles, ho ha negat i, amb ironia, ha remarcat que "el que faltava és que intentés que les filles fossin testaferros".

Sobre les joies trobades al seu despatx, Zapatero ha defensat que es tracta d'"un regal personal fruit d'una amistat", tot i que ha evitat dir de qui. 

Es tracta de la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació des de la seva declaració a l'Audiència Nacional, el 17 de juny, i es produirà dos dies després de la compareixença de Julio Martínez Martínez pel mateix cas. 

Contradiccions amb Julio Martínez Martínez

Pel que fa a la declaració del seu amic Julio Martínez Martínez, l'expresident ha evitat pronunciar-se sobre la seva estratègia de defensa: "No entraré en l'estratègia de defensa de cap imputat". 

Jo em defenso, poso els fets sobre la taula 

Tot i així ha reconegut la seva amistat amb Martínez Martínez ve "de fa anys" i que cal separar-la del procés judicial. Zapatero ha contradit el seu amic en assegurar que desconeixia que s'anava a rescatar Plus Ultra i que Martínez no li'n va avisar.

La investigació a l'Audiència Nacional continua oberta i, de fet, fa tres dies l'empresari Julio Martínez Martínez i el president de Plus Ultra, Julio Miguel Martínez Sola, involucraven l'expresident espanyol en el rescat de l'aerolínia. 

Asseguraven que Zapatero "marcava els passos a seguir" i "liderava" l'empresa Análisis Relevante, considerada clau en la trama.

Segons Martínez Martínez, l'empresa va pactar amb Plus Ultra una comissió de l'1% dels ajuts públics que van rebre per reflotar la companyia.

El director de Plus Ultra també ha assenyalat en una carta Zapatero pel cobrament de més de mig milió d'euros en comissions.

Tot això, un mes després de la declaració del mateix Zapatero davant l'Audiència Nacional, a mitjans de juny. Va durar més de tres hores i va negar haver exercit cap influència per afavorir l'aerolínia.

El jutge José Luis Calama el va deixar en llibertat sense mesures cautelars al·legant que era un personatge públic i que el seu arrelament "dificultava de manera evident" que pugui fugir de la justícia.

Les joies confiscades

Sobre les joies trobades al seu despatx, Zapatero ha defensat que es tracta d'un "regal de cortesia personal fruit d'una amistat", tot i que ha evitat dir de qui ni de quin país. 

L'expresident espanyol ha assegurat que, "per respecte al procediment judicial", aclarirà totes les circumstàncies sobre aquest tema davant la justícia, i ha avançat que no ha tingut "afany patrimonial". 

A la pregunta de Javier Ruiz de si va ser un error acceptar les joies, Zapatero diu que "pot ser" i ha reconegut que segurament hauria pres "una altra decisió en aquell moment".

Es tracta d'una investigació separada dins el cas Plus Ultra, centrada en les joies trobades a l'oficina de l'expresident espanyol i valorades en 1,3 milions d'euros. 

Hisenda es personarà, via Advocacia de l'Estat, després que el jutge José Luis Calama oferís a l'Agència Tributària la possibilitat de comparèixer en la causa com a potencial perjudicada.

Què pot passar amb les joies? 

El jutge de l'Audiència Nacional no ha arxivat la causa i la investigació continua oberta.

Per ara, es desconeix si tornarà a citar Zapatero perquè finalment doni explicacions sobre les joies, si demanarà que declarin altres persones o si hi haurà més investigats.

Quan acabi la fase d'instrucció, Calama haurà de decidir si hi ha prou indicis per enviar la causa a judici o si, per contra, decideix arxivar el cas.

Els orígens del cas Plus Ultra

El cas Plus Ultra arrenca el 2024 arran d'unes investigacions internacionals de França i Suïssa que vinculen l'aerolínia amb el blanqueig de capitals.

Es demana la cooperació de la Fiscalia anticorrupció espanyola, que obre diligències davant la sospita que la companyia hauria fet un ús indegut de les ajudes públiques que va rebre, i presenta denúncia en un jutjat d'instrucció de Madrid.

Arran de les investigacions, la magistrada Esperanza Collazos ordena aleshores la detenció del president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, del conseller delegat de l'aerolínia, Roberto Roselli, i de Julio Martínez Martínez, amic de l'expresident Zapatero i responsable de la societat Análisis Relevante.

I és en el marc d'aquestes actuacions on surt el nom de José Luis Rodríguez Zapatero, i el cas es deriva a l'Audiència Nacional.