Agència literària Ute Körner: Sandra Rodericks
Després de molts anys de treballar al món de l'edició, Ute Körner funda la seva agència literària l'any 1984. Dos anys més tard s'hi incorpora el llibreter Guenter G
Després de molts anys de treballar al món de l'edició, Ute Körner funda la seva agència literària l'any 1984. Dos anys més tard s'hi incorpora el llibreter Guenter G. Rodewald i l'any 2.000 hi arriba Sandra Rodericks que, després de la mort d'Ute l'any 2008, acabaria sent codirectora de l'agència.
La veterania i la solidesa de l'empresa fan que tinguin cura de la gestió de patrimonis literaris d'autors fonamentals de la literatura contemporània com Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Azorín o el nostre gran Joan Perucho, un autor ric i carregat de facetes que, al meu paper, encara està per descobrir en tota la seva magnitud. Aquest fons, unit a la representació d'altres agències estrangeres, a un catàleg d'autors no gaire nombrós i escollit amb noms com Ian Gibson, Pino Aprile o Rubén Abella i a la voluntat de no créixer mai de manera desmesurada i sense control, fan d'Ute Körner Literary Agent, una empresa molt especial.
Vull creure que tampoc no rebutgen la consecució de l'èxit clamorós i universal, però veient la seva manera de funcionar no sembla ser el seu objectiu més immediat. La base és el treball de fons, la concentració i el detall per les coses i els temes que poden mantenir sempre sota control. Per aquest motiu li he volgut demanar a la Sandra la seva visió de la relació entre agent i autor. Aquest és el resultat.
En Jordi Cervera m'ha demanat si podia escriure quatre ratlles sobre una part de la feina que fem els agents literaris: el tracte autor-agent.
La veritat és que la nostra agència està més especialitzada en la representació de catàlegs d'editorials estrangeres, més que en portar autors propis, però si que en tenim una llista reduïda. I és reduïda perquè hem decidit nosaltres que així ho sigui.
No és fàcil portar autors i necessiten molta dedicació i temps. Si vols que les coses surtin bé, ells han de sentir-se ben cuidats, han de poder localitzar-te fàcilment i han de saber que estàs sempre i a qualsevol hora a l'altra banda del telèfon pel que faci falta: per comentar dubtes sobre cap a on tirar amb el seu nou manuscrit; per queixar-se de que els seus llibres no està ben col·locats a tal llibreria; per xerrar sobre problemes personals,¿ I una, com a agent, ha de sentir que controla l'activitat dels seus autors i que els té ben atesos, per no acabar frustrada.
Així que la nostra llista es curteta i tenim la sort de que tots els nostres autors són bona gent i podem tenir amb ells un tracte molt obert i directe, d'altra manera les coses no funcionarien. Cal poder parlar clar amb els autors, ells han de poder acceptar consells, crítiques i opinions del seu agent, i al revés.
I com en tota relació també cal moltíssima confiança mútua i també molta paciència. Cada vegada és més difícil vendre els drets d'un autor novell a una editorial. Cal temps, cal creure-hi molt i cal molta paciència.
Gràcies Sandra i molts èxits.
La veterania i la solidesa de l'empresa fan que tinguin cura de la gestió de patrimonis literaris d'autors fonamentals de la literatura contemporània com Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Azorín o el nostre gran Joan Perucho, un autor ric i carregat de facetes que, al meu paper, encara està per descobrir en tota la seva magnitud. Aquest fons, unit a la representació d'altres agències estrangeres, a un catàleg d'autors no gaire nombrós i escollit amb noms com Ian Gibson, Pino Aprile o Rubén Abella i a la voluntat de no créixer mai de manera desmesurada i sense control, fan d'Ute Körner Literary Agent, una empresa molt especial.
Vull creure que tampoc no rebutgen la consecució de l'èxit clamorós i universal, però veient la seva manera de funcionar no sembla ser el seu objectiu més immediat. La base és el treball de fons, la concentració i el detall per les coses i els temes que poden mantenir sempre sota control. Per aquest motiu li he volgut demanar a la Sandra la seva visió de la relació entre agent i autor. Aquest és el resultat.
En Jordi Cervera m'ha demanat si podia escriure quatre ratlles sobre una part de la feina que fem els agents literaris: el tracte autor-agent.
La veritat és que la nostra agència està més especialitzada en la representació de catàlegs d'editorials estrangeres, més que en portar autors propis, però si que en tenim una llista reduïda. I és reduïda perquè hem decidit nosaltres que així ho sigui.
No és fàcil portar autors i necessiten molta dedicació i temps. Si vols que les coses surtin bé, ells han de sentir-se ben cuidats, han de poder localitzar-te fàcilment i han de saber que estàs sempre i a qualsevol hora a l'altra banda del telèfon pel que faci falta: per comentar dubtes sobre cap a on tirar amb el seu nou manuscrit; per queixar-se de que els seus llibres no està ben col·locats a tal llibreria; per xerrar sobre problemes personals,¿ I una, com a agent, ha de sentir que controla l'activitat dels seus autors i que els té ben atesos, per no acabar frustrada.
Així que la nostra llista es curteta i tenim la sort de que tots els nostres autors són bona gent i podem tenir amb ells un tracte molt obert i directe, d'altra manera les coses no funcionarien. Cal poder parlar clar amb els autors, ells han de poder acceptar consells, crítiques i opinions del seu agent, i al revés.
I com en tota relació també cal moltíssima confiança mútua i també molta paciència. Cada vegada és més difícil vendre els drets d'un autor novell a una editorial. Cal temps, cal creure-hi molt i cal molta paciència.
Gràcies Sandra i molts èxits.
