Antoni Vidal Ferrando
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES L'antologia de poemes d'amor fa un vol cap a Santanyí, a recollir un poema d'Antoni Vidal Ferrando
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES
L'antologia de poemes d'amor fa un vol cap a Santanyí, a recollir un poema d'Antoni Vidal Ferrando. Amb l'obra completa (Allà on crema l'herba.Obra poètica 1986-2007) publicada fa ben poc per Edicions del Salobre, ens fa arribar un inèdit que es diu Dona.
Tu vengueres dels àmbits d'una illa on els amants
es regalaven joies i es pintaven el cossos
mútuament amb móres abans de fer l'amor.
Allà l'hivern a penes era un eco lentíssim,
mentre licors, la llum de la gebra, amulets
com onades de música sortien dels teus llavis.
Ni un corb ni un cementeri devora els palmerars.
Quan, a mercè d'una àlgebra, jo enyorava la veu
de la pluja, el cos tebi de noies violetes,
un dia, tu vengueres - amb algues pels cabells
i amb esquitxos de sol - dels secrets d'aquella illa.
Me'n record que, tot d'una, em cantaren els ulls.
Gràcies Antoni.
L'antologia de poemes d'amor fa un vol cap a Santanyí, a recollir un poema d'Antoni Vidal Ferrando. Amb l'obra completa (Allà on crema l'herba.Obra poètica 1986-2007) publicada fa ben poc per Edicions del Salobre, ens fa arribar un inèdit que es diu Dona.
Tu vengueres dels àmbits d'una illa on els amants
es regalaven joies i es pintaven el cossos
mútuament amb móres abans de fer l'amor.
Allà l'hivern a penes era un eco lentíssim,
mentre licors, la llum de la gebra, amulets
com onades de música sortien dels teus llavis.
Ni un corb ni un cementeri devora els palmerars.
Quan, a mercè d'una àlgebra, jo enyorava la veu
de la pluja, el cos tebi de noies violetes,
un dia, tu vengueres - amb algues pels cabells
i amb esquitxos de sol - dels secrets d'aquella illa.
Me'n record que, tot d'una, em cantaren els ulls.
Gràcies Antoni.
