Club de Lectura Juvenil BCNegra
Ja fa temps que BCNegra i Xarxa de Biblioteques han posat en marxa un club de lectura juvenil de novel·la negra que coincideix amb la celebració de la Setmana Negra de Barcelona
Ja fa temps que BCNegra i Xarxa de Biblioteques han posat en marxa un club de lectura juvenil de novel·la negra que coincideix amb la celebració de la Setmana Negra de Barcelona.
Enguany he tingut la gran sort que el llibre escollit sigui La mort a sis vint-i-cinc, premi Edebé 2009 i això em va permetre anar ahir al matí a la sempre impressionat i acollidora Biblioteca Jaume Fuster de la plaça de Lesseps de Barcelona a viure una de les jornades més intenses i divertides que m'ha donat fins ara la vida pública.
Uns dos-cents cinquanta joves dels instituts Príncep de Girona, XXV Olimpíada, Jaume Balmes, Joan Fuster, Anna Gironella de Mundet, Bosch de Montjuïc, Pau Claris, Escola Sadako, Alzina, Congrés i Escola Santa Anna.
Edebé, Biblioteques i la Federació Catalana de Bàsquetbol s'hi ha abocat amb passió i eficàcia (com sempre) i van convertir la sala d'actes de la Jaume Fuster en una pista de bàsquet. M'acompanyava una escorta de veritable luxe, el periodista Pere Ferreres i l'ex-jugador Ferran Martínez, dos monstres que van demostrar amb escreix que la cultura i l'esport no són mons incompatibles, ans al contrari.
Un partit de tres parts, la primera preguntes dels dos convidats, la segona preguntes dels lectors i les lectores que, una vegada més van demostrar que la gent jove fa els "deures" amb dedicació i rigor. (S'ha de dir que tots els participants ho fan de manera voluntària, la qual cosa encara té més mèrit). I la tercera una sèrie de tirs a cistella. Haig de dir, i sense que serveixi de precedent, que vaig encistellar a la primera i em vaig retirar amb dignitat, ja que considero que no cal temptar la sort i que una retirada a temps, al moment més àlgid de la meva carrera esportiva, és una victòria.
La mecànica del club de lectura arrenca del contacte entre l'IMEF, Biblioteques i Edebé amb la complicitat de la Federació. A partir d'aquí entren en acció els instituts, tots els nois i noies que volen llegir el llibre i participar en l'activitat i la Maite Roldán, la dinamitzadora que va pels instituts i organitza els comentaris de lectura, una feina intensa que culmina amb la trobada.
El resultat es va convertir en un matí delirant, dinàmic i amb capacitat per encomanar optimisme i ganes de seguir, un regal en majúscules.
Així doncs un motiu més de felicitat per sumar a la llarga llista que des de fa un any viu aparellada a La mort a sis vint-i-cinc.
Gràcies a tota la gent d'Edebé, fantàstica, professional, entusiasta, lliurada i meravellosa en tot moment. Gràcies també a l'Òscar Carreño, de Biblioteques, a la Federació, a l'Institut Municipal d'Educació, a la biblioteca Jaume Fuster. I gràcies especials al Pere Ferreres i al Ferran Martínez i també, i molt especialment, a la Maite Roldán per aquesta feina complicada però altament satisfactòria. I snes oblidar al Paco Camarasa, instigador (negre) de tota aquesta història
I demà hi tornem amb la resta dels 483 nois i noies que han participat en aquest club de lectura de novel·la negra.
La crònica fotogràfica us donarà una idea molt aproximada de com va anar la cosa. I a manera d'anècdota dir que els organitzadors havien enregistrat un loop de so que reproduïa l'ambient del públic en una final al Madison Square Garden de Nova York, però no va ser necessari, ja que el fragor, el deliri i la cridòria va crear un ambient natural de gran esdeveniment.
Enguany he tingut la gran sort que el llibre escollit sigui La mort a sis vint-i-cinc, premi Edebé 2009 i això em va permetre anar ahir al matí a la sempre impressionat i acollidora Biblioteca Jaume Fuster de la plaça de Lesseps de Barcelona a viure una de les jornades més intenses i divertides que m'ha donat fins ara la vida pública.
Uns dos-cents cinquanta joves dels instituts Príncep de Girona, XXV Olimpíada, Jaume Balmes, Joan Fuster, Anna Gironella de Mundet, Bosch de Montjuïc, Pau Claris, Escola Sadako, Alzina, Congrés i Escola Santa Anna.
Edebé, Biblioteques i la Federació Catalana de Bàsquetbol s'hi ha abocat amb passió i eficàcia (com sempre) i van convertir la sala d'actes de la Jaume Fuster en una pista de bàsquet. M'acompanyava una escorta de veritable luxe, el periodista Pere Ferreres i l'ex-jugador Ferran Martínez, dos monstres que van demostrar amb escreix que la cultura i l'esport no són mons incompatibles, ans al contrari.
Un partit de tres parts, la primera preguntes dels dos convidats, la segona preguntes dels lectors i les lectores que, una vegada més van demostrar que la gent jove fa els "deures" amb dedicació i rigor. (S'ha de dir que tots els participants ho fan de manera voluntària, la qual cosa encara té més mèrit). I la tercera una sèrie de tirs a cistella. Haig de dir, i sense que serveixi de precedent, que vaig encistellar a la primera i em vaig retirar amb dignitat, ja que considero que no cal temptar la sort i que una retirada a temps, al moment més àlgid de la meva carrera esportiva, és una victòria.
La mecànica del club de lectura arrenca del contacte entre l'IMEF, Biblioteques i Edebé amb la complicitat de la Federació. A partir d'aquí entren en acció els instituts, tots els nois i noies que volen llegir el llibre i participar en l'activitat i la Maite Roldán, la dinamitzadora que va pels instituts i organitza els comentaris de lectura, una feina intensa que culmina amb la trobada.
El resultat es va convertir en un matí delirant, dinàmic i amb capacitat per encomanar optimisme i ganes de seguir, un regal en majúscules.
Així doncs un motiu més de felicitat per sumar a la llarga llista que des de fa un any viu aparellada a La mort a sis vint-i-cinc.
Gràcies a tota la gent d'Edebé, fantàstica, professional, entusiasta, lliurada i meravellosa en tot moment. Gràcies també a l'Òscar Carreño, de Biblioteques, a la Federació, a l'Institut Municipal d'Educació, a la biblioteca Jaume Fuster. I gràcies especials al Pere Ferreres i al Ferran Martínez i també, i molt especialment, a la Maite Roldán per aquesta feina complicada però altament satisfactòria. I snes oblidar al Paco Camarasa, instigador (negre) de tota aquesta història
I demà hi tornem amb la resta dels 483 nois i noies que han participat en aquest club de lectura de novel·la negra.
La crònica fotogràfica us donarà una idea molt aproximada de com va anar la cosa. I a manera d'anècdota dir que els organitzadors havien enregistrat un loop de so que reproduïa l'ambient del públic en una final al Madison Square Garden de Nova York, però no va ser necessari, ja que el fragor, el deliri i la cridòria va crear un ambient natural de gran esdeveniment.
