Cuina i sensacions
Qui sap, potser per les presses que ens imposa la vida moderna, tenim tendència a classificar les coses de manera esquemàtica, amb quatre detalls i un punt d'estereotip
Qui sap, potser per les presses que ens imposa la vida moderna, tenim tendència a classificar les coses de manera esquemàtica, amb quatre detalls i un punt d'estereotip. Així, per norma general, un llibre de cuina és una cosa amb fotografies i receptes que ens permet, remenar fogons, tallar ceba i assajar coccions i presentacions. Però sense oblidar aquest aspecte més o menys bàsic i, és clar, necessari, també hi ha llibres que, a més de contenir receptes, també tenen ànima, un esperit que ens acosta a la vida i a la història que s'amaga a les vores de cada plat. Una d'aquestes obres, on fins i tot el format sembla més pensat per llegir-lo ajagut al sofà que per anar tombant per la cuina entre olis, esquitxos i coses que taquen, és Del cuscús al sushi, de Marta Carnicero.
La idea és fer un tomb pel món a base de receptes i, la veritat és que l'objectiu s'aconsegueix, ja que sense tastar els plats, t'arriben sensacions que es poden captar a l'aire només llegint.
La cuina siciliana és una cuina de contrastos. Fa olor de fonoll silvestre i tomàquet madur, d'all, cítrics, alfàbrega, llores, menta i orenga. Els sabors de l'illa no podien ser altres que els de la Mediterrània: els de la tonyina, les anxoves i les sardines, les albergínies, els festucs i les ametlles, tot plegat combinat amb l'arròs o la pasta i amanit amb un bon oli d'oliva elaborat a l'almàssera local.
I també hi ha informació pura.
L'ukrop (anet) és una herba aromàtica que se sol trobar fresca o seca, tot i que també es comercialitza salada i en conserva. En la cuina russa s'utilitza tot sovint per perfumar amanides i peixos.
I fins i tot, història.
Les onades migratòries que va acollir la Patagònia han sabut treure profit de l'abundància de fruits que la natura proporciona. Així, es preparen vi dolç i confitura de rosa mosqueta (emprant el fruit d'una mena de roser silvestre), salses agredolces i confitures a base de gerds, postres a base de cireres, prunes o frutilla (maduixes) i galetes de farina de garrofa.
Tres tastets per demostrar que també hi ha possibilitats de trobar un món al plat, només cal agafar la ruta correcta i un guia apassionat.
La idea és fer un tomb pel món a base de receptes i, la veritat és que l'objectiu s'aconsegueix, ja que sense tastar els plats, t'arriben sensacions que es poden captar a l'aire només llegint.
La cuina siciliana és una cuina de contrastos. Fa olor de fonoll silvestre i tomàquet madur, d'all, cítrics, alfàbrega, llores, menta i orenga. Els sabors de l'illa no podien ser altres que els de la Mediterrània: els de la tonyina, les anxoves i les sardines, les albergínies, els festucs i les ametlles, tot plegat combinat amb l'arròs o la pasta i amanit amb un bon oli d'oliva elaborat a l'almàssera local.
I també hi ha informació pura.
L'ukrop (anet) és una herba aromàtica que se sol trobar fresca o seca, tot i que també es comercialitza salada i en conserva. En la cuina russa s'utilitza tot sovint per perfumar amanides i peixos.
I fins i tot, història.
Les onades migratòries que va acollir la Patagònia han sabut treure profit de l'abundància de fruits que la natura proporciona. Així, es preparen vi dolç i confitura de rosa mosqueta (emprant el fruit d'una mena de roser silvestre), salses agredolces i confitures a base de gerds, postres a base de cireres, prunes o frutilla (maduixes) i galetes de farina de garrofa.
Tres tastets per demostrar que també hi ha possibilitats de trobar un món al plat, només cal agafar la ruta correcta i un guia apassionat.
