El Capitán Trueno
Signo Editores acaba de publicar un ambiciós projecte, 10 volums que recullen el bo i millor de les històries del capitán Trueno, un dels nostres personatges de còmic més mítics
Signo Editores acaba de publicar un ambiciós projecte, 10 volums que recullen el bo i millor de les històries del capitán Trueno, un dels nostres personatges de còmic més mítics. Una creació de Víctor Mora i Ambrós que s'ha convertit en un referent, en una icona per a moltes generacions.
L'encàrrec de posar en solfa aquest treball, un material de 3.000 pàgines, va anar a parar a Antoni Guiral, un gran especialista en còmics, un lector apassionat que s'ha convertit en un transmissor de passió i aquesta obra n'és una meravellosa prova. El resultat final és un treball magnífic que fa justícia a una etapa de la nostra història que val la pena no oblidar. Allò que era un treball maratonià a preu fet, una manera de subsistir a les penúries que imposava la dictadura, és ara mateix una obra gràfica i literària d'alta qualitat que l'Antoni s'ha encarregat de tornar al lloc de dignitat que mereix. Però sense dubte ell ho explicarà molt millor que jo.
L'EDICIÓ PER A SIGNO D'EL CAPITÁN TRUENO
La relació que mantenim amb els personatges de ficció no deixa de ser curiosa. Són un referent alhora que una mena de placebo, el retorn a un món de sentits -vista, olfacte, oïda- i a un terreny abonat a la seguretat, al control absolut, a un parcel·la de la nostre existència molt ben delimitada a la que tornar en moments d'angoixa, per cercar una certa tranquil·litat d'esperit.
Jo barrejo la meva feina amb una part de la meva passió, els còmics, i pot ser per això m'és més fàcil superar entrebancs i trobar, sempre, aquest punt del sentit de la meravella que t'ajuda a continuar. Per què sempre puc tornar a aquest univers que ha format una bona part de la meva educació sentimental i cultural.
Per això, quan Signo Editores em va demanar que dues a terme una edició de luxe de 3.000 pàgines d'El Capitán Trueno, l'encàrrec, com tots, es va convertir en un repte. El repte de seleccionar pàgines, de buscar informació gràfica i literària, d'intentar explicar-la amb claredat i, evidentment, de procurar transmetre la meva passió, tant per la historieta com, en aquest cas, pel històric personatge creat pel Víctor Mora i per l'Ambrós.
Per edat (sóc del 1959), no era un lector habitual de la sèrie de quadernets d'El Capitán Trueno (1956-1968); tampoc ho vaig ser de la revista El Capitán Trueno Extra (1960-1968). De fet, em tocava ser lector de la col·lecció Trueno Color (1969-1975), i ho vaig ser, però amb poca fe. Tot i l'edat, veia que alguna cosa no funcionava en aquelles pàgines de Trueno Color; i es que es tractava d'una reedició manipulada, redibuixada, retocada i acolorida. Res o molt poc a veure amb la meravella original de la sèrie. Del tebeos de Bruguera vaig passar a les revistes per adults de terror, com Vampus o Rufus, i ben aviat, al 1977, ja va aparèixer el referent de la historieta d'autor a casa nostre, Totem i, immediatament, el anomenat "boom" del còmic per adults.
A El Capitán Trueno em vaig apropar com a professional de la divulgació de còmics. Per tant, els meus ulls eren diferents; no hi havia un referent sentimental directe, la magdalena de Proust no podia funcionar com cal. Per tant, era lliure de condicionants que, a vegades, ens allunyen d'un reflexió més objectiva, si és que això existeix, que no ho crec. El cas és que vaig descobrir, o redescobrir, un tebeo d'aventures fet amb el cor, amb el cor de dos professionals de l'historieta (Víctor i Ambrós) que treballaven en condicions complexes, no ja per haver viscut temps dictatorials, que també, per suposat, sinó sobre tot per què les condicions laborals eren molt crues. Pensar, escriure, dibuixar a llapis i a tinta deu pàgines a la setmana, és molt difícil. Fer-ho amb uns condicionants industrials molt concrets (format, dates d'entrega, continuïtat de l'aventura cercant el "continuarà"), en cara més. I, també, pendents de la censura: d'evitar certes escenes violentes, de regular escots i faldilles, de recordar, de tant en tant, que eren personatges cristians.
Ni Victor ni Ambrós eren conscients que estaven fent història. Ells, senzillament, feien la seva feina, eren obrers de la vinyeta. És ara quan podem detectar la veritable importància d'aquesta sèrie a casa nostre: la personalitat d'uns personatges diferents, que cercaven la justícia i vivien com a camarades; la presència d'un sa sentit de l'humor, que aportava llicències divertides a una saga d'aventures; el poso psicològic que s'anava madurant en els protagonistes; el enfollit però àgil ritme narratiu; el traç modern del dibuix, sintètic, viu, expressiu; l'agilitat de la posta en escena... El Capitán Trueno era un heroi diferent, que somreia molt, no com els altres herois de les vinyetes espanyoles d'aventures, i que era conscient de la presència dels altres, que respectava tant a amics con enemics, amb un clar sentit de la companyonia.
Aquest és el Capitán Trueno del que tenia que escollir 3.000 pàgines. No era fàcil; ni difícil. La sèrie gaudeix de moltes més de 3.000 pàgines, i el que tenia clar era que calia destacar la tasca literària del Víctor i la gràfica de l'Ambrós, l'Ángel Pardo i el Fuentes Man. El primer, com a creador gràfic, pels valors que aportava a la claredat de lectura de la historieta; el segon, un dels continuadors dels quadernets, per la seva versatilitat; el tercer, dibuixant de les aventures de la revista, pel traç elegant i naturalista. A més, Signo Editores em va no sols deixar treballar amb total llibertat, sinó que cercava l'excel·lència en l'edició; va ser fàcil, sobre tot per la feina dels dissenyadors de TAU, mestres en aquest terreny, que van entendre molt bé el que necessitava aquesta col·lecció.
Cadascun dels deu volums conté, al menys, un text introductori. Aquí vaig procurar explicar la història editorial del personatge, les anècdotes que el van envoltar, les biografies dels seus autors principals i tots els aspectes tècnics referits a la sèrie. Va ser fàcil escriure'ls, per què escriure de quelcom del que gaudeixes sempre és senzill.
Jo no crec en les "edicions definitives". No existeixen. Hi ha edicions que aporten unes coses, i d'altres que les complementen. En tot cas, estic molt satisfet d'aquesta edició d'El Capitán Trueno de Signo Editores. Entre d'altres coses, per què ara hi ha catalogada una recopilació al menys bastant complerta i en ordre cronològic d'un dels personatges bàsics de la nostre historieta. O sigui, de la nostre Història.
Gràcies Antoni. I moltes felicitats per aquesta feina meravellosa i necessària.
L'encàrrec de posar en solfa aquest treball, un material de 3.000 pàgines, va anar a parar a Antoni Guiral, un gran especialista en còmics, un lector apassionat que s'ha convertit en un transmissor de passió i aquesta obra n'és una meravellosa prova. El resultat final és un treball magnífic que fa justícia a una etapa de la nostra història que val la pena no oblidar. Allò que era un treball maratonià a preu fet, una manera de subsistir a les penúries que imposava la dictadura, és ara mateix una obra gràfica i literària d'alta qualitat que l'Antoni s'ha encarregat de tornar al lloc de dignitat que mereix. Però sense dubte ell ho explicarà molt millor que jo.
L'EDICIÓ PER A SIGNO D'EL CAPITÁN TRUENO
La relació que mantenim amb els personatges de ficció no deixa de ser curiosa. Són un referent alhora que una mena de placebo, el retorn a un món de sentits -vista, olfacte, oïda- i a un terreny abonat a la seguretat, al control absolut, a un parcel·la de la nostre existència molt ben delimitada a la que tornar en moments d'angoixa, per cercar una certa tranquil·litat d'esperit.
Jo barrejo la meva feina amb una part de la meva passió, els còmics, i pot ser per això m'és més fàcil superar entrebancs i trobar, sempre, aquest punt del sentit de la meravella que t'ajuda a continuar. Per què sempre puc tornar a aquest univers que ha format una bona part de la meva educació sentimental i cultural.
Per això, quan Signo Editores em va demanar que dues a terme una edició de luxe de 3.000 pàgines d'El Capitán Trueno, l'encàrrec, com tots, es va convertir en un repte. El repte de seleccionar pàgines, de buscar informació gràfica i literària, d'intentar explicar-la amb claredat i, evidentment, de procurar transmetre la meva passió, tant per la historieta com, en aquest cas, pel històric personatge creat pel Víctor Mora i per l'Ambrós.
Per edat (sóc del 1959), no era un lector habitual de la sèrie de quadernets d'El Capitán Trueno (1956-1968); tampoc ho vaig ser de la revista El Capitán Trueno Extra (1960-1968). De fet, em tocava ser lector de la col·lecció Trueno Color (1969-1975), i ho vaig ser, però amb poca fe. Tot i l'edat, veia que alguna cosa no funcionava en aquelles pàgines de Trueno Color; i es que es tractava d'una reedició manipulada, redibuixada, retocada i acolorida. Res o molt poc a veure amb la meravella original de la sèrie. Del tebeos de Bruguera vaig passar a les revistes per adults de terror, com Vampus o Rufus, i ben aviat, al 1977, ja va aparèixer el referent de la historieta d'autor a casa nostre, Totem i, immediatament, el anomenat "boom" del còmic per adults.
A El Capitán Trueno em vaig apropar com a professional de la divulgació de còmics. Per tant, els meus ulls eren diferents; no hi havia un referent sentimental directe, la magdalena de Proust no podia funcionar com cal. Per tant, era lliure de condicionants que, a vegades, ens allunyen d'un reflexió més objectiva, si és que això existeix, que no ho crec. El cas és que vaig descobrir, o redescobrir, un tebeo d'aventures fet amb el cor, amb el cor de dos professionals de l'historieta (Víctor i Ambrós) que treballaven en condicions complexes, no ja per haver viscut temps dictatorials, que també, per suposat, sinó sobre tot per què les condicions laborals eren molt crues. Pensar, escriure, dibuixar a llapis i a tinta deu pàgines a la setmana, és molt difícil. Fer-ho amb uns condicionants industrials molt concrets (format, dates d'entrega, continuïtat de l'aventura cercant el "continuarà"), en cara més. I, també, pendents de la censura: d'evitar certes escenes violentes, de regular escots i faldilles, de recordar, de tant en tant, que eren personatges cristians.
Ni Victor ni Ambrós eren conscients que estaven fent història. Ells, senzillament, feien la seva feina, eren obrers de la vinyeta. És ara quan podem detectar la veritable importància d'aquesta sèrie a casa nostre: la personalitat d'uns personatges diferents, que cercaven la justícia i vivien com a camarades; la presència d'un sa sentit de l'humor, que aportava llicències divertides a una saga d'aventures; el poso psicològic que s'anava madurant en els protagonistes; el enfollit però àgil ritme narratiu; el traç modern del dibuix, sintètic, viu, expressiu; l'agilitat de la posta en escena... El Capitán Trueno era un heroi diferent, que somreia molt, no com els altres herois de les vinyetes espanyoles d'aventures, i que era conscient de la presència dels altres, que respectava tant a amics con enemics, amb un clar sentit de la companyonia.
Aquest és el Capitán Trueno del que tenia que escollir 3.000 pàgines. No era fàcil; ni difícil. La sèrie gaudeix de moltes més de 3.000 pàgines, i el que tenia clar era que calia destacar la tasca literària del Víctor i la gràfica de l'Ambrós, l'Ángel Pardo i el Fuentes Man. El primer, com a creador gràfic, pels valors que aportava a la claredat de lectura de la historieta; el segon, un dels continuadors dels quadernets, per la seva versatilitat; el tercer, dibuixant de les aventures de la revista, pel traç elegant i naturalista. A més, Signo Editores em va no sols deixar treballar amb total llibertat, sinó que cercava l'excel·lència en l'edició; va ser fàcil, sobre tot per la feina dels dissenyadors de TAU, mestres en aquest terreny, que van entendre molt bé el que necessitava aquesta col·lecció.
Cadascun dels deu volums conté, al menys, un text introductori. Aquí vaig procurar explicar la història editorial del personatge, les anècdotes que el van envoltar, les biografies dels seus autors principals i tots els aspectes tècnics referits a la sèrie. Va ser fàcil escriure'ls, per què escriure de quelcom del que gaudeixes sempre és senzill.
Jo no crec en les "edicions definitives". No existeixen. Hi ha edicions que aporten unes coses, i d'altres que les complementen. En tot cas, estic molt satisfet d'aquesta edició d'El Capitán Trueno de Signo Editores. Entre d'altres coses, per què ara hi ha catalogada una recopilació al menys bastant complerta i en ordre cronològic d'un dels personatges bàsics de la nostre historieta. O sigui, de la nostre Història.
Gràcies Antoni. I moltes felicitats per aquesta feina meravellosa i necessària.
