El castell de la puresa - Pere Gimferrer
Cada nou llibre de Pere Gimferrer és un esdeveniment, una celebració que cal gaudir des de tots els angles i possibilitats. I en un temps on la poesia
Cada nou llibre de Pere Gimferrer és un esdeveniment, una celebració que cal gaudir des de tots els angles i possibilitats. I en un temps on la poesia sembla haver estat desterrada dels objectius editorials dels grans grups, és una alegria veure com Proa dedica al mestre una magnífica edició en tapa dura dels Llibres de l'Óssa Menor per celebrar aquesta nova incursió poètica en català de Gimferrer.

Després d'obres com "Amor en vilo", "Tornado", o "Rapsodia", inspirades i motivades per l'amor i per la relació sentimental amb Cuca de Cominges, "El castell de la puresa" és aquest retorn a l'excel·lència poètica més enllà de puncions puntuals i, en el cas de Gimferrer, sempre sorprenents i brillants.

Feia temps que no publicava un llibre de poemes en català i una mena de sortilegi, un regal delicat que "El castell de la puresa" vegi la llum en un lapse de temps on han desaparegut Josep Maria Castellet, Ana Maria Moix i Leopoldo María Panero, companys de viatge d'aquells "Nueve novísimos" que va antologar el primer i que va descobrir veus insòlites i innovadores.
Gimferrer no decep mai i en aquest llibre és fidel al seu tarannà. Cada poema és una tempesta de sensacions, un impacte enlluernador d'imatges, de referents, d'idees, de tractaments textuals que fan que la lectura hagi de ser per força un camí lent, assaborint sensacions i paraules, mirant de poder copsar al màxim la seva erudició, provant d'acostar-se a la seva personalitat, a la riquesa absoluta que basteix cadascun dels seus versos.
I com sempre, no defuig la vida, l'actualitat, la crítica ni el rigor de la llengua i la seva capacitat per estirar-se, per jugar, per assolir cotes d'excel·lència. Un llibre brillant que cal no deixar escapar.

Després d'obres com "Amor en vilo", "Tornado", o "Rapsodia", inspirades i motivades per l'amor i per la relació sentimental amb Cuca de Cominges, "El castell de la puresa" és aquest retorn a l'excel·lència poètica més enllà de puncions puntuals i, en el cas de Gimferrer, sempre sorprenents i brillants.

Feia temps que no publicava un llibre de poemes en català i una mena de sortilegi, un regal delicat que "El castell de la puresa" vegi la llum en un lapse de temps on han desaparegut Josep Maria Castellet, Ana Maria Moix i Leopoldo María Panero, companys de viatge d'aquells "Nueve novísimos" que va antologar el primer i que va descobrir veus insòlites i innovadores.
Gimferrer no decep mai i en aquest llibre és fidel al seu tarannà. Cada poema és una tempesta de sensacions, un impacte enlluernador d'imatges, de referents, d'idees, de tractaments textuals que fan que la lectura hagi de ser per força un camí lent, assaborint sensacions i paraules, mirant de poder copsar al màxim la seva erudició, provant d'acostar-se a la seva personalitat, a la riquesa absoluta que basteix cadascun dels seus versos.
I com sempre, no defuig la vida, l'actualitat, la crítica ni el rigor de la llengua i la seva capacitat per estirar-se, per jugar, per assolir cotes d'excel·lència. Un llibre brillant que cal no deixar escapar.














