El "Procés enverinat" de Salvador Balcells
Salvador Balcells ha fet de llibreter durant 20 anys i després s'ha dedicat a la premsa en català i a la gestió cultural. En aquesta línia destaca la creació
Salvador Balcells ha fet de llibreter durant 20 anys i després s'ha dedicat a la premsa en català i a la gestió cultural. En aquesta línia destaca la creació i el comissariat de les jornades de novel·la negra "El vi fa sang", a l'Espluga de Francolí, la seva vila natal.
I, de fet, "El vi fa sang", a banda d'una dita popular catalana és el títol d'una de les ja cinc aventures publicades del sotsinspector Emili Espinosa, una nissaga que va arrencar l'any 2007 amb "La taca negra" i que va seguir amb "El vi fa sang", "Dur de pair", "Tempesta al Bàltic" i la darrera, "Procés enverinat" i que l'editorial Meteora ha anat publicant en un camí de professionalitat i de complicitat envejable i destacable.
Espinosa és una mena d'antiheroi, treballador i força normal, era un guàrdia civil valencià que va començar a tenir problemes pel fet de parlar català. Va ingressar als Mossos d'Esquadra i ara pertany a la comissaria de Tarragona i viu a Torreforta. Casat amb una dona del sud de Catalunya i amb dues filles que són una font constant d'enfrontaments, ja sigui per la sexualitat de l'una i per les idees polítiques radicals de l'altra.
"Procés enverinat" té l'encant d'aquests llibres de no ficció sobre temes de rabent actualitat que els editors encarreguen a periodistes i a estudiosos especialitzats per tal d'aconseguir impacte immediat abans no passi de moda. En el camp de la novel·la, aquesta pràctica resulta menys habitual ja que se suposa que la cuina més lenta de la ficció fa que la realitat acostumi a passar sempre al davant, però Salvador Balcells aconsegueix bastit una novel·la que funciona i circula a ritme de realitat. De fet l'autor ha confessat que algunes vegades ha hagut de canviar algunes escenes de la història perquè la dinàmica de les informacions diàries les superava.
Balcells mostra una habilitat singular a l'hora d'agafar tot el material polític i social que envolta el procés d'independència de Catalunya i convertir-lo en material de ficció sense que perdi ni força ni capacitat de fascinació i que en cap moment no sembli un calc fred de la realitat.
A més, belluga tres trames a la vegada i potser (ja sé que això són consideracions molt personals), la part més interessant del llibre, aquest dia a dia dels personatges que es converteixen en una autèntica novel·la plena de personatges ben treballats, ben construïts, que interaccionen amb una potència que porta a pensar que podries estar pendent de les seves anades i vingudes més enllà de la trama criminal que bull en primer terme. Balcells demostra un magnífic pols com a constructor de personatges amb capacitat per atrapar i fa que aquest "Procés enverinat" sigui una petita joia que cal descobrir.
Segur que després de llegir-lo us venen ganes de capbussar-vos a fons en les altres quatre aventures de l'amic Espinosa.
I, de fet, "El vi fa sang", a banda d'una dita popular catalana és el títol d'una de les ja cinc aventures publicades del sotsinspector Emili Espinosa, una nissaga que va arrencar l'any 2007 amb "La taca negra" i que va seguir amb "El vi fa sang", "Dur de pair", "Tempesta al Bàltic" i la darrera, "Procés enverinat" i que l'editorial Meteora ha anat publicant en un camí de professionalitat i de complicitat envejable i destacable.
Espinosa és una mena d'antiheroi, treballador i força normal, era un guàrdia civil valencià que va començar a tenir problemes pel fet de parlar català. Va ingressar als Mossos d'Esquadra i ara pertany a la comissaria de Tarragona i viu a Torreforta. Casat amb una dona del sud de Catalunya i amb dues filles que són una font constant d'enfrontaments, ja sigui per la sexualitat de l'una i per les idees polítiques radicals de l'altra.
"Procés enverinat" té l'encant d'aquests llibres de no ficció sobre temes de rabent actualitat que els editors encarreguen a periodistes i a estudiosos especialitzats per tal d'aconseguir impacte immediat abans no passi de moda. En el camp de la novel·la, aquesta pràctica resulta menys habitual ja que se suposa que la cuina més lenta de la ficció fa que la realitat acostumi a passar sempre al davant, però Salvador Balcells aconsegueix bastit una novel·la que funciona i circula a ritme de realitat. De fet l'autor ha confessat que algunes vegades ha hagut de canviar algunes escenes de la història perquè la dinàmica de les informacions diàries les superava.
Balcells mostra una habilitat singular a l'hora d'agafar tot el material polític i social que envolta el procés d'independència de Catalunya i convertir-lo en material de ficció sense que perdi ni força ni capacitat de fascinació i que en cap moment no sembli un calc fred de la realitat.
A més, belluga tres trames a la vegada i potser (ja sé que això són consideracions molt personals), la part més interessant del llibre, aquest dia a dia dels personatges que es converteixen en una autèntica novel·la plena de personatges ben treballats, ben construïts, que interaccionen amb una potència que porta a pensar que podries estar pendent de les seves anades i vingudes més enllà de la trama criminal que bull en primer terme. Balcells demostra un magnífic pols com a constructor de personatges amb capacitat per atrapar i fa que aquest "Procés enverinat" sigui una petita joia que cal descobrir.
Segur que després de llegir-lo us venen ganes de capbussar-vos a fons en les altres quatre aventures de l'amic Espinosa.
