El vuitè Harry Potter
L'any 1990, l'escriptora J. K. Rowling començava a imaginar els rudiments de la història d'un jove mag que va aconseguir un autèntic miracle, més enllà
L'any 1990, l'escriptora J. K. Rowling començava a imaginar els rudiments de la història d'un jove mag que va aconseguir un autèntic miracle, més enllà de volar, de crear foc, de lluitar contra el mal o d'altres meravelles d'aquest calibre, que milions de joves de tot el món devoressin sense respirar set llibres de centenars de pàgines que esperaven amb candeletes.
Ara 26 anys després d'aquella data i amb un seguit de xifres estratosfèriques que fan una mica de vertigen (450 milions de llibres venuts, traduccions a 70 llengües, 8 pel·lícules amb uns ingressos de quasi set mil milions, i un nou lector que cada 30 segons obre un dels llibres de la nissaga), arriba "Harry Potter i el llegat maleït" que publica Edicions 62 en català i Salamandra en castellà.
Amb aquestes dades damunt la taula, és fàcil pensar que qualsevol cosa que porti el segell Potter ha de ser un èxit i potser per això aquest vuitè lliurament no és una novel·la, és una obra de teatre que va esgotar en menys d'un dia les 175.000 entrades que es van posar a la venda per assistir a les primeres representacions al West End londinenc. És un text teatral basat en una idea original de Rowling i posada en solfa pel director teatral John Tiffany i pel dramaturg Jack Thorne.
Han passat 19 anys i Potter s'ha casat, té tres fills en edat escolar i treballa a la Conselleria d'Afers Màgics, conjugant el present feixuc amb el passat ple d'aventures. Fins que un dels seus fills, l'Albus, el més petit, s'ha d'enfrontar a la conjunció de passat i present del seu pare, al fet de criar-se a l'ombra d'un pare que és un mite.
I la realitat pràctica és aquesta. Tenim a les mans una obra de teatre, sense embuts, sense camuflatges, sense cap interès per amagar la perdiu. Això sí, tothom diu que és molt Rowling, que té l'esperit de les seves novel·les. Només hi ha diàlegs però es recullen algunes de les trames dels llibres i també alguns dels personatges clàssics que conviuen a la perfecció amb el nous. Un autèntic text teatral, d'aquests que els editors deixen de publicar perquè ningú no llegeix teatre. Doncs bé, el mag Potter tornarà a capgirar els paradigmes, els tòpics i les realitats i aquesta apunta maneres per convertir-se en una de les obres de teatre més venudes de la història. Que tremoli l'esperit de Shakespeare!
Ara 26 anys després d'aquella data i amb un seguit de xifres estratosfèriques que fan una mica de vertigen (450 milions de llibres venuts, traduccions a 70 llengües, 8 pel·lícules amb uns ingressos de quasi set mil milions, i un nou lector que cada 30 segons obre un dels llibres de la nissaga), arriba "Harry Potter i el llegat maleït" que publica Edicions 62 en català i Salamandra en castellà.
Amb aquestes dades damunt la taula, és fàcil pensar que qualsevol cosa que porti el segell Potter ha de ser un èxit i potser per això aquest vuitè lliurament no és una novel·la, és una obra de teatre que va esgotar en menys d'un dia les 175.000 entrades que es van posar a la venda per assistir a les primeres representacions al West End londinenc. És un text teatral basat en una idea original de Rowling i posada en solfa pel director teatral John Tiffany i pel dramaturg Jack Thorne.
Han passat 19 anys i Potter s'ha casat, té tres fills en edat escolar i treballa a la Conselleria d'Afers Màgics, conjugant el present feixuc amb el passat ple d'aventures. Fins que un dels seus fills, l'Albus, el més petit, s'ha d'enfrontar a la conjunció de passat i present del seu pare, al fet de criar-se a l'ombra d'un pare que és un mite.
I la realitat pràctica és aquesta. Tenim a les mans una obra de teatre, sense embuts, sense camuflatges, sense cap interès per amagar la perdiu. Això sí, tothom diu que és molt Rowling, que té l'esperit de les seves novel·les. Només hi ha diàlegs però es recullen algunes de les trames dels llibres i també alguns dels personatges clàssics que conviuen a la perfecció amb el nous. Un autèntic text teatral, d'aquests que els editors deixen de publicar perquè ningú no llegeix teatre. Doncs bé, el mag Potter tornarà a capgirar els paradigmes, els tòpics i les realitats i aquesta apunta maneres per convertir-se en una de les obres de teatre més venudes de la història. Que tremoli l'esperit de Shakespeare!
