Els Acadèmics de Bones Lletres
La Reial Acadèmia de Bones Lletres acaba de publicar el Diccionari biogràfic, una magnífica aproximació a totes les personalitats que han format part d'aquesta
La Reial Acadèmia de Bones Lletres acaba de publicar el Diccionari biogràfic, una magnífica aproximació a totes les personalitats que han format part d'aquesta institució des que es va crear l'any 1752 fins l'actualitat, és a dir, una panoràmica de luxe de les més grans personalitats de les nostres lletres.
Es tracta d'un recull que inclou més de 600 personalitats que abasten tots els àmbits, des de la novel·la al periodisme passant per la història, l'assaig o la poesia i que permet rastrejar els canvis literaris i culturals que ha viscut el país al llarg de més de tres segles.
L'oba, complexa i ambiciosa, l'han dirigit tres membres de l'actual Junta Directiva, Pere Molas (el president), Eulàlia Duràn (la conservadora) i Josep Massot (el secretari), mentre que la redacció ha anat a càrrec de Margalida Tomàs i de Mireia Campabadal.
Els orígens de l'Acadèmia amb la denominació actual (un intent anterior es va batejar com Acadèmia Desconfiada) cal cercar-los el 27 de gener de 1752, quan el rei Ferran VI, esperonat per Josep de Mora, Marquès de Llió, signava un despatx que donava entitat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i definia la seva missió com la d'estudiar la història de Catalunya i la de formar la joventut en la història, la filosofia i la literatura. Les primeres tasques que va emprendre la Reial Acadèmia foren la redacció d'una monumental Història de Catalunya i un Diccionari de la Llengua Catalana, el que sembla aspirava a ser un diccionari d'autoritats, com el que per al castellà havia publicat la Real Academia Española. Tot es va acabar de manera abrupta amb l'ocupació napoleònica.
Després de diferents temptatives es va abordar la redacció del diccionari amb algunes premisses prèvies com la de deixar fora els acadèmics corresponents (molt nombrosos i complicats de rastrejar) i biografiar els acadèmics numeraris i també els electes que, per una o altra raó, no havien arribat a pronunciar el discurs d'ingrés.
El resultat és una obra de prop de 500 pàgines que ens ajuda a entendre, d'una banda el funcionament de l'Acadèmia, amb 36 places que es renoven per proposta dels acadèmics quan es produeix alguna vacant; els processos interns, els aspirants rebutjats, les diferents reestructuracions, els canvis d'estatuts, i de l'altra la vida cultural i els seus protagonistes al llarg d'aquests tres segles llargs, amb noms com Víctor Balaguer, Pau Ignasi de Dalmases, Pròsper de Bofarull, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Carreras i Candi, Martí de Riquer, Antoni Badia i Margarit, Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevila, Joan Ainaud de Lasarte, Enric Prat de la Riba (uns dels que no va arribar a fer el discurs d'ingrés), Joan Maluquer, Josep Maria López Picó, José Manuel Blecua, Luis Monreal, Pere Gimferrer, Josep Maria Sans Travé, Joaquim Molas o Joan Perucho.
L'obra s'acompanya d'uns apèndixs que recullen els noms dels acadèmics corresponents a Espanya, a l'estranger i també els noms dels acadèmics de Bones Lletres que també han format part de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la de Medicina de Catalunya, de la de Jurisprudència i Legislació, de la de Belles Arts i de l'Institut d'Estudis Catalans i esdevé un magnífic instrument per conèixer i valorar la nostra cultura i per abastar amb precisió i rigor una part fonamental de la nostra història amb els personatges que la van fer possible.
Es tracta d'un recull que inclou més de 600 personalitats que abasten tots els àmbits, des de la novel·la al periodisme passant per la història, l'assaig o la poesia i que permet rastrejar els canvis literaris i culturals que ha viscut el país al llarg de més de tres segles.
L'oba, complexa i ambiciosa, l'han dirigit tres membres de l'actual Junta Directiva, Pere Molas (el president), Eulàlia Duràn (la conservadora) i Josep Massot (el secretari), mentre que la redacció ha anat a càrrec de Margalida Tomàs i de Mireia Campabadal.
Els orígens de l'Acadèmia amb la denominació actual (un intent anterior es va batejar com Acadèmia Desconfiada) cal cercar-los el 27 de gener de 1752, quan el rei Ferran VI, esperonat per Josep de Mora, Marquès de Llió, signava un despatx que donava entitat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i definia la seva missió com la d'estudiar la història de Catalunya i la de formar la joventut en la història, la filosofia i la literatura. Les primeres tasques que va emprendre la Reial Acadèmia foren la redacció d'una monumental Història de Catalunya i un Diccionari de la Llengua Catalana, el que sembla aspirava a ser un diccionari d'autoritats, com el que per al castellà havia publicat la Real Academia Española. Tot es va acabar de manera abrupta amb l'ocupació napoleònica.
Després de diferents temptatives es va abordar la redacció del diccionari amb algunes premisses prèvies com la de deixar fora els acadèmics corresponents (molt nombrosos i complicats de rastrejar) i biografiar els acadèmics numeraris i també els electes que, per una o altra raó, no havien arribat a pronunciar el discurs d'ingrés.
El resultat és una obra de prop de 500 pàgines que ens ajuda a entendre, d'una banda el funcionament de l'Acadèmia, amb 36 places que es renoven per proposta dels acadèmics quan es produeix alguna vacant; els processos interns, els aspirants rebutjats, les diferents reestructuracions, els canvis d'estatuts, i de l'altra la vida cultural i els seus protagonistes al llarg d'aquests tres segles llargs, amb noms com Víctor Balaguer, Pau Ignasi de Dalmases, Pròsper de Bofarull, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Carreras i Candi, Martí de Riquer, Antoni Badia i Margarit, Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevila, Joan Ainaud de Lasarte, Enric Prat de la Riba (uns dels que no va arribar a fer el discurs d'ingrés), Joan Maluquer, Josep Maria López Picó, José Manuel Blecua, Luis Monreal, Pere Gimferrer, Josep Maria Sans Travé, Joaquim Molas o Joan Perucho.
L'obra s'acompanya d'uns apèndixs que recullen els noms dels acadèmics corresponents a Espanya, a l'estranger i també els noms dels acadèmics de Bones Lletres que també han format part de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la de Medicina de Catalunya, de la de Jurisprudència i Legislació, de la de Belles Arts i de l'Institut d'Estudis Catalans i esdevé un magnífic instrument per conèixer i valorar la nostra cultura i per abastar amb precisió i rigor una part fonamental de la nostra història amb els personatges que la van fer possible.
