Els "Animalons", del poeta Jordi Virallonga
Jordi Virallonga és catedràtic de literatura a la Universitat de Barcelona, responsable de l'Aula de Poesia de Barcelona des que es va crear l'any 1991
Jordi Virallonga és catedràtic de literatura a la Universitat de Barcelona, responsable de l'Aula de Poesia de Barcelona des que es va crear l'any 1991 (ara en "parada tècnica", esperant que bufin millors vents per a la cultura) i un interessant poeta. Ha traduït autors com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater o Joan Salvat Papasseit, ha publicat antologies com "Sol de sal" i els seus poemes també formen part de moltes antologies editades en diferents països. La seva obra personal es nodreix de títols com "Saberte" (1981), "Perímetro de un día" (1986), "Crónicas de usura" (1997), "Los poemes de Turín" (2001) o "Hace triste" (2010), entre d'altres que han anat construint un corpus literari .
En aquesta ocasió, però, el Jordi ha fet un petit salt mortal i l'ha fet amb la cara pintada, nas de pallasso i moltes, moltes ganes de jugar, d'explorar aquesta vesant més lúdica i didàctica de la poesia. "Animalons", el llibre que ha publicat Pagès Editors és, com tota la seva producció, un artefacte poètic poderós, ben construït i rotund on només varia el format i els destinataris.
Jordi Virallonga coneix la poesia des de tots els àmbits: autor, lector, assagista, antòleg, dinamitzador, estudiós, traductor i potser per això sap del cert que les presències poètiques en els diferents cicles de l'ensenyament no és precisament un motiu d'alegria ni d'esperança. I com que la millor manera de demostrar el moviment és caminant, el Jordi, probablement esperonat per la seva filla, ha posat en solfa "Animalons", una magnífica col·lecció d'animals, un peculiar bestiari que es belluga en tres fronts: poesia, il·lustració i didàctica.
La poesia és, com tota la Virallonga, intensa, profunda, irònica, sensual i reflexiva i el fet de tenir com a destinataris els més petits de la banda no el fa en absolut complaent. S'adapta als seus lector però no rebaixa en absolut el to, una dificultat afegida que supera amb nota alta i aconsegueix uns poemes directes, divertits, que fan pensar i que tenen un punt càustic que aprofundeix en la idea bàsica que postula que els petits són petits però en absolut rucs i que cal donar-los-hi aliment intel·lectual de qualitat que permeti volar, que permeti riure, que permeti pensar.
El col·lectiu d'il·lustradors que s'ha encarregat de posar imatge a les bèsties tampoc no és gens innocent: Didier Lourenço, Josep Moscardó, Ramon Moscardó, Xavier Rodés, Mar Saiz i Mauricio Sbarbaro ens mostren la seva personalíssima visió dels animalons que retrata el Jordi. I per últim, (i no menys important), el treball pedagògic de Laura González, que s'ha encarregat de les propostes didàctiques, (per a diferents trams d'edat) centrades en un comentari del mateix poeta, la morfologia de l'animal, un comentari del contingut i una proposta de treball centrada en cada poema i en cada animal que afavoreix l'aprenentatge i que la lectura del poema sigui un exercici actiu que s'allargui en el temps.
Un llibre insòlit, meravellós, divertit i necessari que el mateix Jordi Virallonga ens explica des del cor:
"Animalons" és un projecte que d'una manera o altre sempre vaig tenir al cap des de que va néixer la meva filla de 30 anys, però mai m'hi vaig posar. Quan va arribar la Vera 26 anys després no va ser diferent, també em corria pel cap, però tampoc crec que m'hagués posat a fer el llibre. El que passa és que vaig pensar que potser no em quedava ja gaire temps (els pares majors de 55 anys sabem que ens morirem deixant els fills petits joves), i que no li deixaria cap llibre. Aleshores vaig començar a escriure-li poemes d'animals que pogués llegir tractant temes que poden ser-li problemàtics a ells o als seus amics i amigues a totes les edats de la primera i segona infància: Els bons i els dolents, l'oblit, l'amistat, la separació dels pares, la no dependència, la llibertat, la por, les mares solteres ... en fi, els temes estan escrits més o menys a la pàgina 47.
A més, de la mateixa manera que al principi, quan vaig tenir els meus fills ara grans, ningú m'animava a fer-ho, aquesta vegada la Laura els anava llegint i l'interessaven prou. A poc a poc va anant treballant-los a les seves classes, els hi passava a altres companyes que també l'assajaven a les seves aules, feia propostes didàctiques, i un cop que va sortir el tema amb amics pintors de Cadaqués, uns quants de seguida van dir-me que ells podrien il·lustrar alguns poemes. Així que ja m'ho vaig prendre seriosament i vaig anar fent animalons i animalons, perquè sempre algú que estimava i m'estimava, estava esperant-los.
D'altra banda, l'amic Jaume Pont en va llegir cinc o sis, li van agradar i va dir-me que Xavier Garcia podia publicar-los perquè no n'hi havia gaires de llibres de poemes per a nens i nenes, i es venien.
Total, que vaig anar fent una tria dels 18 que més em feien el pes, i així va anar sortint el llibre.
Avui n'estic molt content, tant que ara n'estic fent un altre però ja només per infantil, de 3 a 6 anys. És dificilíssim, un repte, ja deus saber-ho.
Jo crec que escriure aquests poemes en català també va ser important per escriure l'altre, el d'adults, l'"Amor de fet", perquè durant aquest temps, només tenia el cap i l'ànima en català.
He de dir també que he guanyat un públic que abans no tenia. M'escriuen nens, mestres, els pares i mares de l'escola de la meva filla, i d'altres, me'n parlen. Vaig a col·les a parlar amb els nanos, i cadascú veu, com passa amb els poemes d'adults, el que vol veure.
Per exemple "El pop" va ser un recurs extraordinari pel P-5 de l'escola l'Avenç. Tots tenien que buscar l'amic pop, aquell company de classe amb el que mai parlaven ni jugaven, i veure si li trobaven alguna cosa positiva. El resultat va anar molt més lluny de les expectatives que les tutores tenien. També l'han utilitzat en un col.le amb el 50 per cent d'emigració per afavorir la inclusió, i també ha funcionat. Els nens i nenes han descobert coses que no sabien de l'altre i això ha fet que milloressin la seva relació i s'interessessin i aprenguessin coses que abans no sabien i per tant no podien interessar-los.
Això, és a dir, que el poema serveixi per alguna cosa immediata, que ajudi a resoldre problemes a l'aula, es molt gratificant. Això no es podria fer amb un poema per adults. Va per un altre camí.
Gràcies, Jordi.
En aquesta ocasió, però, el Jordi ha fet un petit salt mortal i l'ha fet amb la cara pintada, nas de pallasso i moltes, moltes ganes de jugar, d'explorar aquesta vesant més lúdica i didàctica de la poesia. "Animalons", el llibre que ha publicat Pagès Editors és, com tota la seva producció, un artefacte poètic poderós, ben construït i rotund on només varia el format i els destinataris.
Jordi Virallonga coneix la poesia des de tots els àmbits: autor, lector, assagista, antòleg, dinamitzador, estudiós, traductor i potser per això sap del cert que les presències poètiques en els diferents cicles de l'ensenyament no és precisament un motiu d'alegria ni d'esperança. I com que la millor manera de demostrar el moviment és caminant, el Jordi, probablement esperonat per la seva filla, ha posat en solfa "Animalons", una magnífica col·lecció d'animals, un peculiar bestiari que es belluga en tres fronts: poesia, il·lustració i didàctica.
La poesia és, com tota la Virallonga, intensa, profunda, irònica, sensual i reflexiva i el fet de tenir com a destinataris els més petits de la banda no el fa en absolut complaent. S'adapta als seus lector però no rebaixa en absolut el to, una dificultat afegida que supera amb nota alta i aconsegueix uns poemes directes, divertits, que fan pensar i que tenen un punt càustic que aprofundeix en la idea bàsica que postula que els petits són petits però en absolut rucs i que cal donar-los-hi aliment intel·lectual de qualitat que permeti volar, que permeti riure, que permeti pensar.
El col·lectiu d'il·lustradors que s'ha encarregat de posar imatge a les bèsties tampoc no és gens innocent: Didier Lourenço, Josep Moscardó, Ramon Moscardó, Xavier Rodés, Mar Saiz i Mauricio Sbarbaro ens mostren la seva personalíssima visió dels animalons que retrata el Jordi. I per últim, (i no menys important), el treball pedagògic de Laura González, que s'ha encarregat de les propostes didàctiques, (per a diferents trams d'edat) centrades en un comentari del mateix poeta, la morfologia de l'animal, un comentari del contingut i una proposta de treball centrada en cada poema i en cada animal que afavoreix l'aprenentatge i que la lectura del poema sigui un exercici actiu que s'allargui en el temps.
Un llibre insòlit, meravellós, divertit i necessari que el mateix Jordi Virallonga ens explica des del cor:
"Animalons" és un projecte que d'una manera o altre sempre vaig tenir al cap des de que va néixer la meva filla de 30 anys, però mai m'hi vaig posar. Quan va arribar la Vera 26 anys després no va ser diferent, també em corria pel cap, però tampoc crec que m'hagués posat a fer el llibre. El que passa és que vaig pensar que potser no em quedava ja gaire temps (els pares majors de 55 anys sabem que ens morirem deixant els fills petits joves), i que no li deixaria cap llibre. Aleshores vaig començar a escriure-li poemes d'animals que pogués llegir tractant temes que poden ser-li problemàtics a ells o als seus amics i amigues a totes les edats de la primera i segona infància: Els bons i els dolents, l'oblit, l'amistat, la separació dels pares, la no dependència, la llibertat, la por, les mares solteres ... en fi, els temes estan escrits més o menys a la pàgina 47.
A més, de la mateixa manera que al principi, quan vaig tenir els meus fills ara grans, ningú m'animava a fer-ho, aquesta vegada la Laura els anava llegint i l'interessaven prou. A poc a poc va anant treballant-los a les seves classes, els hi passava a altres companyes que també l'assajaven a les seves aules, feia propostes didàctiques, i un cop que va sortir el tema amb amics pintors de Cadaqués, uns quants de seguida van dir-me que ells podrien il·lustrar alguns poemes. Així que ja m'ho vaig prendre seriosament i vaig anar fent animalons i animalons, perquè sempre algú que estimava i m'estimava, estava esperant-los.
D'altra banda, l'amic Jaume Pont en va llegir cinc o sis, li van agradar i va dir-me que Xavier Garcia podia publicar-los perquè no n'hi havia gaires de llibres de poemes per a nens i nenes, i es venien.
Total, que vaig anar fent una tria dels 18 que més em feien el pes, i així va anar sortint el llibre.
Avui n'estic molt content, tant que ara n'estic fent un altre però ja només per infantil, de 3 a 6 anys. És dificilíssim, un repte, ja deus saber-ho.
Jo crec que escriure aquests poemes en català també va ser important per escriure l'altre, el d'adults, l'"Amor de fet", perquè durant aquest temps, només tenia el cap i l'ànima en català.
He de dir també que he guanyat un públic que abans no tenia. M'escriuen nens, mestres, els pares i mares de l'escola de la meva filla, i d'altres, me'n parlen. Vaig a col·les a parlar amb els nanos, i cadascú veu, com passa amb els poemes d'adults, el que vol veure.
Per exemple "El pop" va ser un recurs extraordinari pel P-5 de l'escola l'Avenç. Tots tenien que buscar l'amic pop, aquell company de classe amb el que mai parlaven ni jugaven, i veure si li trobaven alguna cosa positiva. El resultat va anar molt més lluny de les expectatives que les tutores tenien. També l'han utilitzat en un col.le amb el 50 per cent d'emigració per afavorir la inclusió, i també ha funcionat. Els nens i nenes han descobert coses que no sabien de l'altre i això ha fet que milloressin la seva relació i s'interessessin i aprenguessin coses que abans no sabien i per tant no podien interessar-los.
Això, és a dir, que el poema serveixi per alguna cosa immediata, que ajudi a resoldre problemes a l'aula, es molt gratificant. Això no es podria fer amb un poema per adults. Va per un altre camí.
Gràcies, Jordi.
