Hedonisme

Segueixo tancat en aquest univers fascinant de Cuentos chinos para niños del Japón, el nou disc de Love of lesbian, la banda de Santi Balmes, Julián Saldarriaga, Jordi Roig, Joan Ramón Planell i Oriol Bonet i, pels comentaris que arriben al blog em ratifico en el món peculiar dels gustos. Un invent com aquest, em temo que serveix per marcar rastres, com feien Hansel i Gretel al mig del bosc, però en cap moment aspira ni al dogmatisme ni a marcar les pautes. Res més lluny que la voluntat de fer de guru.



Tampoc no negaré que fa il·lusió veure que la recomanació d'alguna cosa que t'agrada, aconsegueix niar en algú i despertar la curiositat, el millor sentiment que tenim els humans. De totes maneres la discrepància és sana, bona i altament nutritiva i vivificant. Així que, malgrat tot, em ratifico en aquest Cuentos chinos para niños del Japón. A mi, personalment, em té força enganxat.



I aquí teniu dos fragments més d'aquest univers especial. Tot i que aquí sí que reconec que es tracta d'un espai molt menys poètic i, sens dubte molt menys cinematogràfic, si defugim, és clar, l'esperpent amb voluntat d'arrencar un somriure. Si és això últim, el Joan Ramon Planell, ho aconsegueix a la perfecció.

I com a mínim, aquest Me amo resulta un cant hedonista i carregat d'humor. i Ja posats, també podria ser perfectament un univers literari.

Hoy voy ha decirlo:¡como me amo¡
Y tú ya no puedes hacerme daño.
Soy un ser divino. Ven a adorarme.
¡Qué buena suerte amarme tanto¡
Luego crecí, que trauma.
Percibí que aquí fuera no había piedad.
Yo no iba a ser el rey del mundo.