La Temerària
Tot i que cada vegada és un tema més habitual, posar en marxa un segell editorial pot arribar a tenir la consideració d'activitat de risc, potser per això Àlvar Masllorens i Rafa Sánchez han batejat el seu projecte amb el nom de La Temerària
Tot i que cada vegada és un tema més habitual, posar en marxa un segell editorial pot arribar a tenir la consideració d'activitat de risc, potser per això Àlvar Masllorens i Rafa Sánchez han batejat el seu projecte amb el nom de La Temerària.
Aposten sense embuts per una doble línia combinada, la publicació de nous títols, propis o forans que no es troben al mercat català i a la recuperació de llibres que han desaparegut de les llibreries a causa d'aquesta rotació veloç que pateixen els nostres llibres i que consideren que val la pena recuperar.
El primer lliurament l'integren dos títols, Una cambra pròpia, de Virginia Woolf i Nocturn de Portbou, de Jaume Benavente, una aposta decidida que ve a cobrir un espai verge i complex, el fons de catàleg, un territori de ningú del que fins hi tot ha abdicat la Setmana del Llibre en català que durant moltes edicions va apostar per oferir tots els llibres no descatalogats en català i que ara s'ha abocat directament a les novetats.
Àlvar Masllorens ens explica el projecte de La Temerària:
Durant els anys 1991-2011 vaig ser soci fundador de Deriva Editorial, que vaig dirigir des dels seus inicis i fins el 2004. Va ser una etapa que donava per conclosa, tot i que el "cuquet" de l'edició persistia.
L'any 2012-2013 el meu soci actual em va fer la proposta en ferm d'iniciar una nova editorial. Ell podia aportar feina, il·lusió i el capital i jo l'experiència editorial.
Finalment, a partir d'aquest estiu podem posar rumb definitiu a la creació de La Temerària, amb el convenciment que ara és l'hora de les petites editorials i de les petites llibreries, tal com alguns fa anys que preconitzem. No és que el temps ens hagi donat la raó, sinó que la "crisi" ha fet tancar molts negocis mitjans i petits, és cert, però a la vegada creiem que també ha fet canviar els hàbits i la consciència de molta gent i, sobretot, de molts lectors. No serà fàcil, però la nostra passió pels bons llibres, per la literatura de qualitat, amb rigor, té un espai possible perquè hi ha una minoria molt nombrosa de lectors que la comparteixen. Per sort.
I, si una cosa vam tenir molt clara tots dos, és que volíem començar amb la reedició d'"Una cambra pròpia", que jo mateix ja havia reeditat l'any 96 en la mateixa excel·lent traducció d'Helena Valentí. I això és el que volem fer: recuperar llibres ja no són al mercat català però que considerem que encara tenen el seu recorregut al mateix temps que volem publicar llibres nous, donant suport a autors d'aquí (i de fora, en una etapa posterior, quan ens ho puguem permetre), fent la feina que ha de fer un editor: bastir un catàleg que representi un discurs únic a través dels llibres que edita, posant en relació llibres de temps diferents.
Gràcies Àlvar
Aposten sense embuts per una doble línia combinada, la publicació de nous títols, propis o forans que no es troben al mercat català i a la recuperació de llibres que han desaparegut de les llibreries a causa d'aquesta rotació veloç que pateixen els nostres llibres i que consideren que val la pena recuperar.
El primer lliurament l'integren dos títols, Una cambra pròpia, de Virginia Woolf i Nocturn de Portbou, de Jaume Benavente, una aposta decidida que ve a cobrir un espai verge i complex, el fons de catàleg, un territori de ningú del que fins hi tot ha abdicat la Setmana del Llibre en català que durant moltes edicions va apostar per oferir tots els llibres no descatalogats en català i que ara s'ha abocat directament a les novetats.
Àlvar Masllorens ens explica el projecte de La Temerària:
Durant els anys 1991-2011 vaig ser soci fundador de Deriva Editorial, que vaig dirigir des dels seus inicis i fins el 2004. Va ser una etapa que donava per conclosa, tot i que el "cuquet" de l'edició persistia.
L'any 2012-2013 el meu soci actual em va fer la proposta en ferm d'iniciar una nova editorial. Ell podia aportar feina, il·lusió i el capital i jo l'experiència editorial.
Finalment, a partir d'aquest estiu podem posar rumb definitiu a la creació de La Temerària, amb el convenciment que ara és l'hora de les petites editorials i de les petites llibreries, tal com alguns fa anys que preconitzem. No és que el temps ens hagi donat la raó, sinó que la "crisi" ha fet tancar molts negocis mitjans i petits, és cert, però a la vegada creiem que també ha fet canviar els hàbits i la consciència de molta gent i, sobretot, de molts lectors. No serà fàcil, però la nostra passió pels bons llibres, per la literatura de qualitat, amb rigor, té un espai possible perquè hi ha una minoria molt nombrosa de lectors que la comparteixen. Per sort.
I, si una cosa vam tenir molt clara tots dos, és que volíem començar amb la reedició d'"Una cambra pròpia", que jo mateix ja havia reeditat l'any 96 en la mateixa excel·lent traducció d'Helena Valentí. I això és el que volem fer: recuperar llibres ja no són al mercat català però que considerem que encara tenen el seu recorregut al mateix temps que volem publicar llibres nous, donant suport a autors d'aquí (i de fora, en una etapa posterior, quan ens ho puguem permetre), fent la feina que ha de fer un editor: bastir un catàleg que representi un discurs únic a través dels llibres que edita, posant en relació llibres de temps diferents.
Gràcies Àlvar
