L'illa de l'última veritat
L'illa de l'última veritat Flavia Company Proa A Flavia Company se li ha donat sempre molt bé això de portar els personatges als extrems i en aquesta
L'illa de l'última veritat
Flavia Company
Proa
A Flavia Company se li ha donat sempre molt bé això de portar els personatges als extrems i en aquesta història, L'illa de l'última veritat, se'n torna a sortir molt bé i ho aconsegueix una vegada més. Ha bastit un relat poderós, dels que es llegeixen sense respirar i potser amb un únic defecte, que és curt, que s'acaba massa ràpid, tot un problema quan gaudeixes de la lectura i quan la història que t'expliquen t'enganxa i t'obliga a no deixar-la.
Trenca esquemes i ens introdueix amb habilitat pels camins de l'aventura clàssica de les grans navegacions, dels mars embravits i de les terres per descobrir. Ressons de Conrad, d'Stevenson o de Melville es belluguen per tot el llibre però amb la particularitat que sonen més a homenatge actualitza que a cap altra cosa. La doctora Phoebe Westore explica la història de Matthew Prendel, un metge a qui li agradava navegar i que va desaparèixer misteriosament davant les costes d'Àfrica juntament amb uns amics que l'acompanyaven per reaparèixer anys més tard capbussat en un mutisme absolut i amb la personalitat canviada.
Nelson Souza, l'altre personatge en discòrdia, aporta el pragmatisme, la necessitat de fer les coses amb un objectiu concret, l'obligació d'estructurar la vida en funció d'un objectiu determinat, d'aquell i no de cap altre i de planificar cada moviment propi i aliè amb aquesta idea. I de fons el temps, aquesta màquina irreal i artificiosa que pot ser veloç o dilatat en funció que Company fa anar amb habilitat i que canvia en funció de qui el mesura. Una magnífica novel·la contemporània d'aventures amb ànima i personalitat. El llibre ara és a punt de sortir en castellà a Lumen.
Flavia Company
Proa
A Flavia Company se li ha donat sempre molt bé això de portar els personatges als extrems i en aquesta història, L'illa de l'última veritat, se'n torna a sortir molt bé i ho aconsegueix una vegada més. Ha bastit un relat poderós, dels que es llegeixen sense respirar i potser amb un únic defecte, que és curt, que s'acaba massa ràpid, tot un problema quan gaudeixes de la lectura i quan la història que t'expliquen t'enganxa i t'obliga a no deixar-la.
Trenca esquemes i ens introdueix amb habilitat pels camins de l'aventura clàssica de les grans navegacions, dels mars embravits i de les terres per descobrir. Ressons de Conrad, d'Stevenson o de Melville es belluguen per tot el llibre però amb la particularitat que sonen més a homenatge actualitza que a cap altra cosa. La doctora Phoebe Westore explica la història de Matthew Prendel, un metge a qui li agradava navegar i que va desaparèixer misteriosament davant les costes d'Àfrica juntament amb uns amics que l'acompanyaven per reaparèixer anys més tard capbussat en un mutisme absolut i amb la personalitat canviada.
Nelson Souza, l'altre personatge en discòrdia, aporta el pragmatisme, la necessitat de fer les coses amb un objectiu concret, l'obligació d'estructurar la vida en funció d'un objectiu determinat, d'aquell i no de cap altre i de planificar cada moviment propi i aliè amb aquesta idea. I de fons el temps, aquesta màquina irreal i artificiosa que pot ser veloç o dilatat en funció que Company fa anar amb habilitat i que canvia en funció de qui el mesura. Una magnífica novel·la contemporània d'aventures amb ànima i personalitat. El llibre ara és a punt de sortir en castellà a Lumen.
