Lluís Calvo

NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Més material que engrandeix aquesta visió polièdrica de l'amor, un sentiment gens aliè als poetes i als humans i que és el fil conductor d'aquesta antologia que arriba ara als 50 poemes. Tot un èxit en quantitat i, sobretot en qualitat. El poema d'avui és de Lluís Calvo i es diu Amor d'ase.






El meu desig és una ombra d'ase:
si toco la foscor s'enfuig el cos,
si busco el cos perdo el gep que es desplaça.
I què? podries dir. Aquesta és la història
del pensament fal·laç. Una immensa lata.
L'envàs ha caducat, cal pagar els rebuts
i el súper està ple. Definicions d'amor?
Totes les que vulguis. El vent bufa de gairell
i la musa és mostatxuda i grassa.
Els cavallets giren, els miralls ens deformen.
Ets la vida apuntada i jo l'apuntador
que, gandul, vagareja per les places.
Però, avui, voles entre sedes
i t'endinses al cel amb ales de cartró
i purpurina als llavis. La tardor és aquí:
l'has vista al titular del diari
i els teus ulls s'han afligit com periscopis
davant l'abisme de la mar turquesa.
Reina de nit, t'has fet petita
per entrar a la casa encantada.
Xocolata, sabates vermelles,
la qui explica històries al vell sord
i rep els nans que escolten Suzy Quatro.
I creixes al revés, cap a la flor ingènua.
La realitat s'escola, el temps s'esmuny.
Oh, meravella! Oh, catifa roja!
Entres a la cambra amb passos de gardènia.
Goses estimar. Ningú no t'ho perdona.


Gràcies Lluís.