Luz de Lula
En aquest tems de convulsions, crisis, eros, tancaments i ensurts de tota mena, quan veiem que les llibreries de sempre tanquen portes i donen pas a multinacionals
En aquest tems de convulsions, crisis, eros, tancaments i ensurts de tota mena, quan veiem que les llibreries de sempre tanquen portes i donen pas a multinacionals impersonals de divers pelatge és una bafarada d'aire fresc saber que n'hi ha que obren portes, que desafien els mals vents per convertir en realitat un somni.
Com si fos la recerca del mapa del tresor, a la ruta nord-est de Gràcia trobarem el carrer Ramon y Cajal, paral·lel per dalt a Travessera de Gràcia i emmarcant per baix la plaça Joanic. Allí, al número 158, quasi tocant a Escorial hi ha Luz de Lula, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil que va obrir portes aquest estiu.

No hi ha res més engrescador que veure una llibreria que obre portes i dins del conjunt de les llibreries una només dedicada a encomanar el cuc de la lectura als més petits és tota una meravella que cal cuidar, protegir i mantenir com si fos una d'aquelles espècies en extinció que ens presenten els biòlegs.
D'entrada hi ha una cosa clara, no es pot obrir una llibreria infantil i juvenil si no ets una miqueta especial, si no sents l'amor pels llibres i la necessitat d'encomanar aquesta passió. Per això li he demanat a la Dolors, la Lula que dóna llum a aquest espai singular que ens expliqui aquesta aventura. A vosaltres us toca fer que aquest somni es mantingui viu i creixi, visitant l'espai, deixant-vos aconsellar i fent que les noves generacions lectores descobreixin que a les pàgines d'un llibre hi és tot i que, com diu Joan Margarit, "la llibertat és una llibreria".

Hola, em dic Dolors, però per la família i els amics sóc Lula.
I d'aquí també nom de la botiga, que va sorgir com un joc de paraules... lula, luna, luz de luna... i luz de lula...
Algú m'ha preguntat que perquè en castellà, doncs bé, haig de dir que la meva llengua materna es el castellà. Els meus pares són andalusos, de poblets petits de Màlaga tots dos, i com tantes persones de la seva generació van venir a Catalunya ja fa molts i molts anys, i van lluitar molt, i van estimar i estimem aquesta terra en la que varem néixer els meus germans i jo, i sento que d'alguna manera, luz de lula, és un íntim homenatge a ells.
Vaig néixer a Barcelona al març del 63, i encara que vaig estudiar puericultura i educació infantil, era molt jove que ja vaig començar a treballar en el comerç i durant molts anys he estat vinculada al mon de la moda amb diferents firmes i dissenyadors. I així, fins que aquesta crisi sense precedents em deixà fora del mon laboral, i de sobte, i quasi amb cinquanta anys,
em vaig trobar a l'atur.
Des del primer moment vaig començar a donar-li forma a la idea de recuperar les meves passions: la lectura i els nens, i afegir-hi l'experiència acumulada durant anys de professió en el comerç... i tot d'una va sorgir dins meu el projecte de la llibreria infantil amb tanta força que ja no vaig pensar en res més que en fer-ho realitat.
Era just el que volia fer fa molts anys, portar la meva formació professional cap a quest camp, treballar amb nens, i a més, deixar sortir tota la part creativa que porto a dins, m'agraden totes les arts plàstiques, i les arts en general. Gaudeixo tant de la fotografia com de la pintura, l'escultura, l'escriptura, la lectura, el traç, el color, el paper, el dibuix, la música, la dansa, el teatre, el cinema... i tot per mi te un punt poètic.

Els llibres per nens, o els contes, tenen tanta poesia, el contingut es tan ric, tan ple de colors, d'il·lustracions increïbles, de belles paraules, que m'emocionen constantment.
Ara, en la llibreria, m'encanta presentar els llibres, explicar l'argument i ajudar als pares a descobrir els valors que contenen. Les persones agraeixen, en general, que les endinsis en les històries i els hi parlis dels autors i els il·lustradors... hi ha autèntiques joies i es un plaer per mi descobrir-les cada dia i ajudar a la seva difusió.
I aquest és ara el meu món. Intento, cada dia, que l'espai que he creat reflecteixi l'amor pels llibres i que sigui un lloc acollidor on gaudir sense presa.. un lloc per estar una estona i fer descobriments, i on jo acullo als nens i a les seves famílies com si fos casa meva!
Gràcies Lula... i molta sort!
Com si fos la recerca del mapa del tresor, a la ruta nord-est de Gràcia trobarem el carrer Ramon y Cajal, paral·lel per dalt a Travessera de Gràcia i emmarcant per baix la plaça Joanic. Allí, al número 158, quasi tocant a Escorial hi ha Luz de Lula, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil que va obrir portes aquest estiu.
No hi ha res més engrescador que veure una llibreria que obre portes i dins del conjunt de les llibreries una només dedicada a encomanar el cuc de la lectura als més petits és tota una meravella que cal cuidar, protegir i mantenir com si fos una d'aquelles espècies en extinció que ens presenten els biòlegs.
D'entrada hi ha una cosa clara, no es pot obrir una llibreria infantil i juvenil si no ets una miqueta especial, si no sents l'amor pels llibres i la necessitat d'encomanar aquesta passió. Per això li he demanat a la Dolors, la Lula que dóna llum a aquest espai singular que ens expliqui aquesta aventura. A vosaltres us toca fer que aquest somni es mantingui viu i creixi, visitant l'espai, deixant-vos aconsellar i fent que les noves generacions lectores descobreixin que a les pàgines d'un llibre hi és tot i que, com diu Joan Margarit, "la llibertat és una llibreria".
Hola, em dic Dolors, però per la família i els amics sóc Lula.
I d'aquí també nom de la botiga, que va sorgir com un joc de paraules... lula, luna, luz de luna... i luz de lula...
Algú m'ha preguntat que perquè en castellà, doncs bé, haig de dir que la meva llengua materna es el castellà. Els meus pares són andalusos, de poblets petits de Màlaga tots dos, i com tantes persones de la seva generació van venir a Catalunya ja fa molts i molts anys, i van lluitar molt, i van estimar i estimem aquesta terra en la que varem néixer els meus germans i jo, i sento que d'alguna manera, luz de lula, és un íntim homenatge a ells.
Vaig néixer a Barcelona al març del 63, i encara que vaig estudiar puericultura i educació infantil, era molt jove que ja vaig començar a treballar en el comerç i durant molts anys he estat vinculada al mon de la moda amb diferents firmes i dissenyadors. I així, fins que aquesta crisi sense precedents em deixà fora del mon laboral, i de sobte, i quasi amb cinquanta anys,
em vaig trobar a l'atur.
Des del primer moment vaig començar a donar-li forma a la idea de recuperar les meves passions: la lectura i els nens, i afegir-hi l'experiència acumulada durant anys de professió en el comerç... i tot d'una va sorgir dins meu el projecte de la llibreria infantil amb tanta força que ja no vaig pensar en res més que en fer-ho realitat.
Era just el que volia fer fa molts anys, portar la meva formació professional cap a quest camp, treballar amb nens, i a més, deixar sortir tota la part creativa que porto a dins, m'agraden totes les arts plàstiques, i les arts en general. Gaudeixo tant de la fotografia com de la pintura, l'escultura, l'escriptura, la lectura, el traç, el color, el paper, el dibuix, la música, la dansa, el teatre, el cinema... i tot per mi te un punt poètic.

Els llibres per nens, o els contes, tenen tanta poesia, el contingut es tan ric, tan ple de colors, d'il·lustracions increïbles, de belles paraules, que m'emocionen constantment.
Ara, en la llibreria, m'encanta presentar els llibres, explicar l'argument i ajudar als pares a descobrir els valors que contenen. Les persones agraeixen, en general, que les endinsis en les històries i els hi parlis dels autors i els il·lustradors... hi ha autèntiques joies i es un plaer per mi descobrir-les cada dia i ajudar a la seva difusió.
I aquest és ara el meu món. Intento, cada dia, que l'espai que he creat reflecteixi l'amor pels llibres i que sigui un lloc acollidor on gaudir sense presa.. un lloc per estar una estona i fer descobriments, i on jo acullo als nens i a les seves famílies com si fos casa meva!
Gràcies Lula... i molta sort!














