Marc Serena
Hi ha llibres que ultrapassen les fronteres del paper i es converteixen en alguna cosa molt més viva, molt més intensa. N'hi ha que neixen esperonats per
Hi ha llibres que ultrapassen les fronteres del paper i es converteixen en alguna cosa molt més viva, molt més intensa. N'hi ha que neixen esperonats per aquest esperit, una essència que ja hi bull fins i tot abans de saber que acabaran convertits en material de lectura.
Aquest seria el cas de La volta dels 25, que publica en català La Magrana i en castellà Ediciones B.
L'autor, el periodista manresà Marc Serena, decideix agafar-se una mena d'any sabàtic i fer un viatge obert, d'aquells amb un punt d'aventura sense control, on un lloc et porta a l'altre i es converteix en una experiència molt més intensa que una ruta convencional.
A partir d'aquest punt, l'essència profunda, l'emoció de les experiències assoleix un nivell més alt en l'escala de la complexitat i neix la idea de convertir en rerefons del viatge en una mena de petita i abastable exploració sociològica que li permeti establir lligams amb joves dels diferents països que vagi visitant i que, a més, tinguin la seva edat, 25 anys. I el projecte agafa cos i es reflecteix en un bloc que manté els seguidors informats del dia a dia del periple.
Al final, la tornada a casa, l'experiència i com a colofó, la idea de fer-ne un llibre, un petit catàleg viu i intens, de la seva relació amb aquests 25 joves de totes les condicions que serveixen, com a mínim, per valorar aquesta capacitat d'establir lligams, de parlar el mateix llenguatge generacional encara que els objectius, les prioritats i la realitat de cadascun d'ells sigui radicalment diferent.
I no cal ni dir que el Marc s'ha atrevit a resumir en cinc línies aquesta apassionant aventura vital. La recomanació és, òbviament, llegir el llibre, però les paraules de l'autor us poden servir a la perfecció d'introducció i d'esquer.
Aquests dies m'han fet la mateixa pregunta més d'una vegada: què tenen en comú aquests 25 joves? Formen part d'una generació? Sóc periodista i estic acostumat a respondre amb titulars, a escriure amb el mínim de línies i a parlar per la ràdio aprofitant els silencis que els altres deixen.
Aquesta vegada m'he pogut esplaiar, he pogut fer servir tota la paleta de colors, amb l'única limitació de la bona voluntat dels lectors. És clar que he mirat de ser sintètic! Que està escrit amb paràgrafs curts i paraules mesurades... Però m'he concentrat en respondre com és la gent jove del planeta sense estalviar detalls, matisos ni contradiccions. Amb cura i sense por a la complexitat.
És un retrat generacional si, però no està pensat pels que creuen que es pot encabir tota una generació en un eslògan o, pitjor encara, en una paraula.
Gràcies Marc.
Aquest seria el cas de La volta dels 25, que publica en català La Magrana i en castellà Ediciones B.
L'autor, el periodista manresà Marc Serena, decideix agafar-se una mena d'any sabàtic i fer un viatge obert, d'aquells amb un punt d'aventura sense control, on un lloc et porta a l'altre i es converteix en una experiència molt més intensa que una ruta convencional.
A partir d'aquest punt, l'essència profunda, l'emoció de les experiències assoleix un nivell més alt en l'escala de la complexitat i neix la idea de convertir en rerefons del viatge en una mena de petita i abastable exploració sociològica que li permeti establir lligams amb joves dels diferents països que vagi visitant i que, a més, tinguin la seva edat, 25 anys. I el projecte agafa cos i es reflecteix en un bloc que manté els seguidors informats del dia a dia del periple.
Al final, la tornada a casa, l'experiència i com a colofó, la idea de fer-ne un llibre, un petit catàleg viu i intens, de la seva relació amb aquests 25 joves de totes les condicions que serveixen, com a mínim, per valorar aquesta capacitat d'establir lligams, de parlar el mateix llenguatge generacional encara que els objectius, les prioritats i la realitat de cadascun d'ells sigui radicalment diferent.
I no cal ni dir que el Marc s'ha atrevit a resumir en cinc línies aquesta apassionant aventura vital. La recomanació és, òbviament, llegir el llibre, però les paraules de l'autor us poden servir a la perfecció d'introducció i d'esquer.
Aquests dies m'han fet la mateixa pregunta més d'una vegada: què tenen en comú aquests 25 joves? Formen part d'una generació? Sóc periodista i estic acostumat a respondre amb titulars, a escriure amb el mínim de línies i a parlar per la ràdio aprofitant els silencis que els altres deixen.
Aquesta vegada m'he pogut esplaiar, he pogut fer servir tota la paleta de colors, amb l'única limitació de la bona voluntat dels lectors. És clar que he mirat de ser sintètic! Que està escrit amb paràgrafs curts i paraules mesurades... Però m'he concentrat en respondre com és la gent jove del planeta sense estalviar detalls, matisos ni contradiccions. Amb cura i sense por a la complexitat.
És un retrat generacional si, però no està pensat pels que creuen que es pot encabir tota una generació en un eslògan o, pitjor encara, en una paraula.
Gràcies Marc.
