Medusa - Antoni Casas Ros

El Llop Ferotge segueix amb la seva tasca a favor de la literatura de qualitat i, en aquesta línia d'accions acaba de publicar "Medusa", un text inèdit d'Antoni Casas Ros que, a més, és la primera obra d'aquest autor de la Catalunya Nord que es publica en català gràcies a la traducció de Ferran Ràfols Gesa.
L'escriptor de la Catalunya Nord viu envoltat d'una llegenda que afirma que se li va desfigurar el rostre quan va xocar contra un cèrcol, un desgraciat accidentent també va perdre la vida la seva muller. Ha publicat a Gallimard i a Seix Barral, un llibre seu ha arribat a ser finalista del Goncourt i, lluny de l'amabilitat, la seva literatura és ferotge i directa, una barreja violenta de gèneres que Casas planteja amb cruesa, sense artificis ni maquillatges.



Hi ha qui diu que amagat darrere d'aquesta història de personalitat oculta hi ha la ploma d'Enrique Vila-Matas, però aquest ho ha desmentit més d'una vegada, mantenint així el misteri viu i en plena vigència. Anècdotes i llegendes a banda, sigui com sigui "Medusa" és una magnífica història que val la pena llegir i El Llop Ferotge s'apunta el mèrit d'oferir per primera vegada en català un text interessant d'un autor absolutament singular.
Es tracta d'un llibre intens, radical, violent i en ocasions brutal, però tot i que aquesta prèvia potser no sigui la millor propaganda d'incitació a la lectura, el cert és que la manera d'escriure de Casas Ros és magnètica i posseeix una insòlita capacitat d'atrapar el lector, a més de treballar de manera sòlida i reeixida la combinació d'estils i això no és precisament habitual i cal aprofitar-ho.