"Poeta en Nueva York" en una edició "ineludible"
El llibre és una de les peces cabdals de la producció de Federico García Lorca i representa el pas actiu del poeta a la modernitat, abraçant noves concepcions
El llibre és una de les peces cabdals de la producció de Federico García Lorca i representa el pas actiu del poeta a la modernitat, abraçant noves concepcions i obrint-se a conceptes més globals i per això és una de les peces escollides per l'editor Pere Sureda per formar part de la magnífica col·lecció "Los Ineludibles", de Navona Editorial.
García Lorca se sent oprimit i deprimit. Surt d'un fracàs sentimental i decideix posar distància i acceptar una invitació que li permet viure a Nova York entre el 25 de juny de 1929 i el 4 de març de 1930. Allí rep un gran impacte en tots els sentits, des del fet de veure/viure una metròpoli gegant a sentir una profunda aversió vers el capitalisme i els processos industrials i, per contra repudiar el tracte que pateix la població negra, passant per la deshumanització, la reivindicació de la llibertat o els nous corrents culturals i socials.
Descobreix noves formes d'art, de literatura, de teatre, pren contacte amb el jazz i amb l'obra de poetes cabdlas com Walt Whitman i T.S. Elliot i amb aquest bagatge comença a escriure un poemari intimista que reflecteix el seu estat d'ànim, la seva melangia, l'enyor de temps passats i el contrast amb la realitat que està vivint.
García Lorca va lliurar el manuscrit a José Bergamín l'any 1936, poc abans de la seva mort. Era un únic esborrant amb 96 pàgines mecanografiades i 26 manuscrites, plenes de correccions, que es tancaven amb el poema "Son de negros en Cuba" que va escriure a l'illa del Carib.
Bergamín va fer la primera edició l'any 1940, quatre anys després de la mort del poeta. Va aparèixer simultàniament en castellà a l'editorial mexicana Séneca i en edició bilingüe anglès/castellà a l'editorial Norton de Nova York en traducció de Rolfe Humphries
Com a curiositat al marge, apuntar que el manuscrit original va romandre oficialment desaparegut durant molts anys fins que l'any 1999 es va descobrir a mans de l'actriu Manuela Saaavedra que el va vendre a la Fundación García Lorca l'any 2003.
"Poeta en Nueva York" és una fita mestra de la poesia de Lorca i també de la poesia espanyola del segle XX ja que trenca, sense renunciar-hi, amb les influències rebudes dels autors del Segle d'Or i abraça en certa manera el surrealisme, les noves essències americanes, carregades de modernitat i de simbolismes. El llenguatge trenca, en certa manera, amb la necessitat de ser convencional i s'abandona a l'expressivitat més lliure del subconscient. Emocions, realitats i desitjos es barregen de manera espontània i amb una gran càrrega de subjectivitat, explorant la capacitat d'impactar l'ànima del lector més que la seva concepció racional
En aquest sentit, la ciutat no és l'element fonamental ja que és el poeta qui agafa el protagonisme i contraposa els seus sentiments més íntims amb aquesta Nova York que és una mena d'adversari, de complement que li serveix de vehicle per posar negre sobre blanc el batibull de sentiments extrems que el mouen.
L'edició de Navona és bella, moderna, elegant i singular, combinant el rosa fúcsia i el verd i oferint aquesta meravellosa possibilitat d'acostar-se a les grans obres que Sureda considera joies sofisticades i ineludibles.
García Lorca se sent oprimit i deprimit. Surt d'un fracàs sentimental i decideix posar distància i acceptar una invitació que li permet viure a Nova York entre el 25 de juny de 1929 i el 4 de març de 1930. Allí rep un gran impacte en tots els sentits, des del fet de veure/viure una metròpoli gegant a sentir una profunda aversió vers el capitalisme i els processos industrials i, per contra repudiar el tracte que pateix la població negra, passant per la deshumanització, la reivindicació de la llibertat o els nous corrents culturals i socials.
Descobreix noves formes d'art, de literatura, de teatre, pren contacte amb el jazz i amb l'obra de poetes cabdlas com Walt Whitman i T.S. Elliot i amb aquest bagatge comença a escriure un poemari intimista que reflecteix el seu estat d'ànim, la seva melangia, l'enyor de temps passats i el contrast amb la realitat que està vivint.
García Lorca va lliurar el manuscrit a José Bergamín l'any 1936, poc abans de la seva mort. Era un únic esborrant amb 96 pàgines mecanografiades i 26 manuscrites, plenes de correccions, que es tancaven amb el poema "Son de negros en Cuba" que va escriure a l'illa del Carib.
Bergamín va fer la primera edició l'any 1940, quatre anys després de la mort del poeta. Va aparèixer simultàniament en castellà a l'editorial mexicana Séneca i en edició bilingüe anglès/castellà a l'editorial Norton de Nova York en traducció de Rolfe Humphries
Com a curiositat al marge, apuntar que el manuscrit original va romandre oficialment desaparegut durant molts anys fins que l'any 1999 es va descobrir a mans de l'actriu Manuela Saaavedra que el va vendre a la Fundación García Lorca l'any 2003.
"Poeta en Nueva York" és una fita mestra de la poesia de Lorca i també de la poesia espanyola del segle XX ja que trenca, sense renunciar-hi, amb les influències rebudes dels autors del Segle d'Or i abraça en certa manera el surrealisme, les noves essències americanes, carregades de modernitat i de simbolismes. El llenguatge trenca, en certa manera, amb la necessitat de ser convencional i s'abandona a l'expressivitat més lliure del subconscient. Emocions, realitats i desitjos es barregen de manera espontània i amb una gran càrrega de subjectivitat, explorant la capacitat d'impactar l'ànima del lector més que la seva concepció racional
En aquest sentit, la ciutat no és l'element fonamental ja que és el poeta qui agafa el protagonisme i contraposa els seus sentiments més íntims amb aquesta Nova York que és una mena d'adversari, de complement que li serveix de vehicle per posar negre sobre blanc el batibull de sentiments extrems que el mouen.
L'edició de Navona és bella, moderna, elegant i singular, combinant el rosa fúcsia i el verd i oferint aquesta meravellosa possibilitat d'acostar-se a les grans obres que Sureda considera joies sofisticades i ineludibles.
