Ponç Pons
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES Veig amb una gran alegria com l'antologia de poemes d'amor està agafant una volada singular i especial
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES
Veig amb una gran alegria com l'antologia de poemes d'amor està agafant una volada singular i especial i, de fet, s'està convertint en una sòlida i eclèctica mostra de la realitat actual de la poesia catalana. Bona part dels poetes a qui he demanat una col·laboració han acceptat participar-hi de la manera més entusiasta. Això fa que noms consagrats i autors emergents comparteixin aquest espai que ens permet tenir una visió panoràmica de l'estat de salut que té la poesia de casa nostra. Avui viatgem a Manorca per trobar-nos amb un dels grans, Ponç Pons i la confessió d'un amor boig i durador. El poema es diu Lara's theme (Julie Christie).
Si jo fos, Lara amiga, un poeta romàntic
com aquells de París que a una pobra mansarda
es morien d'amor a la llum d'una espelma,
t'escriuria de nit, sospirant, un poema
ple d'enyor com aquest i al final, convençut
que és absurd i ridícul, que no hi ha futur,
em pegaria un tir enamorat al cor
i abans de tancar els ulls, tot ple de sang, ferit
mortalment de tendresa diria el teu nom
fent un gest teatral amb una ària de Gluck,
però trob que és millor que t'estimi en secret
i deixem que els anys passin amb el teu retrat
sempre jove penjat just davant d'on escric.
Em conform amb saber que existeixes, que hi ets,
que la lluna que veig és la lluna que et veu.
M'és igual si és un altre qui besa els teus pits
o qui té el privilegi de fer-te l'amor.
Jo si puc parlar amb tu i que m'expliquis com va,
com estàs o què sents ja sóc al paradís.
No t'amag que a vegades et mir de reüll
i voldria abraçar-te cremat de desig,
però sé que seriosa i honesta com ets
trobaries que açò no és legal ni està bé.
Si jo fos un poeta romàntic, el món
sense tu no tindria interès ni sentit,
però sé que val més agrair la gran sort
de poder imaginar-me que anam pel camp junts
o ens besam a una platja on nedam de nit nus.
Així lliure del corc rutinari del temps
que refreda passions, passional et puc fer
a la llum d'una espelma poemes d'amor
menorquins com aquest que esborrany desvalgut
perquè sóc el poeta romàntic del tir
en el cor que sospira per tu i ple d'enyor
en tu estima feliç, Lara, totes les dones.
Gràcies Ponç
Veig amb una gran alegria com l'antologia de poemes d'amor està agafant una volada singular i especial i, de fet, s'està convertint en una sòlida i eclèctica mostra de la realitat actual de la poesia catalana. Bona part dels poetes a qui he demanat una col·laboració han acceptat participar-hi de la manera més entusiasta. Això fa que noms consagrats i autors emergents comparteixin aquest espai que ens permet tenir una visió panoràmica de l'estat de salut que té la poesia de casa nostra. Avui viatgem a Manorca per trobar-nos amb un dels grans, Ponç Pons i la confessió d'un amor boig i durador. El poema es diu Lara's theme (Julie Christie).
Si jo fos, Lara amiga, un poeta romàntic
com aquells de París que a una pobra mansarda
es morien d'amor a la llum d'una espelma,
t'escriuria de nit, sospirant, un poema
ple d'enyor com aquest i al final, convençut
que és absurd i ridícul, que no hi ha futur,
em pegaria un tir enamorat al cor
i abans de tancar els ulls, tot ple de sang, ferit
mortalment de tendresa diria el teu nom
fent un gest teatral amb una ària de Gluck,
però trob que és millor que t'estimi en secret
i deixem que els anys passin amb el teu retrat
sempre jove penjat just davant d'on escric.
Em conform amb saber que existeixes, que hi ets,
que la lluna que veig és la lluna que et veu.
M'és igual si és un altre qui besa els teus pits
o qui té el privilegi de fer-te l'amor.
Jo si puc parlar amb tu i que m'expliquis com va,
com estàs o què sents ja sóc al paradís.
No t'amag que a vegades et mir de reüll
i voldria abraçar-te cremat de desig,
però sé que seriosa i honesta com ets
trobaries que açò no és legal ni està bé.
Si jo fos un poeta romàntic, el món
sense tu no tindria interès ni sentit,
però sé que val més agrair la gran sort
de poder imaginar-me que anam pel camp junts
o ens besam a una platja on nedam de nit nus.
Així lliure del corc rutinari del temps
que refreda passions, passional et puc fer
a la llum d'una espelma poemes d'amor
menorquins com aquest que esborrany desvalgut
perquè sóc el poeta romàntic del tir
en el cor que sospira per tu i ple d'enyor
en tu estima feliç, Lara, totes les dones.
Gràcies Ponç
