Premi Edebé (Un somni)
Em temo que no ho podré evitar. Ja sé que, de manera habitual els protagonistes d'aquest bloc són els creadors, els amics, la gent que fa coses que mereixen
Em temo que no ho podré evitar. Ja sé que, de manera habitual els protagonistes d'aquest bloc són els creadors, els amics, la gent que fa coses que mereixen la pena, però aquesta vegada la sort, la voluble i, de vegades, meravellosa sort, ha volgut que sigui jo el protagonista de la noticia.
I com que n'hauria parlat igual ja que els Edebé són els premis més importants de literatura infantil i juvenil que es concedeixen a l'estat (per als puristes i tiquismiquis matisaré que n'hi ha un altre amb més dotació però sense aquesta edició global i plurilingüe en tot l'Estat) doncs crec que ni puc ni vull obviar-ho, així que aquí em teniu amb aquest premi Edebe a les mans, més content que un pèsol i amb l'inspector Cito de l'amic Toni Iturbe vigilant darrere meu.
I com que, de fet, l'esperit del bloc és intentar passar per aquest racó virtual les sensacions dels autors dels creadors, les seves opinions i els seus pensaments, doncs aquí m'organitzo un quadern de sentiments. L'encàrrec seria enviar-li un mail al Jordi Cervera i dir-li que m'expliqui que ha sentit en tot aquest rebombori que representa la concessió d'un premi d'aquest calibre i que m'enviï algunes fotos. I la resposta del Jordi és aquesta.
El primer de tot i per damunt de qualsevol altra consideració, sóc feliç, molt feliç i em fa l'efecte que em costarà posar-ho sobre el paper d'aquest quadern virtual d'una forma mínimament coherent, però en qualsevol cas també ho vull compartir amb vosaltres des de la més absoluta de les emocions. I sóc feliç amb aquella felicitat insultant, encomanadissa, rotunda, la que et porta a anar pel carrer amb un somriure que et toca les orelles i que, sobretot i encara més important, et toca i t'obre l'ànima.
Per començar, el jurat, format per Victoria Fernández, Rosa Navarro Durán, Robert Saladrigas, Anna Gasol, Xavier Brines i Elena Valencia com a secretària. Ells són d'entrada els "culpables" directes i primers d'aquesta alegria. A tots ells, i de tot cor, moltes, moltes gràcies.
I després la gent d'Edebé, un equip de professionals que no m'ha deixat tocar a terra durant dos dies, que demostren tots una meravellosa i fantàstica combinació de professionalitat i simpatia. Cadascú en la seva parcel·la et fan sentir acollit, estimat i, sobretot, vetllat, protegit, amb la seguretat de trobar-te en les millors mans. Amb ells a la fi del món i on calgui.
Sóc feliç doncs que em permetin entrar al seu univers, en aquest món fantàstic de la literatura infantil i juvenil que ells controlen, coneixen i estimen. Només desitjo no decebre'ls en cap moment i seguir formant part, encara que sigui com a visita ocasional, d'aquest equip de craks lliurats al servei d'un projecte. Gràcies per ser com sou.
Amb la Reina Duarte, la directora editorial, com a impagable mestra de cerimònies, he anat coneixent responsables de promoció, de màrqueting, editores, venedors, comercials, organitzadors, responsables de drets, i un llarg etc. I tots i totes amb dos denominadors comuns, el somriure, l'afabilitat i una aura que, només amb tres paraules demostra que estimen la seva feina i que la saben fer a la perfecció, que tot és una màquina perfectament engreixada que funciona com un rellotge suís.
I, és clar, la Marta Muntada, la responsable de comunicació a qui sovint he emprenyat per temes de la feina i a qui ara he pogut veure treballar des de l'altra banda. I d'un costat i de l'altre, el resultat és el mateix. Un 10.
Gràcies a tots. Quan baixi del núvol ja us faré un petó molt gran.
I com que n'hauria parlat igual ja que els Edebé són els premis més importants de literatura infantil i juvenil que es concedeixen a l'estat (per als puristes i tiquismiquis matisaré que n'hi ha un altre amb més dotació però sense aquesta edició global i plurilingüe en tot l'Estat) doncs crec que ni puc ni vull obviar-ho, així que aquí em teniu amb aquest premi Edebe a les mans, més content que un pèsol i amb l'inspector Cito de l'amic Toni Iturbe vigilant darrere meu.
I com que, de fet, l'esperit del bloc és intentar passar per aquest racó virtual les sensacions dels autors dels creadors, les seves opinions i els seus pensaments, doncs aquí m'organitzo un quadern de sentiments. L'encàrrec seria enviar-li un mail al Jordi Cervera i dir-li que m'expliqui que ha sentit en tot aquest rebombori que representa la concessió d'un premi d'aquest calibre i que m'enviï algunes fotos. I la resposta del Jordi és aquesta.
El primer de tot i per damunt de qualsevol altra consideració, sóc feliç, molt feliç i em fa l'efecte que em costarà posar-ho sobre el paper d'aquest quadern virtual d'una forma mínimament coherent, però en qualsevol cas també ho vull compartir amb vosaltres des de la més absoluta de les emocions. I sóc feliç amb aquella felicitat insultant, encomanadissa, rotunda, la que et porta a anar pel carrer amb un somriure que et toca les orelles i que, sobretot i encara més important, et toca i t'obre l'ànima.
Per començar, el jurat, format per Victoria Fernández, Rosa Navarro Durán, Robert Saladrigas, Anna Gasol, Xavier Brines i Elena Valencia com a secretària. Ells són d'entrada els "culpables" directes i primers d'aquesta alegria. A tots ells, i de tot cor, moltes, moltes gràcies.
I després la gent d'Edebé, un equip de professionals que no m'ha deixat tocar a terra durant dos dies, que demostren tots una meravellosa i fantàstica combinació de professionalitat i simpatia. Cadascú en la seva parcel·la et fan sentir acollit, estimat i, sobretot, vetllat, protegit, amb la seguretat de trobar-te en les millors mans. Amb ells a la fi del món i on calgui.
Sóc feliç doncs que em permetin entrar al seu univers, en aquest món fantàstic de la literatura infantil i juvenil que ells controlen, coneixen i estimen. Només desitjo no decebre'ls en cap moment i seguir formant part, encara que sigui com a visita ocasional, d'aquest equip de craks lliurats al servei d'un projecte. Gràcies per ser com sou.
Amb la Reina Duarte, la directora editorial, com a impagable mestra de cerimònies, he anat coneixent responsables de promoció, de màrqueting, editores, venedors, comercials, organitzadors, responsables de drets, i un llarg etc. I tots i totes amb dos denominadors comuns, el somriure, l'afabilitat i una aura que, només amb tres paraules demostra que estimen la seva feina i que la saben fer a la perfecció, que tot és una màquina perfectament engreixada que funciona com un rellotge suís.
I, és clar, la Marta Muntada, la responsable de comunicació a qui sovint he emprenyat per temes de la feina i a qui ara he pogut veure treballar des de l'altra banda. I d'un costat i de l'altre, el resultat és el mateix. Un 10.
Gràcies a tots. Quan baixi del núvol ja us faré un petó molt gran.
