Radar - Ricard Mirabete
La conjunció d'un poeta interessant i carregat de curiositat i de ganes i una editorial activa i amb inquietuds no pot donar cap altre resultat que bons llibres carregats de lectures intenses
La conjunció d'un poeta interessant i carregat de curiositat i de ganes i una editorial activa i amb inquietuds no pot donar cap altre resultat que bons llibres carregats de lectures intenses. Aquest és el cas de Ricard Mirabete i Témenos Edicions, el segell editorial que comanda Carles Cervelló.
El nou llibre es diu Radar i, fidel a la seva línia, el Ricard ens presenta poemes que són imatges en moviment, que reflecteixen aquest afany d'anar més enllà, de cercar l'essència d'una realitat que no per propera ha de ser per força avorrida. Versos que van del detall al sentiment, de l'espurna minúscula a la llum global, oferint un sòlid catàleg de pensaments i de devocions. I ningú millor que el mateix autor per a fer-nos de cicerone en aquest viatge interior per l'ànima i les motivacions de la seva obra.
Amb "Radar" em vaig proposar de tractar Vic com una ciutat literària.
Hi ha molts poetes a la plana de Vic però trobava a faltar un poemari que presentés a Vic com una ciutat amb una entitat literària. Tenia al cap el referent de "Laura a la ciutat dels sants" de Miquel Llor, però era una novel·la i com que penso en forma de poema se'm va ocórrer que seria interessant que, al llarg del poemari, hi apareguessin carrers, places i llocs emblemàtics de Vic, com ara el Temple romà o el riu Mèder. En el pròleg del llibre, el Lluís Calvo ha sabut anar mostrant l'itinerari del llibre per mitjà de referents vinculats a Vic com ara Jacint Verdaguer o la novel·la de Miquel Llor. Cal dir que el llibre el vaig estar escrivint durant els tres anys que hi vaig viure, del
2006 al 2008. A la part final del llibre, he publicat un seguit d'aforismes al marge dels 30 poemes, que expliquen la meva manera d'entendre l'art i la creació poètica. També són escrits durant aquells anys.
El llibre desenvolupa el símbol del radar que és un element de la nostra vida quotidiana i que fins ara no s'havia tractat literàriament. El radar l'entenc com aquell aparell que emet i rep ones i que, per tant, a part de detectar visions, objectes exteriors, també emet ones per comunicar-se amb els altres receptors, en aquest cas, amb els lectors del llibre.
Durant tot el llibre hi ha referències a allò que percebem de la ciutat -escenes vistes, paraules escoltades- i allò que expressem de nosaltres cap a enfora -cap a les persones del nostre entorn o els possibles lectors d'aquests poemes.
El títol de "Radar" prové d'una cançó de Radio Futura que duu el mateix títol. És del disc "Veneno en la piel" de Radio Futura, editat el 1990. És el meu grup de música preferit i sempre ha estat una influència per a mi, sobretot per les seves lletres que són molt interessants i poètiques.
La foto de la portada és del fotògraf Carles Mercader i estableix el paral·lelisme entre les ones del camp de visió d'un radar amb els cercles d'una diana damunt d'una figura humana. La intenció era suggerir que el radar ens observa individualment a tots nosaltres i, d'alguna manera, estem vigilats.
Gràcies Ricard
El nou llibre es diu Radar i, fidel a la seva línia, el Ricard ens presenta poemes que són imatges en moviment, que reflecteixen aquest afany d'anar més enllà, de cercar l'essència d'una realitat que no per propera ha de ser per força avorrida. Versos que van del detall al sentiment, de l'espurna minúscula a la llum global, oferint un sòlid catàleg de pensaments i de devocions. I ningú millor que el mateix autor per a fer-nos de cicerone en aquest viatge interior per l'ànima i les motivacions de la seva obra.
Amb "Radar" em vaig proposar de tractar Vic com una ciutat literària.
Hi ha molts poetes a la plana de Vic però trobava a faltar un poemari que presentés a Vic com una ciutat amb una entitat literària. Tenia al cap el referent de "Laura a la ciutat dels sants" de Miquel Llor, però era una novel·la i com que penso en forma de poema se'm va ocórrer que seria interessant que, al llarg del poemari, hi apareguessin carrers, places i llocs emblemàtics de Vic, com ara el Temple romà o el riu Mèder. En el pròleg del llibre, el Lluís Calvo ha sabut anar mostrant l'itinerari del llibre per mitjà de referents vinculats a Vic com ara Jacint Verdaguer o la novel·la de Miquel Llor. Cal dir que el llibre el vaig estar escrivint durant els tres anys que hi vaig viure, del
2006 al 2008. A la part final del llibre, he publicat un seguit d'aforismes al marge dels 30 poemes, que expliquen la meva manera d'entendre l'art i la creació poètica. També són escrits durant aquells anys.
El llibre desenvolupa el símbol del radar que és un element de la nostra vida quotidiana i que fins ara no s'havia tractat literàriament. El radar l'entenc com aquell aparell que emet i rep ones i que, per tant, a part de detectar visions, objectes exteriors, també emet ones per comunicar-se amb els altres receptors, en aquest cas, amb els lectors del llibre.
Durant tot el llibre hi ha referències a allò que percebem de la ciutat -escenes vistes, paraules escoltades- i allò que expressem de nosaltres cap a enfora -cap a les persones del nostre entorn o els possibles lectors d'aquests poemes.
El títol de "Radar" prové d'una cançó de Radio Futura que duu el mateix títol. És del disc "Veneno en la piel" de Radio Futura, editat el 1990. És el meu grup de música preferit i sempre ha estat una influència per a mi, sobretot per les seves lletres que són molt interessants i poètiques.
La foto de la portada és del fotògraf Carles Mercader i estableix el paral·lelisme entre les ones del camp de visió d'un radar amb els cercles d'una diana damunt d'una figura humana. La intenció era suggerir que el radar ens observa individualment a tots nosaltres i, d'alguna manera, estem vigilats.
Gràcies Ricard
