Roser Capdevila. Llapis i acció
Al Palau Robert hi podeu trobar la magnífica exposició Llapis i acció que repassa la fructífera i intensa vida de Roser Capdevila. La seva creació més
Al Palau Robert hi podeu trobar la magnífica exposició Llapis i acció que repassa la fructífera i intensa vida de Roser Capdevila. La seva creació més internacional li ha obert moltes portes però també ha eclipsat en part la resta de la seva obra.

Tal i com va dir la mateixa Roser durant la inauguració, la visita és com anar a l'Ikea. S'entra i no es pot sortir fins que s'acaba i vas trobant petits racons amb temàtiques concretes. En el cas de la multinacional serien menjadors, cuines i banys i en el cas de la dibuixant, mostres insòlites de dues coses que si no coneixes la seva obra en profunditat (o a la persona en essència) poden passar desapercebudes a la primera ullada, una creativitat absoluta i global, capaç de treballar qualsevol tema amb habilitat, rigor i professionalitat i un esmolat sentit de l'humor tintat d'ironia que traspua en totes les creacions.

Han estat dos anys de feina que, segons una de les comissaries, l'arquitecta Anna Batet, filla de la Roser (la bessona del llacet blau) i la crítica d'art Mercè Alsina, van començar amb la dificultat de convèncer l'artista de la necessitat de fer-ho.

Finalment el resultat és d'impacte. La mostra, una instal·lació, com va dir Roser Capdevila, ha comptat també amb el treball de les altres dues bessones, Teresa i Helena i recull feines conegudes però també molts treballs inèdits.

És un joc visual que permet veure la cara més juganera i creativa de la Roser i una grapat de creacions molt personals com auques, instruments musicals, mobles, petits teatres i el cabaret, un projecte singular que, gràcies a la generositat de la família Batet-Capdevila m'ha permès treure el nas en un esdeveniment històric com aquest, ja que la petita explicació que acompanya al Cabaret és la que vaig escriure en els seu dia en aquest blog després d'una sessió de privilegi gaudint de les actuacions dels millors artistes d'ahir, d'avui i de sempre en aquest escenari insòlit, màgic i meravellós.
Moltes gràcies.

Tal i com va dir la mateixa Roser durant la inauguració, la visita és com anar a l'Ikea. S'entra i no es pot sortir fins que s'acaba i vas trobant petits racons amb temàtiques concretes. En el cas de la multinacional serien menjadors, cuines i banys i en el cas de la dibuixant, mostres insòlites de dues coses que si no coneixes la seva obra en profunditat (o a la persona en essència) poden passar desapercebudes a la primera ullada, una creativitat absoluta i global, capaç de treballar qualsevol tema amb habilitat, rigor i professionalitat i un esmolat sentit de l'humor tintat d'ironia que traspua en totes les creacions.

Han estat dos anys de feina que, segons una de les comissaries, l'arquitecta Anna Batet, filla de la Roser (la bessona del llacet blau) i la crítica d'art Mercè Alsina, van començar amb la dificultat de convèncer l'artista de la necessitat de fer-ho.

Finalment el resultat és d'impacte. La mostra, una instal·lació, com va dir Roser Capdevila, ha comptat també amb el treball de les altres dues bessones, Teresa i Helena i recull feines conegudes però també molts treballs inèdits.

És un joc visual que permet veure la cara més juganera i creativa de la Roser i una grapat de creacions molt personals com auques, instruments musicals, mobles, petits teatres i el cabaret, un projecte singular que, gràcies a la generositat de la família Batet-Capdevila m'ha permès treure el nas en un esdeveniment històric com aquest, ja que la petita explicació que acompanya al Cabaret és la que vaig escriure en els seu dia en aquest blog després d'una sessió de privilegi gaudint de les actuacions dels millors artistes d'ahir, d'avui i de sempre en aquest escenari insòlit, màgic i meravellós.
Moltes gràcies.














