Sopars i Música al Cafè de la Pedrera
Malgrat la crisi, la nostra societat és, fonamentalment, una societat de profundes arrels hedonistes. Ens agrada cercar el plaer, les sensacions agradables
Malgrat la crisi, la nostra societat és, fonamentalment, una societat de profundes arrels hedonistes. Ens agrada cercar el plaer, les sensacions agradables les emocions novedoses i sorprenents i cada vegada és més habitual trobar una oferta multisensorial, que activi diferents sentits, que permeti el gaudi conjunt, el sentiment del plaer global i absolut.
Una d'aquestes rutes plaents té a veure amb el més gran emblema de la Barcelona turística, l'arquitecte reusenc Antoni Gaudí, epicentre de totes les mirades internacionals i icona de la imatge mundial de la ciutat. I entre les obres de Gaudí, la Casa Milà, gestionada ara per la Fundació Catalunya-La Pedrera i consagrada com una de les grans obres de l'arquitecte, com una de les més visitades de la capital catalana i, sens cap dubte la més activitats i ventall de possibilitats ofereix al visitant.
Doncs bé, a l'entresol de l'habitatge, al lloc que feia encendre totes les ràbies de la senyora Milà, a la part que dóna directament al passeig de Gràcia, s'hi troba des d'aquest estiu El cafè de la Pedrera, un espai singular que gestiona un grup que ha sabut casar com cap altre cultura i gastronomia, el Laie.
L'espai s'ha convertit en poc temps en un indret que, quan s'acabi de fer popular del tot, haurà de donar número per garantir lloc. Terrassa a l'exterior, en ple passeig, una petita cafeteria a baix i una sala superior on fins ara és podia beure i/o menjar envoltat de les columnes de pedra de Gaudí i sota els sostres sorprenents i carregats de detalls del tarragoní Josep Maria Jujol, els mateixos que la senyora Roser Segimon va fer cobrir un pic mort el seu marit, cansada de no trobar ni una sola línia recta i de ser el blanc dels comentaris maldients de tota la ciutat.
Haig de confessar que sóc un gaudinià convençut des de molt abans d'aquesta febrada general i que ja m'havia deixat acaronar per la singularitat dels usos del nou espai des que es va obrir, però la nova proposta afegeix un punt més d'emoció al conjunt i el converteix en agradable, recordable i molt repetible.
Es diu Sopars i Música al Cafè de la Pedrera i és la suma d'un seguit d'estímuls que, agafats un per un ja serien agradable si especials i que, tots junts, són una de les millors coses que es poden desitjar ara mateix.
Es una proposta gastronòmica amb la firma de David Agut, el xef executiu del grup Laie feta amb l'assessorament de la Fundació Alicia. Són dos menús , el primer, Sopar amb Música, de 39 euros: De Roses a Manresa passant per Barcelona...Viatge gastronòmic de Ferran Adrià a Ignasi Domènech amb Gaspatxo Bulli, Caneló a la barcelonina i arròs amb bolets i carbassa; De segon, Gaudí i el seus colors, a escollir entre bacallà Gaudí, amb samfaina i mussolina de mel o melós de vedella en papillota vegetal i patata violeta. I de postres La pedrera Dolça, unes postres creades per commemorar el centenari de l'edifici. El segon, Aperitiu amb música, de 22 euros, amb anxoves de l'Escala, embotits del cal Rovira de Sagàs, salmó fumat amb allioli i crudités, escalivada de verdures i olives, assortiment de formatges artesans dels afinadors de Caseus, pa de coca de vidre amb tomàquet, tomàquets cirerols del Prat de Llobregat.
La benvinguda amb una copa de cava i vins com el Marqué d'Alella, l'Albert i Noya negre o el Limbeu jove arrodoneixen el menú i la cirereta la posa el servei. Jove, atent, amable i professional fan que la part gastronòmica de la festa sigui interessant i saborosa.
Pel que fa a la música, es fan dues actuacions diaries, una a les 9 de la nit i l'altra a un quart d'11 i aquest mes de març van a càrrec de Cordes a l'Aire, un duet compost per Oriol Roca al contrabaix i la cantant Sabina Witt que interpreten estàndards de jazz i bossa nova. Es tracta de dos músics amb una llarga trajectòria artística dins l'escena del jazz català i estatal que comptaran amb la col·laboració del guitarrista Andreu Zaragoza. Hi seran el divendres 8 i el dijous 21 de març.
A mi, que hi vaig anar divendres, em va correspondre l'actuació d'Anxious Myopic Boy, o el que és el mateix, el guitarrista Ricardo Macedo que, amb veu, guitarra i loopstation broda una actuació intensa i delicada a la vegada, amb versions íntimes de clàssics del pop contemporani. Un caramel musical de gran intensitat ja que es tracta de versions molt personals de temes prou populars, però tractats amb una tonalitat de petit format que els converteixen en peces subtils i embolcallants. Ell hi tornarà a ser el dijous 28 de març.
En resum, l'experiència és de les que demanen repetir. I de fet, la sala plena evidenciava que la iniciativa Sopars i Música al Cafè de la Pedrera té tots els números de ser un dels èxits de la temporada. I em temo que quan arribi el bon temps i els turistes comencin a envair la ciutat a la recerca de tot allò que faci olor de Gaudí, serà del tot impossible trobar-hi plaça, així què, una recomanació, aprofiteu i feu la reserva abans no sigui una tasca impossible. Val molt la pena, no falla absolutament res, la qualitat del menjar, la bellesa incontestable del lloc, la personalitat de la música, el nivell del servei, tot es conjura per convertir la vetllada en una experiència de les que es recordem, gens corrent i totalment rodona. Reserveu ja abans no feu tard.
Una d'aquestes rutes plaents té a veure amb el més gran emblema de la Barcelona turística, l'arquitecte reusenc Antoni Gaudí, epicentre de totes les mirades internacionals i icona de la imatge mundial de la ciutat. I entre les obres de Gaudí, la Casa Milà, gestionada ara per la Fundació Catalunya-La Pedrera i consagrada com una de les grans obres de l'arquitecte, com una de les més visitades de la capital catalana i, sens cap dubte la més activitats i ventall de possibilitats ofereix al visitant.
Doncs bé, a l'entresol de l'habitatge, al lloc que feia encendre totes les ràbies de la senyora Milà, a la part que dóna directament al passeig de Gràcia, s'hi troba des d'aquest estiu El cafè de la Pedrera, un espai singular que gestiona un grup que ha sabut casar com cap altre cultura i gastronomia, el Laie.
L'espai s'ha convertit en poc temps en un indret que, quan s'acabi de fer popular del tot, haurà de donar número per garantir lloc. Terrassa a l'exterior, en ple passeig, una petita cafeteria a baix i una sala superior on fins ara és podia beure i/o menjar envoltat de les columnes de pedra de Gaudí i sota els sostres sorprenents i carregats de detalls del tarragoní Josep Maria Jujol, els mateixos que la senyora Roser Segimon va fer cobrir un pic mort el seu marit, cansada de no trobar ni una sola línia recta i de ser el blanc dels comentaris maldients de tota la ciutat.
Haig de confessar que sóc un gaudinià convençut des de molt abans d'aquesta febrada general i que ja m'havia deixat acaronar per la singularitat dels usos del nou espai des que es va obrir, però la nova proposta afegeix un punt més d'emoció al conjunt i el converteix en agradable, recordable i molt repetible.
Es diu Sopars i Música al Cafè de la Pedrera i és la suma d'un seguit d'estímuls que, agafats un per un ja serien agradable si especials i que, tots junts, són una de les millors coses que es poden desitjar ara mateix.
Es una proposta gastronòmica amb la firma de David Agut, el xef executiu del grup Laie feta amb l'assessorament de la Fundació Alicia. Són dos menús , el primer, Sopar amb Música, de 39 euros: De Roses a Manresa passant per Barcelona...Viatge gastronòmic de Ferran Adrià a Ignasi Domènech amb Gaspatxo Bulli, Caneló a la barcelonina i arròs amb bolets i carbassa; De segon, Gaudí i el seus colors, a escollir entre bacallà Gaudí, amb samfaina i mussolina de mel o melós de vedella en papillota vegetal i patata violeta. I de postres La pedrera Dolça, unes postres creades per commemorar el centenari de l'edifici. El segon, Aperitiu amb música, de 22 euros, amb anxoves de l'Escala, embotits del cal Rovira de Sagàs, salmó fumat amb allioli i crudités, escalivada de verdures i olives, assortiment de formatges artesans dels afinadors de Caseus, pa de coca de vidre amb tomàquet, tomàquets cirerols del Prat de Llobregat.
La benvinguda amb una copa de cava i vins com el Marqué d'Alella, l'Albert i Noya negre o el Limbeu jove arrodoneixen el menú i la cirereta la posa el servei. Jove, atent, amable i professional fan que la part gastronòmica de la festa sigui interessant i saborosa.
Pel que fa a la música, es fan dues actuacions diaries, una a les 9 de la nit i l'altra a un quart d'11 i aquest mes de març van a càrrec de Cordes a l'Aire, un duet compost per Oriol Roca al contrabaix i la cantant Sabina Witt que interpreten estàndards de jazz i bossa nova. Es tracta de dos músics amb una llarga trajectòria artística dins l'escena del jazz català i estatal que comptaran amb la col·laboració del guitarrista Andreu Zaragoza. Hi seran el divendres 8 i el dijous 21 de març.
A mi, que hi vaig anar divendres, em va correspondre l'actuació d'Anxious Myopic Boy, o el que és el mateix, el guitarrista Ricardo Macedo que, amb veu, guitarra i loopstation broda una actuació intensa i delicada a la vegada, amb versions íntimes de clàssics del pop contemporani. Un caramel musical de gran intensitat ja que es tracta de versions molt personals de temes prou populars, però tractats amb una tonalitat de petit format que els converteixen en peces subtils i embolcallants. Ell hi tornarà a ser el dijous 28 de març.
En resum, l'experiència és de les que demanen repetir. I de fet, la sala plena evidenciava que la iniciativa Sopars i Música al Cafè de la Pedrera té tots els números de ser un dels èxits de la temporada. I em temo que quan arribi el bon temps i els turistes comencin a envair la ciutat a la recerca de tot allò que faci olor de Gaudí, serà del tot impossible trobar-hi plaça, així què, una recomanació, aprofiteu i feu la reserva abans no sigui una tasca impossible. Val molt la pena, no falla absolutament res, la qualitat del menjar, la bellesa incontestable del lloc, la personalitat de la música, el nivell del servei, tot es conjura per convertir la vetllada en una experiència de les que es recordem, gens corrent i totalment rodona. Reserveu ja abans no feu tard.
