XII Premi Traducció Ángel Crespo
La XII edició del prestigiós premi de Traducció Ángel Crespo que convoquen l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, CEDRO i el Gremi d'Editors
La XII edició del prestigiós premi de Traducció Ángel Crespo que convoquen l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, CEDRO i el Gremi d'Editors de Catalunya i concedit per un jurat format per la vídua d'Ángel Crespo, Pilar Gómez Bedate, i els traductors Luisa Cotoner, Anne Hélène Suárez, Oliver Strunk i Carlos Vitale, com a secretari, ha anat a parar enguany a mans de la traductora mexicana Selma Ancira per l'obra Viva voz de vida, de Marina Tsvietáieva publicat per l'Editorial Minúscula dins la col·lecció Con vuelta de hoja.
El guardó, dotat amb 12.000 euros, es lliurarà el dia 9 de novembre a l'Ateneu Barcelonès, bon final de l'any reconegut internacionalment com l'Any de la Traducció per l'Ajuntament de Barcelona.
La Selma, nascuda l'any 1956 està especialitzada en literatura russa vuitcentista i en literatura grega moderna. Va ser la descobridora de l'obra de Marina Tsvietáieva al públic de parla hispana i n'ha traduït quasi la totalitat de la seva prosa. La seva feina també ha portat al castellà obres d'Alexandr Pushkin, Nikolái Gógol, Fiódor Dostoievski, Iván Goncharov, Iván Bunin, Mijaíl Bulgákov, Lev Tolstói i Boris Pasternak, així com Seferis, Ritsos, Kampanelis i María Iordanidu.
Una de les particularitats del premi és que els anys senars es concedeix traduccions al castellà d'una obra d'assaig, de pensament o de caràcter cientificotècnic, publicada a Catalunya durant els dos anys anteriors a la convocatòria del premi, mentre que els anys parells, s'atorga a la traducció al castellà d'una obra literària. La llengua d'origen de la traducció pot ser qualsevol de les llengües modernes europees, a més del llatí i el grec clàssic.
Tenint en compte l'habitual ostracisme en que viuen els traductors, li he demanat a la Selma un petit text parlant de al seva feina, del llibre guanyador i aquest é sel resultat, un text de desborda passió, emoció i ganes de fer la feina amb el cor, de posar-hi la vida.
Premi Ángel Crespo
Per a mi és un honor molt gran la concessió del premi Ángel Crespo. I em fa realment feliç que l'obra escollida sigui de Marina Tsvietáieva. Aquest guardó és, així ho entenc, un premi compartit amb la meva autora. És el reconeixement de la seva obra a través del meu castellà.
L'obra traduïda
Viva voz de vida és un llibre lluminós. Potser és el més lluminós de tota l'obra de Marina Tsvietáieva. És un relat dedicat a la memòria del també poeta Maximilián Voloshin, a qui Tsvietáieva va conèixer quan era molt jove, quan ella acabava de publicar el seu primer poemari i ell era un poeta ja conegut. És un llibre molt fresc, un cant a l'amistat, en què les anècdotes reals s'entrellacen amb les històries mitològiques i els records amb els contes populars; els personatges d'aquests contes són éssers que podrien ben bé ser de conte.
En el llibre no falten els reflexos de la vida quotidiana durant la revolució, teló de fons del relat, però són pinzellades que no fan ombra a la llum del llibre, i sí situen el lector en la realitat històrica que emmarca les anècdotes.
Viva voz de vida va ser escrit a París, el 1932, quan Tsvietáieva es va assabentar de la mort de qui va ser un dels seus grans amics.
La seva traducció
Quan vaig llegir aquest llibre em va captivar la seva llum, la frescor del relat, el caràcter anecdòtic de la narració. Vaig voler traduir-lo, però el títol em va detenir en sec. Semblava un títol impossible de traduir, no només al castellà, sinó a qualsevol altra llengua. I així, durant més de vint anys, aquest títol tan concís, tan expressiu, em va estar donant tombs pel cap. I de sobte, un dia, per a utilitzar una paraula que li agradava a Marina, vaig tenir una "il·luminació": Viva voz de vida. Sí, aquest era el títol, i em vaig posar immediatament a traduir-lo.
El llibre em va portar a Crimea, de la qual només n'havia sentit a parlar. Vaig anar a Koktebel, a visitar la mítica casa de Voloshin, a recórrer aquella "badia en terra erma". Vaig trobar el que buscava, el que necessitava per a entendre l'essència d'aquest llibre: els aromes, la vegetació, la llum, el mar, la mitologia, la història¿tot el que conforma aquest llibre.
Sempre que tradueixo Marina Tsvietáieva gaudeixo, però aquest llibre m'ha donat moments absolutament meravellosos.
Felicitats Selma.
El guardó, dotat amb 12.000 euros, es lliurarà el dia 9 de novembre a l'Ateneu Barcelonès, bon final de l'any reconegut internacionalment com l'Any de la Traducció per l'Ajuntament de Barcelona.
La Selma, nascuda l'any 1956 està especialitzada en literatura russa vuitcentista i en literatura grega moderna. Va ser la descobridora de l'obra de Marina Tsvietáieva al públic de parla hispana i n'ha traduït quasi la totalitat de la seva prosa. La seva feina també ha portat al castellà obres d'Alexandr Pushkin, Nikolái Gógol, Fiódor Dostoievski, Iván Goncharov, Iván Bunin, Mijaíl Bulgákov, Lev Tolstói i Boris Pasternak, així com Seferis, Ritsos, Kampanelis i María Iordanidu.
Una de les particularitats del premi és que els anys senars es concedeix traduccions al castellà d'una obra d'assaig, de pensament o de caràcter cientificotècnic, publicada a Catalunya durant els dos anys anteriors a la convocatòria del premi, mentre que els anys parells, s'atorga a la traducció al castellà d'una obra literària. La llengua d'origen de la traducció pot ser qualsevol de les llengües modernes europees, a més del llatí i el grec clàssic.
Tenint en compte l'habitual ostracisme en que viuen els traductors, li he demanat a la Selma un petit text parlant de al seva feina, del llibre guanyador i aquest é sel resultat, un text de desborda passió, emoció i ganes de fer la feina amb el cor, de posar-hi la vida.
Premi Ángel Crespo
Per a mi és un honor molt gran la concessió del premi Ángel Crespo. I em fa realment feliç que l'obra escollida sigui de Marina Tsvietáieva. Aquest guardó és, així ho entenc, un premi compartit amb la meva autora. És el reconeixement de la seva obra a través del meu castellà.
L'obra traduïda
Viva voz de vida és un llibre lluminós. Potser és el més lluminós de tota l'obra de Marina Tsvietáieva. És un relat dedicat a la memòria del també poeta Maximilián Voloshin, a qui Tsvietáieva va conèixer quan era molt jove, quan ella acabava de publicar el seu primer poemari i ell era un poeta ja conegut. És un llibre molt fresc, un cant a l'amistat, en què les anècdotes reals s'entrellacen amb les històries mitològiques i els records amb els contes populars; els personatges d'aquests contes són éssers que podrien ben bé ser de conte.
En el llibre no falten els reflexos de la vida quotidiana durant la revolució, teló de fons del relat, però són pinzellades que no fan ombra a la llum del llibre, i sí situen el lector en la realitat històrica que emmarca les anècdotes.
Viva voz de vida va ser escrit a París, el 1932, quan Tsvietáieva es va assabentar de la mort de qui va ser un dels seus grans amics.
La seva traducció
Quan vaig llegir aquest llibre em va captivar la seva llum, la frescor del relat, el caràcter anecdòtic de la narració. Vaig voler traduir-lo, però el títol em va detenir en sec. Semblava un títol impossible de traduir, no només al castellà, sinó a qualsevol altra llengua. I així, durant més de vint anys, aquest títol tan concís, tan expressiu, em va estar donant tombs pel cap. I de sobte, un dia, per a utilitzar una paraula que li agradava a Marina, vaig tenir una "il·luminació": Viva voz de vida. Sí, aquest era el títol, i em vaig posar immediatament a traduir-lo.
El llibre em va portar a Crimea, de la qual només n'havia sentit a parlar. Vaig anar a Koktebel, a visitar la mítica casa de Voloshin, a recórrer aquella "badia en terra erma". Vaig trobar el que buscava, el que necessitava per a entendre l'essència d'aquest llibre: els aromes, la vegetació, la llum, el mar, la mitologia, la història¿tot el que conforma aquest llibre.
Sempre que tradueixo Marina Tsvietáieva gaudeixo, però aquest llibre m'ha donat moments absolutament meravellosos.
Felicitats Selma.
