A Itàlia, la passió pel futbol prové d'herència familiar. Des de ben petits, molts pares porten els seus fills (mascles) al camp, perquè estableixin un fort vincle emocional amb el seu equip. Així, al cap d'uns anys, es passaran els diumenges cridant paraulotes a l'estadi o mossegant-se les ungles al bar, entre cervesa i cervesa. Amb la seva devoció per aquest equip escollit, estaran alimentant, de retruc, la butxaca màgica de quatre gats afortunats i egoistes. Waka-waka, this time for Africa, no?