Una història d'èxits i fracassos, d'odis i venjances que comença a la postguerra espanyola i arriba fins als nostres dies.
"Después de Dios, Muñoz", aquesta és una de les frases amb què la Barcelona de la postguerra definia el poder de Julio Muñoz Ramonet, l'empresari que va acumular una immensa fortuna, just acabada la guerra civil, gràcies a l'estraperlo del cotó i als seus contactes amb el règim franquista.
Muñoz Ramonet era un home sense escrúpols que, aprofitant la corrupció del moment, es va convertir en molt pocs anys en el rei del tèxtil. Era ric i li agradava demostrar-ho. L'ostentació i els seus excessos contrastaven amb la realitat d'un país que encara passava molta gana.
"Don Julio" -que era la manera com li agradava que li diguessin- va acumular un imperi empresarial i financer que, a més d'Espanya, s'estenia per tot el món: des d'Amèrica fins a les Filipines passant per Suïssa, on fins i tot va arribar a posseir dos bancs. Va ser precisament al país helvètic on va morir, fugint de la justícia espanyola, ara fa vint-i-tres anys. Tenia 79 anys i -qui sap si per perpetuar-se o per tornar a la ciutat una petita part de la immensa fortuna que hi va acumular- en el seu testament va deixar als barcelonins el seu palauet del carrer Muntaner i la important col·lecció d'art que hi havia a dins.
Però les seves filles -i hereves universals- han estat pledejant amb l'Ajuntament de Barcelona durant més de 17 anys per impedir que es complís la voluntat del seu pare. Quan, finalment, l'estiu passat, l'Ajuntament de Barcelona va tenir les claus de la finca, va poder comprovar el que ja se sospitava: que les millors obres d'art de la col·lecció de Julio Muñoz no eren a l'interior de la casa. Les seves filles se les havien endut.
El documental "Después de Dios, Muñoz" narra les claus d'aquest litigi. Es desvelen les maniobres de les filles de Muñoz per impedir que l'Ajuntament s'assabentés que era l'hereu d'aquest llegat i s'explica l'origen d'aquesta valuosa col·lecció, amb obres d'El Greco, Goya, Velázquez i altres importantíssims artistes que van des del romànic fins a pintors dels anys 70.
Però aquest reportatge especial del programa "30 minuts" també explica la figura de Julio Muñoz Ramonet a través de testimonis que el van conèixer de ben a prop i que ens descobreixen un personatge insòlit, que no deixava ningú indiferent. Va ajudar els fills del dictador dominicà Leónidas Trujillo a colocar en els seus bancs suïssos una part del botí que aquest tirà havia aconseguir amassar abans de caure assassinat, va fer negocis amb el xeic de Kuwait i va ser amic del dictador filipí Ferdinand Marcos.
L'equip del programa ha seguit la pista de Muñoz Ramonet fins als arxius federals de Suïssa, on hem trobat documents confidencials del seguiment que li va fer, entre d'altres, l'administració helvètica a finals dels 50, quan Julio Muñoz va començar a fer-hi negocis per crear un imperi bancari europeu.
L'imperi Muñoz al final es va ensorrar. Perseguit per la justícia espanyola, va viure els últims cinc anys de la seva vida en una suite d'un luxós balneari de Suïssa. Mai va tornar a Barcelona, però va deixar a la seva ciutat el palauet i la col·lecció d'art.
