Què és?

A Catalunya, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindran càncer en algun moment de la seva vida.

El càncer és un conjunt de malalties caracteritzades per la proliferació descontrolada de cèl·lules anòmales que poden envair teixits veïns o escampar-se a altres parts de l'organisme mitjançant el sistema sanguini o limfàtic. Aquest procés comença per alteracions en els gens que regulen el cicle cel·lular. 

Aquestes alteracions poden ser heretades, aproximadament entre el 5% i el 10% de tots els càncers, però la majoria de les mutacions s'adquireixen al llarg de la vida de manera esporàdica, per l'exposició a agents externs o per errors en la reparació de l'ADN en la divisió cel·lular. 

Quan les cèl·lules canceroses es disseminen des del tumor primari a altres parts del cos, formant nous tumors a llocs distants, s'anomena metàstasi.

Entre els factors de risc adquirits, s'hi inclourien el tabaquisme, la radiació ultraviolada, l'alcohol, l'obesitat, una alimentació inadequada, exposició a certes substàncies químiques (per exemple, amiant o agents industrials) i també infeccions cròniques per virus, com el virus del papil·loma humà (VPH) o l'hepatitis B i C, i per bacteris com l'"Helicobacter pylori", que poden provocar inflamació crònica i afavorir l'aparició de mutacions. 

Tenir factors de risc elevats no implica necessàriament desenvolupar càncer, però sí que n'incrementa la probabilitat respecte a una persona sense aquests factors.

La comunitat científica assenyala que els càncers afecten persones de totes les edats, fins i tot la pediàtrica, un àmbit en què es considera el càncer com una malaltia minoritària, ja que hi és poc habitual, tot i que per la seva gravetat representa la primera causa de mortalitat en infants de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents.

Per a totes les persones, adults i infants, i les seves famílies, el càncer no només suposa un impacte físic molt gran, sinó que té unes conseqüències emocionals i psicològiques de gran importància al llarg de la vida.

Tipus de càncer

Els càncers es classifiquen segons el tipus de teixit on s'originen i el comportament biològic de les cèl·lules afectades. Entre les categories principals es troben:

• Carcinomes: s'originen a cèl·lules que formen part dels epitelis dels nostres òrgans. Els més freqüents són el càncer de mama, pulmó, còlon, pròstata i estómac.
   
• Sarcomes: neixen al teixit connectiu o de suport d'òrgans i també als ossos, músculs, greix i cartílags.
   
• Tumors del sistema hematopoètic i limfàtic: inclou leucèmies (cèl·lules sanguínies immadures que proliferen a la medul·la òssia i la sang) i limfomes (proliferació de límits limfàtics).
   
• Melanomes: es desenvolupen a partir de melanòcits (cèl·lules productores de pigment), que es troben principalment a la pell.
   
• Tumors del sistema nerviós central: afecten el cervell i la medul·la espinal. Tenen un creixement difús i una agressivitat variable.
   
• Altres tumors específics: els tumors germinals de testicle o d'ovari, càncer de tiroide o càncer de glàndula suprarenal, entre d'altres. 

Cada tipus es pot subclassificar segons les característiques de les seves estructures moleculars, i en condicionaran l'agressivitat, el pronòstic i també l'estratègia terapèutica.

Incidència dels càncers més freqüents a Catalunya 

Segons dades recents de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, l'any 2024 es van diagnosticar aproximadament 42.851 nous casos de tumors malignes a Catalunya, dels quals 24.293 en homes i 18.558 en dones. Els cinc tipus tumorals més freqüents en homes van ser: de pròstata (4.856 casos), colorectal (4.305), pulmó (3.800), bufeta urinària (1.496) i fetge (888), que representen el 63,2% del total en homes. En dones, els cinc més prevalents van ser: de mama (5.439 casos), colorectal (2.720), pulmó (1.295), coll uterí (970) i pàncrees (704), que suposen gairebé el 60% dels casos femenins diagnosticats el 2024. 

Pel que fa a la mortalitat, anualment a Catalunya moren unes 17.000 persones per càncer, i és la primera causa de mort en homes i la segona en dones, després de les malalties vasculars. 

Tot i que gràcies a la recerca s'ha avançat molt en la supervivència de les persones afectades, la incidència tendeix a augmentar, en part per l'increment de l'esperança de vida de la població, però també se'n detecten cada vegada més casos en grups més joves, per alteracions en els hàbits de vida.

Mesures de prevenció

Un percentatge significatiu de càncers es podria prevenir mitjançant l'adopció d'hàbits saludables i la reducció de l'exposició a factors de risc coneguts. Les recomanacions generals inclouen:

• Tabaquisme: evitar el consum de tabac i l'exposició al fum ambiental és fonamental, ja que el tabac és la principal causa evitable de càncer (responsable del 17,3% dels casos) i s'associa amb càncer de pulmó, cavitat oral, laringe, esòfag, pàncrees, bufeta i ronyó, entre d'altres. 
   
• Alimentació i pes saludable: seguir una dieta mediterrània rica en fruites, verdures, llegums i cereals integrals, i limitar el consum de carns processades i vermelles a no més de dues racions setmanals, redueix el risc de càncer colorectal, mama, endometri i altres. 
   
• Activitat física: una pràctica regular d'exercici moderat, com ara caminar a pas ràpid almenys 30-60 minuts diaris, pot reduir el risc de mortalitat per càncer fins a un 40%, segons estudis recents. Iniciatives senzilles integrades en la rutina diària (pujar escales, pauses actives) tenen un impacte rellevant. 
   
• Alcohol: reduir o eliminar el consum d'alcohol disminueix el risc de càncer de fetge, colorectal, mama i d'altres. No hi ha un nivell segur de consum segons l'OMS, de manera que la moderació estricta o l'abstinència és recomanable, especialment en persones amb antecedents familiars o altres factors de risc. 
   
• Protecció solar: evitar l'exposició prolongada al sol en hores de màxima intensitat, aplicar-se cremes protectores de factor alt i evitar les cabines de bronzejat redueix el risc de melanoma i d'altres càncers de pell. 
   
• Vacunacions i cribratge: promoure vacunacions recomanades (de VPH, per prevenir el càncer de coll uterí i altres d'associats; contra l'hepatitis B, per prevenir el càncer de fetge) i participar en programes de cribratge poblacional (mamografia entre els 50 i 69 anys, detecció de sang oculta a la femta per a càncer colorectal; entre els 50 i 69 anys, fer-se proves de citologia o de VPH per al càncer de coll uterí) contribueix a la detecció precoç i redueix la mortalitat per aquests tumors.  
   
• Reducció d'exposicions professionals o ambientals: implementar mesures de seguretat al lloc de treball (protecció davant d'agents químics o la radiació) i monitoritzar contaminants ambientals (qualitat de l'aire) pot prevenir certs tipus de càncer relacionats amb exposicions laborals. 
   
• Salut mental i suport social: mantenir vincles socials i gestionar l'estrès ajuda indirectament a adoptar hàbits saludables i a adherir-se als programes preventius i de tractament.
   

Importància de la investigació en el càncer

La recerca en el càncer és essencial per comprendre més bé els mecanismes moleculars que causen la malaltia, la seva extensió i el desenvolupament de resistències a la teràpia. També serveix per millorar els mètodes de diagnòstic precoç, desenvolupar tractaments més segurs i eficaços i optimitzar la qualitat de vida dels pacients. 

L'avenç en immunoteràpia, per exemple, ha suposat millores remarcables en càncers com en el melanoma i alguns tumors de pulmó, però encara cal continuar estudiant mecanismes de resistència i el control dels seus efectes secundaris.

Els assajos clínics són vitals per validar noves teràpies, combinacions de medicaments, noves estratègies de radioteràpia o cirurgia menys invasiva. 

També cal destacar la investigació en aspectes psicosocials i de rehabilitació, per oferir un abordatge integral del pacient de càncer: suport psicològic, gestió de símptomes a llarg termini i qualitat de vida posttractament.

La implicació ciutadana i la conscienciació social, juntament amb la promoció de la recerca, són clau per mantenir el ritme dels avenços i acostar-nos a l'objectiu d'una menor incidència i mortalitat per càncer en el futur.