Barcelona arribarà als 50 graus? Com preparar-nos per a temperatures extremes i nits roents
L'Ajuntament prepara un simulacre per a d'aquí dos anys, tot i que els models climàtics apunten que abans assolirem nits roents, de 30 ºC o més a la capital
Després de més de 15 dies amb temperatures entre 8 i 10 graus per sobre de la mitjana per a l'època de l'any en què som i que el Servei Meteorològic de Catalunya hagi emès el primer avís de l'any per onada de calor, ara l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que el 2027 farà un simulacre per avaluar com respondria la capital catalana en cas d'arribar als 50 ºC.
Insisteixen, però, que de moment aquesta situació extrema, com seria arribar al mig centenar de graus, no es preveu. Però que es volen anticipar-hi, tal com ja va fer París el 2023. El simulacre forma part del Pla Calor 2025-2035, que inclou 40 altres accions concretes per preparar la ciutat per donar resposta a un escenari climàtic extrem.
"No cal que hi hagi calor en el moment de fer el simulacre", ha apuntat Laia Bonet, tinenta d'alcaldia de Barcelona, durant la presentació del Pla, per determinar "què passaria al transport públic, a la xarxa elèctrica, a les escoles o els equipaments si arribem a 50 graus de temperatura".
La investigadora Carlota Sáenz de Tejada, de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que treballa en clima i salut, ha dit al programa "Els matins" que aquest tipus de simulacres són necessaris per "preparar-nos", "tal com ho fem en altres situacions d'emergència" [...] En situacions de molta calor ens hem de coordinar, perquè poden fallar infraestructures o serveis crítics. I ens hem de preparar perquè això no passi o per saber què fer si passa."
Però, hi arribarem?
En un context planetari en què Ia temperatura global continua enfilant-se any rere any, i tenint en compte que el 2019 la capital catalana ja va arribar als 37,7°C, és forassenyat plantejar que Barcelona assoleixi els 50 ºC?
No fa ni un mes, l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM) publicava un informe, amb participació important del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), on assenyalava que el 2024 l'escalfament va ser de rècord, el segon més càlid mai registrat i, el més preocupant, alertaven que les temperatures a tot el planeta continuarien augmentant en resposta a les contínues emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Els models de previsió climàtica del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) no contemplen que, almenys amb les dades actuals, la capital catalana pugui arribar als 50 ºC aquest segle. En canvi, sí que hi podrien arribar puntualment algunes àrees del país, a Ponent i Terres de l'Ebre.
Toni Barrera Escoda, tècnic de l'equip de Canvi Climàtic del Meteocat, afirma: "Aquesta dècada assolirem els 45 ºC en alguns punts de Catalunya; en una dècada més es podrien assolir els 48 ºC; i el 2050, els 49 ºC. A finals de segle, es podrien arribar als 50 ºC, sempre tenint en compte un escenari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle com l'actual".
Aquest expert en clima destaca:
"Podrem veure aviat que a Barcelona s'arribi als 40 ºC, quan fins ara hem fregat els 38 i 39 graus."
Més onades de calor
Ara, especifica, la xafogor de la ciutat comtal pot fer que temperatures de 40 graus provoquin una sensació tèrmica de 50 graus. El problema, però, de Barcelona, considera aquest expert, no és tant la calor elevada durant el dia com a la nit.
"Les mínimes estan augmentant de manera considerable, al centre de la ciutat no baixen dels 25 graus", alerta, i afegeix: "És més probable que arribem a la capital catalana a temperatures nocturnes de 30 graus, al que es considera nits roents, que no pas que assolim els 50°C diürns."
Els models també preveuen que augmenti el nombre d'onades de calor, enteses com a episodis de tres dies o més per sobre dels 34 graus al centre de la ciutat. Ara mateix, en tenim una cada quatre anys i, apunta Barrera Escoda, a finals de segle podríem patir-ne dues o tres per any. I no tan sols n'augmentarà la freqüència, també la durada.
Quin impacte té estar exposat a excés de calor?
Suportar una situació de canícula de manera continuada provoca moltes morts prematures, sobretot en grups de població vulnerables, com ara persones grans o amb malalties cròniques.
Només el 2024 es van registrar almenys 240 morts a la ciutat atribuïbles a la calor. Hicham Achebak, investigador postdoctoral a ISGlobal, expert en clima i salut, afirma: "L'excés de calor s'associa a morts prematures, parts prematurs, empitjorament dels problemes de salut mental."
A més, els episodis de temperatures elevades s'associen a un nivell més alt d'agressivitat i conflictes. I afavoreixen la transmissió de malalties infeccioses, com ara dengue, malària o chikungunya.
Per exemple, l'augment de la temperatura de la superfície de l'oceà ha fet que les costes del planeta siguin propícies per a la propagació del bacteri Vibrio, capaç de provocar malaltia greu i fins i tot letal en humans.
A la nit, la temperatura elevada impacta en la qualitat de la son. I un descans inadequat continuat és factor de risc per a nombroses afeccions, a més d'afectar el benestar mental.
Aquest impacte negatiu en la salut, a més, s'acarnissa sobretot amb col·lectius vulnerables socioeconòmicament, que "no tenen accés a mesures de mitigació de la calor, com ara aires condicionats", remarca Achebak, que també recorda que combatre la pobresa energètica tindria efectes beneficiosos sobre la salut de la població.
Què podem fer?
Els experts consultats pel 324.cat alerten que és urgent adaptar les ciutats a un escenari on la crisi climàtica agreujarà els episodis climàtics extrems. Achebak, d'ISGlobal, explica que ja s'ha comprovat científicament que reverdir les ciutats, naturalitzar-les, té un efecte protector davant de les illes de calor.
Per Jaime Martínez, catedràtic de Genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor des del 2018 de l'Informe sobre Clima i Salut de The Lancet, cal començar a repensar l'urbanisme de les ciutats i les maneres de construir. Insisteix que cal canviar l'asfalt i el ciment, que acumulen molta radiació durant el dia que expulsen a la nit, per materials que no expulsin calor.
Així mateix, cal potenciar els refugis climàtics i "conscienciar la població que cal un canvi de comportament", destaca Martínez, que posa com a exemple Mexicali, la capital de la província mexicana de Baixa California, on viuen amb 50 ºC. "La gent fa vida a la nit, els nens juguen al carrer i van a la piscina de nit, i descansen de dia. Saben com actuar."
A més d'adaptar la ciutat i de reduir -tal com marquen els Acords de París- les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els experts coincideixen a assenyalar que l'única solució exigeix consumir menys. "En el nostre dia a dia consumim moltíssima energia, el nostre model de consum és insostenible", considera Barrera Escoda.
"És descoratjador. Tots els indicadors que analitzem des de fa anys per fer l'informe de The Lancet empitjoren any rere any", es lamenta Martínez. "Fa anys que denunciem que no podem continuar sense actuar, que la crisi climàtica cada vegada es cobrarà més vides i el que havíem avançat, ara sembla que ho retrocedim. Calen accions dels països valentes, decidides. Hi ha exemples d'esperança, com París, com Holanda."
