Cassà de la Selva se suma als ajuntaments en fallida
El regidor d'Hisenda de Cassa, Sergi Baulida, ha advertit que la situació econòmica de Cassà de la Selva és "absolutament crítica", i que només es tenen diners per pagar les nòmines fins al febrer.
L'equip de govern de Cassà de la Selva va presentar ahir en el ple els resultats d'un estudi econòmic sobre la situació financera del municipi. Baulida va explicar que la situació "és tècnicament de concurs de creditors", i va afirmar que, si no fos un Ajuntament, "ja s'hauria d'haver tancat".
El regidor admet que no saben com s'ho faran per pagar subministraments bàsics com la llum i el telèfon. Pel que fa al telèfon, ja els hi van tallar, però es va restablir el servei després de les converses que l'Ajuntament va mantenir amb l'empresa. Ara miren d'evitar que es talli la llum als edificis públics de Cassà.
Els motius de la crítica situació financera del municipi cal buscar-los en el dèficit pressupostari de l'exercici anterior, que seria d'1,79 milions d'euros, la partida més deficitària és la d'inversions, i les subvencions pendents de cobrar, que pugen a 1.246.000 euros. El deutor principal és la Generalitat i el consistori assegura que no té clar quan cobraran.
Dimecres vinent l'Ajuntament negociarà amb la Generalitat l'entrada en un pla de sanejament i la petició d'un crèdit d'1,8 milions a llarg termini que, si es fa efectiu, situarà l'endeutament municipal en un 110% sobre l'ingrés corrent. Aquesta mesura haurà d'anar acompanyada d'una "dràstica retallada" de les despeses que inclourà una reducció com a mínim d'un 20% en el servei de recollida d'escombraries, mesures severes d'estalvi energètic, el replantejament de tots els serveis, la reducció de totes les despeses destinades a activitats culturals, festes i actes similars, i la disminució de les subvencions municipals. Tot i això, l'equip de govern vol evitar augmentar la pressió fiscal als cassanencs.
El 31 de juliol passat, l'Ajuntament de Moià es va declarar en fallida perquè les arques municipals acumulen un deute de 25 milions d'euros, un 400% més que el seu pressupost anual. Aquest va ser el primer cas de fallida d'un ajuntament que es coneix a Catalunya i posa de manifest la situació perillosa per la qual travessen alguns municipis catalans.
L'alcalde de la localitat, Dionís Guiteras, va demanar ajut a la Generalitat si més no "per trobar avals que permetin retallar aquest deute multimilionari". La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va oferir ajuda al consistori i ja aleshores va reconèixer que hi ha altres ajuntaments a punt de fallida tècnica.
Paral·lelament, tant la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com l'Associació Catalana de Municipis (ACM) no es cansen d'advertir que els consistoris es troben davant una "situació límit" a la qual s'ha arribat per diverses causes. La crisi econòmica i la falta d'ingressos han portat molts ajuntaments a un carreró sense sortida que també s'han vist perjudicats per assumir competències que no els pertoquen. Segons un estudi recent de la Diputació de Barcelona, el 26% del pressupost dels consistoris es destina a serveis que no són de la seva estricta competència, com, per exemple, l'ensenyament de 0 a 3 anys, que és competència de la Generalitat.
Entre d'altres, en els últims mesos l'Ajuntament de Tàrrega, a l'Urgell, ha declarat un deute de 30 M€. Per fer-hi front, el consistori prepara un nou pla financer que preveu una aturada dràstica de les grans inversions, la contenció de la despesa municipal i noves fórmules de gestió. Amb aquest "full de ruta" es preveu eixugar el deute, com a molt aviat, d'aquí a deu anys.
L'equip de govern de l'Ajuntament de Sitges ha anunciat que el deute del consistori suma 2 M€ més del que es creia fins ara. Així doncs, el deute de l'Ajuntament és de 67 M€. L'alcalde d'aquesta localitat, Miquel Forns, ha anunciat que demanaran un crèdit ICO per valor d'1,4 M€ per fer front a les factures pendents dels proveïdors inferiors a 1.500 euros.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha deixat entreveure la necessitat d'apujar el preu del transport urbà, l'autobús i el metro. Trias ha plantejat aquesta opció per fer viable econòmicament el servei. Trias ha parlat de dues possibilitats: "O entre totes les administracions -Ajuntament, Generalitat i Estat- posem més diners o haurem d'apujar les tarifes." I és que, segons ha dit, "el que no podem fer és anar generant dèficit".
L'Ajuntament de Lleida apujarà, amb caràcter general, l'any 2012 els impostos i les taxes municipals un 3,35%, xifra que representa l'increment de l'IPC. Amb aquesta mesura, la Paeria podrà seguir oferint tots els serveis com fins ara.
L'Ajuntament de Manresa té un deute total de gairebé 110 M€ i el govern municipal també ha explicat que hi haurà despeses de l'any passat que s'hauran de carregar en el pressupost del 2011, perquè l'anterior govern les va obviar per poder tancar el pressupost del 2010 amb superàvit.
L'Ajuntament de Badalona ha reconegut un dèficit de 60 M€, que s'ha d'eixugar en els pròxims tres anys i mig. Per fer front a aquesta situació, el govern municipal ha anunciat que retallarà el pressupost del 2012 al voltant d'un 10%. Paral·lelament, s'elaborarà un pla de viabilitat de 26 milions d'euros que serviran per fer front a una part d'aquest dèficit.
L'Ajuntament de Cambrils, al Baix Camp, té un dèficit de més de 15 M€ i un deute acumulat de gairebé 53 M€. Els ajuntaments d'Igualada i Vilanova i la Geltrú demanaran crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per fer front a la situació de les seves finances. La capital de l'Anoia acumula un deute del 105%, quan el màxim permès per endeutar-se és del 75%. El consistori del Garraf, per la seva part, preveu reduir costos de personal.
L'aplicació de diferents mesures d'austeritat i estalvi han permès a l'Ajuntament de Mollerussa estalviar 2.219.000 euros des de principis d'any. Part dels diners que s'han estalviat han estat destinats a sufragar el deute bancari que té l'Ajuntament, que ara se situa en 12,2 milions d'euros, i a pagar factures als proveïdors.
I, finalment, l'Ajuntament de Cardedeu cobrarà als alumnes d'Infantil i Primària que són d'altres pobles. El consistori argumenta que no és just que hagi d'assumir el cost del servei d'estudiants en un context econòmic con l'actual.
Davant d'aquesta situació, els municipis reclamen un nou model de finançament i admeten que durant uns anys han tingut uns ingressos extraordinaris que venien de la construcció. Aquests diners s'han anat invertint en equipaments que ara consten com a despesa ordinària, però, en canvi, els ingressos han deixat de produir-se.
D'altra banda, la Generalitat ha assegurat que no eliminarà cap ajuntament per estalviar diners en temps de crisi. però ha confirmat la seva voluntat de reduir les competències dels pobles més petits. Tot això es començarà a discutir aquesta tardor amb la nova llei de governs locals que prepara l'executiu.
El regidor admet que no saben com s'ho faran per pagar subministraments bàsics com la llum i el telèfon. Pel que fa al telèfon, ja els hi van tallar, però es va restablir el servei després de les converses que l'Ajuntament va mantenir amb l'empresa. Ara miren d'evitar que es talli la llum als edificis públics de Cassà.
Els motius de la crítica situació financera del municipi cal buscar-los en el dèficit pressupostari de l'exercici anterior, que seria d'1,79 milions d'euros, la partida més deficitària és la d'inversions, i les subvencions pendents de cobrar, que pugen a 1.246.000 euros. El deutor principal és la Generalitat i el consistori assegura que no té clar quan cobraran.
Dimecres vinent l'Ajuntament negociarà amb la Generalitat l'entrada en un pla de sanejament i la petició d'un crèdit d'1,8 milions a llarg termini que, si es fa efectiu, situarà l'endeutament municipal en un 110% sobre l'ingrés corrent. Aquesta mesura haurà d'anar acompanyada d'una "dràstica retallada" de les despeses que inclourà una reducció com a mínim d'un 20% en el servei de recollida d'escombraries, mesures severes d'estalvi energètic, el replantejament de tots els serveis, la reducció de totes les despeses destinades a activitats culturals, festes i actes similars, i la disminució de les subvencions municipals. Tot i això, l'equip de govern vol evitar augmentar la pressió fiscal als cassanencs.
El 31 de juliol passat, l'Ajuntament de Moià es va declarar en fallida perquè les arques municipals acumulen un deute de 25 milions d'euros, un 400% més que el seu pressupost anual. Aquest va ser el primer cas de fallida d'un ajuntament que es coneix a Catalunya i posa de manifest la situació perillosa per la qual travessen alguns municipis catalans.
L'alcalde de la localitat, Dionís Guiteras, va demanar ajut a la Generalitat si més no "per trobar avals que permetin retallar aquest deute multimilionari". La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va oferir ajuda al consistori i ja aleshores va reconèixer que hi ha altres ajuntaments a punt de fallida tècnica.
Paral·lelament, tant la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com l'Associació Catalana de Municipis (ACM) no es cansen d'advertir que els consistoris es troben davant una "situació límit" a la qual s'ha arribat per diverses causes. La crisi econòmica i la falta d'ingressos han portat molts ajuntaments a un carreró sense sortida que també s'han vist perjudicats per assumir competències que no els pertoquen. Segons un estudi recent de la Diputació de Barcelona, el 26% del pressupost dels consistoris es destina a serveis que no són de la seva estricta competència, com, per exemple, l'ensenyament de 0 a 3 anys, que és competència de la Generalitat.
Entre d'altres, en els últims mesos l'Ajuntament de Tàrrega, a l'Urgell, ha declarat un deute de 30 M€. Per fer-hi front, el consistori prepara un nou pla financer que preveu una aturada dràstica de les grans inversions, la contenció de la despesa municipal i noves fórmules de gestió. Amb aquest "full de ruta" es preveu eixugar el deute, com a molt aviat, d'aquí a deu anys.
L'equip de govern de l'Ajuntament de Sitges ha anunciat que el deute del consistori suma 2 M€ més del que es creia fins ara. Així doncs, el deute de l'Ajuntament és de 67 M€. L'alcalde d'aquesta localitat, Miquel Forns, ha anunciat que demanaran un crèdit ICO per valor d'1,4 M€ per fer front a les factures pendents dels proveïdors inferiors a 1.500 euros.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha deixat entreveure la necessitat d'apujar el preu del transport urbà, l'autobús i el metro. Trias ha plantejat aquesta opció per fer viable econòmicament el servei. Trias ha parlat de dues possibilitats: "O entre totes les administracions -Ajuntament, Generalitat i Estat- posem més diners o haurem d'apujar les tarifes." I és que, segons ha dit, "el que no podem fer és anar generant dèficit".
L'Ajuntament de Lleida apujarà, amb caràcter general, l'any 2012 els impostos i les taxes municipals un 3,35%, xifra que representa l'increment de l'IPC. Amb aquesta mesura, la Paeria podrà seguir oferint tots els serveis com fins ara.
L'Ajuntament de Manresa té un deute total de gairebé 110 M€ i el govern municipal també ha explicat que hi haurà despeses de l'any passat que s'hauran de carregar en el pressupost del 2011, perquè l'anterior govern les va obviar per poder tancar el pressupost del 2010 amb superàvit.
L'Ajuntament de Badalona ha reconegut un dèficit de 60 M€, que s'ha d'eixugar en els pròxims tres anys i mig. Per fer front a aquesta situació, el govern municipal ha anunciat que retallarà el pressupost del 2012 al voltant d'un 10%. Paral·lelament, s'elaborarà un pla de viabilitat de 26 milions d'euros que serviran per fer front a una part d'aquest dèficit.
L'Ajuntament de Cambrils, al Baix Camp, té un dèficit de més de 15 M€ i un deute acumulat de gairebé 53 M€. Els ajuntaments d'Igualada i Vilanova i la Geltrú demanaran crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per fer front a la situació de les seves finances. La capital de l'Anoia acumula un deute del 105%, quan el màxim permès per endeutar-se és del 75%. El consistori del Garraf, per la seva part, preveu reduir costos de personal.
L'aplicació de diferents mesures d'austeritat i estalvi han permès a l'Ajuntament de Mollerussa estalviar 2.219.000 euros des de principis d'any. Part dels diners que s'han estalviat han estat destinats a sufragar el deute bancari que té l'Ajuntament, que ara se situa en 12,2 milions d'euros, i a pagar factures als proveïdors.
I, finalment, l'Ajuntament de Cardedeu cobrarà als alumnes d'Infantil i Primària que són d'altres pobles. El consistori argumenta que no és just que hagi d'assumir el cost del servei d'estudiants en un context econòmic con l'actual.
Davant d'aquesta situació, els municipis reclamen un nou model de finançament i admeten que durant uns anys han tingut uns ingressos extraordinaris que venien de la construcció. Aquests diners s'han anat invertint en equipaments que ara consten com a despesa ordinària, però, en canvi, els ingressos han deixat de produir-se.
D'altra banda, la Generalitat ha assegurat que no eliminarà cap ajuntament per estalviar diners en temps de crisi. però ha confirmat la seva voluntat de reduir les competències dels pobles més petits. Tot això es començarà a discutir aquesta tardor amb la nova llei de governs locals que prepara l'executiu.
