Què cal fer si trobem una rajada o un animal marí atrapat a la platja?

Cada cop és més habitual trobar mantes i altres animals marins a tocar de la platja. La pujada de les temperatures marines, la pesca, les malalties naturals o, fins i tot, els conflictes bèl·lics són algunes de les causes que expliquen aquest fenomen.

Segons dades de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins, el CRAM, durant el primer semestre de 2025 s'han atès 190 exemplars, dels quals 107 vius. 

Aquesta xifra ja suma gairebé el doble de rescats d'animals vius practicats durant tot el 2024.

Entre les actuacions, destaca l'augment dels elasmobranquis varats aquest 2025, entre els quals hi ha nombroses rajades i mantes que s'accidenten a tot el litoral de la península. A Catalunya, durant aquest 2025 ja s'han rescatat 32 escurçanes violeta i 14 mobules.

L'expectació de poder veure fauna només disponible per a submarinistes i les ganes d'ajudar sovint generen temptacions d'acostar-s'hi i fins i tot de tocar.

Tot i això, és molt important contenir-se i seguir una sèrie de consells per maximitzar les possibilitats de supervivència de l'animal.

A qui s'ha d'avisar?

Quan ens trobem amb un animal marí viu o mort el més important és trucar al telèfon d'emergències 112 o al telèfon del Cos d'Agents Rurals, que és el 93 561 70 00.

Amb aquest avís, s'activarà el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, gestionat per la Fundació CRAM, que provarà d'assistir de manera ràpida l'animal.

Cal retornar-lo a l'aigua?

És molt rellevant no tocar l'animal, ja que no es troba en el seu hàbitat natural i és probable que sigui una espècie protegida. A més, l'exemplar pot estar malalt o en mal estat.

"Són espècies protegides i només persones autoritzades poden fer manipulació de l'animal per un concepte legal", explica Montse Pal, tècnica del CRAM, qui també afegeix que és important no fer gaire soroll per evitar estressar-lo.

Pal recorda que cal tenir uns coneixements específics per no fer mal als animals a l'hora d'agafar-los o moure'ls, i que, fins i tot, pot ser perillós: "En el cas dels cetacis i les aus marines, hi ha risc de zoonosi: poden transmetre alguna malaltia o nosaltres a ells. Per això els tècnics van amb mascareta, guants i EPIs".

Alguns dels rescats són especialment difícils, com els de les mantes i les rajades que darrerament s'estan trobant varades a les platges més de l'habitual: "Són animals que pesen més de 300 kg i poden fer més de tres metres d'amplada. És difícil fer aquest tipus d'assistència a l'aigua."

Per tant, cal evitar qualsevol acció com ara tornar-lo al mar o intentar rescatar-lo fins que no arribi l'equip especialitzat. Els Agents Rurals seran els que se'n faran càrrec.
 

Què en faran, de l'animal?

Quan els agents arribin a la zona on s'ha trobat l'exemplar, valoraran si cal ajudar-lo a tornar cap al fons del mar o si, per contra, l'única opció és practicar-li l'eutanàsia per les nul·les possibilitats de supervivència al medi.

Cada cas es gestiona en funció de l'espècie i indret d'encallament, donant assistència veterinària adequada mitjançant la xarxa de Centres de Fauna del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. 

Pal explica que els cetacis, per exemple, acostumen a arribar en molt mal estat: "Pateixen la síndrome de l'encallament: porten moltes setmanes sense la protecció del grup i sense alimentar-se."

D'altres poden presentar algun element enganxat de pesca, com ara xarxes. La tècnica insisteix que és fonamental no provar de treure'l: "Si, per exemple, una tortuga té un fil a la boca, potser hi ha un ham al final i li podem provocar un esquinç intern." 

Tampoc seria segur tallar una xarxa: "Pot ser que li estigui fent un torniquet en alguna zona on hi hagi una ferida. Si el retirem, els bacteris s'escamparan pel torrent sanguini."

En cas que l'animal sigui mort, l'equip el traurà de l'aigua o de la sorra per tal que la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) li faci la necròpsia.

Malauradament, la majoria de les mantes que han arribat aquest estiu al litoral català han mort.
 

Per què cal avisar també quan l'animal és mort?

Tot i que ja no hi hagi opcions de salvar-lo, el cos de l'exemplar encara juga un paper, sigui per a la recerca científica o per a la salut de l'espai natural d'on prové.

El seu destí dependrà de l'estat de conservació. En cas que faci poca estona que ha mort i presenti "rigor mortis", es durà a la UAB per fer-ne la necròpsia.

Les dades de la necròpsia permeten, per exemple, estudiar per què les mantes que es troben a les platges catalanes acostumen a morir: "Podem avançar molt en el coneixement de les diferents espècies", diu Pal, qui, a més, recomana allunyar-se del cadàver i no tocar-lo per evitar contagiar-se d'alguna malaltia.

També s'enviarà a la UAB en cas que la pell de l'animal mort ja presenti signes de dessecació o el cos comenci a fer pudor. En aquest estat, els cetacis poden presentar la panxa vermellosa, però els òrgans interns segueixen força intactes.

Per contra, quan l'animal ja presenta senyals de descomposició molt avançats o només en queden els ossos, es destinarà a l'abocador municipal.

Però quan aquest es trobi en un espai natural protegit d'accés restringit, el cadàver es deixarà a la zona perquè sigui part de la cadena tròfica i els altres éssers vius l'aprofitin.
 

Com puc ajudar a la preservació de la fauna marina?

Si es vol anar una mica més enllà, la Xarxa de Rescat de Fauna Marina té un programa per reportar observacions de fauna marina protegida. 

En cas d'albirar animals marins protegits i amenaçats des de la costa, en vaixell o a l'aigua, es pot enviar informació al correu faunamarina.daam@gencat.cat.

Si es disposa d'un mòbil Android, també hi ha disponible el programari gratuït Zamiadroid de Google Play on es pot trobar la base de dades de fauna marina del departament.

A més, la xarxa també recorda les següents normes per no molestar cetacis en cas de viatjar en embarcacions:

• Evitar el contacte físic amb vaixells o persones
• Alimentar els animals
• Impedir el moviment lliure dels cetacis interceptant la seva trajectòria o tallant-ne el pas
• Separar o dispersar el grup, especialment quan es tracta d'un adult i la seva cria
• Fer sorolls i sons forts o estridents per atreure'ls o allunyar-los
• Banyar-se o capbussar-se a menys de 60 metres dels animals, l'anomenada zona d'exclusió de l'espai mòbil de protecció de cetacis.

En cas de trobar-se a menys de 300 metres del cetaci, també està prohibit utilitzar sistemes de sònar i acústics, desplaçar-se a més de 4 nusos o navegar en cercles al seu voltant, entre altres.