Salut indemnitzarà amb 250.000 euros una dona que es va quedar invàlida per una operació de matriu
La pacient, de 41 anys, es troba en situació d'invalidesa permanent, amb necessitat de tractament continuat del dolor que pateix en una cama, a causa de la lesió d'un nervi durant la intervenció d'extirpació de la matriu que se li va practicar a l'Hospital de Palamós.
RedaccióActualitzat
Un jutjat de Barcelona ha condemnat el Servei Català de la Salut (SCS) a indemnitzar amb 249.964 euros una pacient que pateix invalidesa absoluta arran de les seqüeles d'una operació d'extirpació de matriu que se li va practicar al desembre del 2008 a l'Hospital de Palamós (Baix Empordà). En la sentència, el jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona estima parcialment el recurs que va presentar la dona, representada davant els tribunals per lletrats de l'associació Defensor del Pacient, contra la denegació de la indemnització que va sol·licitar a Salut per les seqüeles de la seva operació.
La pacient, de 41 anys, es troba en situació d'invalidesa permanent, amb necessitat de tractament continuat del dolor que pateix en una cama, a causa de la lesió d'un nervi durant la intervenció d'extirpació de la matriu que se li va practicar a l'Hospital de Palamós.
El jutge conclou en la seva sentència que, de la pericial practicada en el judici, es dedueix "amb facilitat la unanimitat dels pèrits a relacionar causalment les lesions ocasionades amb la intervenció quirúrgica practicada".
A més, el magistrat considera que, en aquest cas, no hi va haver un "diagnòstic diligent" dels símptomes que va presentar la pacient després de l'operació, ni tan sols un any després de l'operació, cosa que, al seu parer "va impedir un tractament rehabilitador eficaç".
Per al jutge, vist el "lamentable resultat produït, del qual cap facultatiu responsable podria sentir-se orgullós", no es van col·locar degudament les valves per evitar la compressió del psoas (músculs lumbars) de la pacient durant la intervenció, ni es van posar tots els mitjans a disposició de la ciència mèdica per evitar el resultat lesiu.
La sentència, que destaca que la patologia que va patir la dona és coneguda des del segle XIX, creu a més que "ni de bon tros es van utilitzar els mètodes de diagnòstic exigibles a l'actual estat de la ciència mèdica (...) per a un tractament precoç i eficaç de la lesió, que amb probabilitat l'hauria corregit de forma satisfactòria".
El jutge veu també en aquest cas una absència del degut consentiment informat a la pacient, atès que no se li va informar del risc de la lesió nerviosa produïda en l'operació, ni de la possibilitat d'una intervenció laparoscòpica, com a alternativa, ni la incidència de la constitució física de la pacient i dels caràcters dels miomes que se li havien de tractar.
"(...) No pot oblidar-se que una adequada informació no només hauria dotat el propi consentiment d'un major contingut de llibertat informada en la decisió, sinó que fins i tot hauria permès la col·laboració de la pacient amb el personal sanitari en la detecció de la causa de la malaltia que patia", agrega la sentència.
La pacient, de 41 anys, es troba en situació d'invalidesa permanent, amb necessitat de tractament continuat del dolor que pateix en una cama, a causa de la lesió d'un nervi durant la intervenció d'extirpació de la matriu que se li va practicar a l'Hospital de Palamós.
El jutge conclou en la seva sentència que, de la pericial practicada en el judici, es dedueix "amb facilitat la unanimitat dels pèrits a relacionar causalment les lesions ocasionades amb la intervenció quirúrgica practicada".
A més, el magistrat considera que, en aquest cas, no hi va haver un "diagnòstic diligent" dels símptomes que va presentar la pacient després de l'operació, ni tan sols un any després de l'operació, cosa que, al seu parer "va impedir un tractament rehabilitador eficaç".
Per al jutge, vist el "lamentable resultat produït, del qual cap facultatiu responsable podria sentir-se orgullós", no es van col·locar degudament les valves per evitar la compressió del psoas (músculs lumbars) de la pacient durant la intervenció, ni es van posar tots els mitjans a disposició de la ciència mèdica per evitar el resultat lesiu.
La sentència, que destaca que la patologia que va patir la dona és coneguda des del segle XIX, creu a més que "ni de bon tros es van utilitzar els mètodes de diagnòstic exigibles a l'actual estat de la ciència mèdica (...) per a un tractament precoç i eficaç de la lesió, que amb probabilitat l'hauria corregit de forma satisfactòria".
El jutge veu també en aquest cas una absència del degut consentiment informat a la pacient, atès que no se li va informar del risc de la lesió nerviosa produïda en l'operació, ni de la possibilitat d'una intervenció laparoscòpica, com a alternativa, ni la incidència de la constitució física de la pacient i dels caràcters dels miomes que se li havien de tractar.
"(...) No pot oblidar-se que una adequada informació no només hauria dotat el propi consentiment d'un major contingut de llibertat informada en la decisió, sinó que fins i tot hauria permès la col·laboració de la pacient amb el personal sanitari en la detecció de la causa de la malaltia que patia", agrega la sentència.
