Un 65% dels espanyols veurien de bon ull un exèrcit europeu, segons el CIS

En ple debat sobre el rearmament d'Europa, la hipotètica creació d'unes forces armades comunitàries és un espectre que sobrevola Brussel·les. 

El naixement de la Unió Europea, a la qual Espanya s'hi va adherir ara fa 40 anys, va comportar la integració econòmica, però no la militar. 

Però, segons un estudi del CIS publicat aquest dimecres, el 65,4% dels espanyols donaria suport a aquesta mesura: la creació d'un exèrcit europeu.

Dos de cada tres enquestats creuen que és necessari impulsar un exèrcit comunitari, mentre que un 30,4% hi estan més aviat en contra. 

Els votants del PP, amb un 82,1%, són els més partidaris de la mesura, seguits dels de Junts, amb un 73,5%. 

En canvi, els votants d'EH Bildu (28% a favor d'un exèrcit europeu), el BNG (36%) i Sumar (48,1%) són els que veurien pitjor aquestes hipotètiques forces armades comunes.

Tot i això, la defensa i la seguretat exterior només es considera el tema més important per al futur de la Unió Europea per un 8% dels espanyols. Queda darrere, doncs, de l'economia, la defensa de la democràcia, l'estat del benestar i les migracions.

Les dades formen part d'un estudi del CIS sobre opinions respecte a la Unió Europea, que també recull que un 20,4% d'espanyols considera que Espanya gasta massa en defensa. 

És l'apartat en què més persones consideren que la inversió és excessiva. Un 37,9%, en canvi, considera que s'hi gasta massa poc; és l'àmbit en què menys persones creuen que caldria invertir més, molt lluny del 82% que creu que caldria gastar més en habitatge.

L'espectre d'un exèrcit comú europeu

El març d'aquest any, en plena discussió sobre l'augment de la despesa en defensa i el rearmament d'Europa, Pedro Sánchez va defensar la necessitat de crear unes forces armades comunitàries, que augmentessin la capacitat d'influència i dissuasió.

"Hem de crear un exèrcit europeu, sota la mateixa bandera i interessos."

Ho havia posat sobre la taula també anys enrere, el 2019, davant el Parlament Europeu, quan va assegurar que calia "culminar la unió econòmica i monetària" i "avançar obertament en la creació d'un exèrcit europeu". 

Abans, el 2018, Angela Merkel també va defensar la creació d'un exèrcit comunitari que garantís una política exterior i de seguretat efectiva i unitària. 

"Conscient de l'evolució dels darrers anys, hauríem de treballar en la visió de crear un autèntic exèrcit europeu."

Emmanuel Macron també havia donat suport a una proposta que no va agradar gens al llavors president dels Estats Units, Donald Trump, que va qualificar la idea d'insultant.

La proposta d'unes forces armades comunitàries és una constant des dels inicis de la Unió Europea. 

De fet, el 1950, Jean Monnet, un dels pares de la futura Comunitat Europea, alertava de la necessitat d'una "fusió orgànica i genuïna de forces, el caràcter purament defensiu de les quals ja seria un factor per la pau". 

Ara, els espanyols, segons el CIS, també ho veurien majoritàriament de bon ull.