Un any del govern de Salvador Illa: principals accions i reptes, conselleria a conselleria
El 12 d'agost del 2024, les nou conselleres i els set consellers de l'executiu van prendre possessió del càrrec al Palau de la Generalitat
Marc García Beumala / Ramon Radó i Trilla
12/08/2025 - 07.07 Actualitzat 12/08/2025 - 21.38
Primer aniversari del govern Illa. Aquest dimarts fa un any que les nou conselleres i els set consellers de l'executiu van prendre possessió del càrrec al Palau de la Generalitat.
Un executiu amb 16 carteres, dues de les quals de nova creació: Esports i Política Lingüística. La cartera d'Acció Exterior va afegir també al nom el de la Unió Europea. I la portaveu del govern, Sílvia Paneque, assumia alhora una macroconselleria amb Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
El govern assegura que durant aquest any s'han posat les bases per a la Catalunya dels propers 10 anys i reivindica que han estat dotze mesos d'estabilitat, gestió i generació de prosperitat compartida. Ha estat un primer any marcat, en bona part, pels compromisos dels acords d'investidura amb ERC i Comuns.
De les 260 mesures anunciades en el pla de govern, algunes s'han començat a desplegar, d'altres necessiten canvis legislatius i d'altres s'han d'anar implementant durant els quatre anys de legislatura. Ha estat un any en què s'han embastat els objectius del govern, però que en alguns casos han quedat, simplement, embastats i prou.
Dotze mesos després de la presa de possessió, les conselleries fan balanç de la feina feta, però també hi ha reptes pendents per al que queda de legislatura.
Sense pressupostos
Illa ha reactivat les comissions bilaterals Generalitat-Estat. I en fa bandera. D'aquestes trobades n'han sortit acords com el traspàs de Rodalies o la reforma del sistema de finançament, dues exigències d'Esquerra per a la investidura amb detalls encara per concretar.
En canvi, entre les assignatures pendents d'aquest primer any hi ha l'aprovació dels pressupostos. L'executiu ha treballat amb els comptes prorrogats i tres suplements de crèdit --que li han suposat més compromisos amb Esquerra i els Comuns-- i, de cara al segon any, s'ha fixat el repte d'aprovar uns comptes per al 2026.
Entre les carpetes pendents, també destaca la recaptació de l'IRPF per part de la Hisenda catalana, un dels punts clau de l'anomenat finançament "singular" acordat entre la Generalitat i el govern espanyol. De moment s'ha ajornat fins al 2028.
Un altre dels reptes que el govern ha de culminar és la reforma de l'administració, amb l'objectiu de reduir la burocràcia i els temps d'espera en 170 tràmits, que van des dels graus de dependència fins a les ajudes al lloguer.
La nova conselleria de Política Lingüística, fruit de l'acord d'investidura entre el PSC i Esquerra, ha impulsat el Pacte Nacional per la Llengua, que vol revertir la pèrdua d'ús social del català. Mentrestant, el govern espanyol continua negociant l'oficialitat del català a la Unió Europea, tot i que després de diversos intents, encara no ha aconseguit vèncer les reticències d'alguns estats.
Pel que fa a projecció exterior, el govern ha anunciat una nova delegació, a la Xina, que se sumarà a la vintena que ja funcionen.
L'habitatge, el principal repte
En política social, la promesa estrella del president de la Generalitat és la construcció de 50.000 habitatges públics en sis anys, anunciada en el seu primer debat de política general com a president de la Generalitat. De moment, s'han fet convocatòries perquè els ajuntaments aportin solars.
Al llarg dels darrers dotze mesos s'ha aprovat el règim sancionador per a aquells propietaris que no s'ajustin a les limitacions del preu del lloguer, tot i que a la pràctica encara hi ha força anuncis fora de la llei. Queda pendent la limitació dels lloguers de temporada i d'habitacions, que es preveu aprovar a la tardor després de l'acord del govern amb ERC, els Comuns i la CUP.
Un altre dels emblemes d'aquest primer any és la recuperació de la llei de barris que va impulsar Pasqual Maragall en el primer govern tripartit. En quatre anys, la Generalitat posarà 1.000 milions, però els ajuntaments n'hauran d'aportar 600 més per a la millora física, ambiental i social dels municipis.
Una altra de les prioritats és consolidar la reforma de la DGAIA, amb el canvi de nom, estructura i algunes funcions. El cas de les violacions a una nena sota guarda de la DGAIA i les denúncies d'irregularitats per part de la Sindicatura de Comptes han accelerat els canvis a l'organisme.
Ampliació de l'aeroport i traspàs de Rodalies
En matèria de transports, el govern ha fet passes en dos temes pendents. D'una banda, ha acordat amb l'estat una ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat, que ha de permetre augmentar la capacitat en vols intercontinentals, amb lleugers retocs respecte a la proposta abandonada fa uns anys. Una proposta que no compta amb el suport ni d'Esquerra ni dels Comuns, els dos socis de la investidura.
D'altra banda, s'ha constituït l'empresa mixta que ha de gestionar Rodalies en substitució de Renfe. L'empresa dependrà de l'actual Renfe, després de les protestes i les vagues dels treballadors, que no volen deixar de pertànyer a la companyia estatal.
Avui és notícia
Embargament d'armes a Israel: tots els obstacles per fer efectiva la prohibició
Pilota d'Or 2025: triplet d'Aitana Bonmatí i Dembélé s'imposa a Lamine Yamal
El traspàs fallit de les competències d'immigració, un nou revés a Junts i a Sánchez
Mazón afronta el primer debat de política general després de la tragèdia de la dana
De què serveix reconèixer Palestina com a estat i quin impacte tindrà sobre el terreny