Què diu el Pacte Nacional per la Llengua: dels 9 horitzons a sumar 100.000 parlants l'any

Aquest dimarts s'ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, amb l'objectiu de protegir el català, revertir la pèrdua de parlants i ampliar l'ús social de la llengua a Catalunya a tots els entorns i àmbits de la vida quotidiana. Bàsicament, que tothom l'aprengui i se la faci seva.

El projecte reconeix que el repte és majúscul, que les polítiques desplegades fins ara han estat insuficients per revertir la situació i que caldran actuacions "en gairebé tots els àmbits".

L'objectiu dels redactors del pla és que vagi més enllà d'un acord de govern o entre partits, i es converteixi en un projecte col·lectiu amb la complicitat d'administracions, institucions i empreses, d'agents econòmics, socials i culturals, i sobretot de la ciutadania.

En tot cas, el text que s'ha desencallat després de mesos de negociacions naixerà sense la signatura de Junts i la CUP, que se n'han despenjat en desacord amb les polítiques lingüístiques del govern. Tampoc no hi participen els partits de dreta i extrema dreta.

Segons Carles Puigdemont, Junts havia demanat "esperar abans de firmar aquest pacte a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà", mentre que, segons ERC, és urgent que comenci a caminar per superar la situació complexa i delicada de la llengua, que --apunta el Pacte-- és reversible.
 

Una situació delicada però reversible

L'acord parteix de la base que el català està en una situació "complexa i delicada" però "reversible". 

Cau el coneixement de la llengua i també el seu ús social, en un entorn plurilingüe. Sobretot davant reptes econòmics i sociodemogràfics com la caiguda de la natalitat, l'augment de la immigració o revolucions tecnològiques i audiovisuals (com l'explosió d'internet, les plataformes digitals, les xarxes socials o la intel·ligència artificial) que han afavorit el retrocés del català.

Creix el nombre de parlants majors de 14 anys en termes absoluts, però l'increment és inferior al creixement global de la població, que depèn totalment de la immigració.

Els nous parlants tenen un domini limitat del català, alerta el text del pacte, "cosa que dificulta que passin de la teoria a la pràctica" i vagin més enllà del seu ús ocasional. 

Segons les últimes dades del 2023, només un terç dels ciutadans parlen habitualment català, tot i que pràcticament tothom l'entén, un 93,4%.

La xifra d'ús habitual és molt inferior a la de fa vint anys, el 2003, quan un 46%, gairebé la meitat de la població, s'expressava habitualment en llengua catalana.

Un pacte, nou grans objectius

Per revertir la situació, el Pacte Nacional per la Llengua es proposa 9 grans objectius en 21 àmbits específics. 

El repte és aconseguir que el nombre de persones que saben parlar català augmenti en almenys 600.000 en cinc anys i mig, fins a arribar als 6 milions el 2030. El nombre de parlants de més de 14 anys residents a Catalunya se situa en els 5.454.700 al 2023, les últimes dades disponibles.

El pressupost inicial per desplegar-lo és de 255 milions d'euros, només per a aquest 2025.

Els 9 grans objectius o "horitzons" traçats pel pla són:

1. Fer una política lingüística transversal que permeti superar els reptes a què s'enfronta el català. Ha d'implicar totes les administracions públiques, el sector privat, les entitats i associacions i el conjunt de la població. I ha de garantir la igualtat de drets i deures, el benestar de la llengua, el respecte, la cohesió social i territorial i una aposta per la tecnologia.
2. Ampliar el nombre de persones que saben i utilitzen el català, en almenys 100.000 parlants l'any, per compensar el saldo migratori. Aquesta xifra és insuficient per capgirar el retrocés de la llengua (l'any 2023 el creixement migratori va ser de 121.633 persones) i caldrà impulsar la formació, sobretot d'adults, i desplegar més recursos perquè la gent faci servir el català de forma habitual en tots els àmbits.
3. Convertir el català en una llengua plenament oficial a les institucions públiques, empreses i serveis. També en l'àmbit sanitari, el de la justícia, el consum, o l'assistència a persones en situació de vulnerabilitat o dependència.
4. Garantir el ple accés a la llengua en el model educatiu i de protecció a la infància i l'adolescència. Tant en l'àmbit escolar, com en la formació professional i la universitat i recerca, perquè sigui una eina de cohesió social.
5. Impulsar la formació d'adults, els sistemes d'acollida i els de sensibilització, dinamització i foment de la llengua.
6. Afavorir que el català s'incorpori plenament al món laboral i que es respecten els drets lingüístics dels treballadors i l'acreditació de la llengua a la feina.
7. Enriquir l'oferta cultural i comunicativa, i fer-la més atractiva a tots els públics, en tots els suports i sectors socials, especialment en el nou entorn digital.
8. Fomentar la unitat de la llengua a tot el territori i la seva projecció a l'exterior, més enllà dels límits de Catalunya i en l'àmbit internacional.
9. Aconseguir una societat compromesa amb la llengua, a qualsevol edat i també entre grups socials específics i el món associatiu i esportiu. I millorar els índexs d'apreciació i ús del català entre les noves generacions.

La formació d'adults, entre les prioritats

El pressupost del Pacte Nacional per la Llengua és de més de 250 milions d'euros el primer any, i la partida més important és per reforçar el català a l'escola, amb més de 100 milions d'euros. Entre les mesures, destaquen els 78 milions per incrementar el nombre d'aules d'acollida. 

Una cinquena part, 52 milions, es destinen al Consorci per a la Normalització Lingüística. D'aquests, 47 milions estan destinats a rellançar el Consorci, donant-lo de més personal i millorant les infraestructures. També es vol augmentar la difusió dels cursos. La majoria d'aquestes formacions van destinades a adults. 

De fet, la falta de places i les dificultats per accedir als cursos del Consorci han estat tema de crítica. Al febrer, la Generalitat ja va anunciar un pla de xoc amb 8,8 milions per ampliar places i horaris dels cursos per aprendre català.

També es destinaran 73 milions per dinamitzar l'oferta cultural en català, amb partides de suport a l'audiovisual o plans per incentivar la lectura. Hi ha partides, amb menys dotació, per promoure el català en altres entorns com el laboral o l'administració.