Illa defensa l'ampliació de l'aeroport del Prat perquè sigui "un hub intercontinental"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest migdia la proposta del govern d'ampliació de l'aeroport del Prat, una de les principals carpetes pendents del full de ruta de l'executiu socialista.

Catalunya ha de tenir un aeroport líder del segle XXI", ha dit. I per això AENA invertirà 3.200 milions d'euros, un pla que inclourà tant la prolongació de la tercera pista com una terminal satèl·lit, com les compensacions ambientals i les actuacions ja previstes a les dues terminals.

Illa ha assegurat que "l'aeroport és una infraestructura essencial per a Catalunya, Espanya i Europa" i que "la proposta --acordada entre Generalitat, Ministeri i AENA-- compleix les mesures mediambientals i potencia els altres aeroports". 

Els terminis del projecte

La previsió és que el Pla Director s'aprovi el 2028 i que les obres comencin a executar-se el 2030. 

Illa ha defensat l'ampliació de l'aeroport, que estaria llesta el 2033, per tenir "una Catalunya pròspera, equitativa i competitiva", amb l'objectiu de poder "viatjar directament per tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt". 

"Avui és un dia important. S'engega una profunda transformació del Prat perquè esdevingui un potent hub intercontinental que empenti amb força Catalunya econòmicament i socialment, amb una actuació integral que donarà resposta a les necessitats de les pròximes dècades."

Per explicar els detalls de la proposta, Illa ha convocat al Palau de la Generalitat la Comissió tècnica per a l'ampliació de la capacitat operativa de l'aeroport, integrada per representants de la Generalitat i del govern espanyol, i en què també hi ha estat present AENA.  

A la trobada, en què també ha assistit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, hi han anat el secretari general del departament de Territori, Jordi Terrades, el secretari d'Acció Climàtica, Jordi Sargatal, el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, i la directora de l'aeroport del Prat, Eva Valenzuela. 

En declaracions al programa "Col·lapse" de TV3, Illa ha explicat que Catalunya ha de "garantir la connectivitat de l'economia" i ho ha de fer "de la forma més respectuosa amb l'entorn". 

"Els territoris que no han estat capaços d'adaptar la seva infraestructura aeronàutica per poder atendre la seva demanda creixent de connectivitat han vist que les seves economies pagaven un preu", ha assegurat el president. 

Les reaccions a favor i en contra de l'ampliació

En declaracions als Matins de TV3, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha valorat molt positivament la proposta d'ampliació, que, assegura, "permetrà facilitar la necessària reindustrialització de Catalunya i intensificarà la internacionalització de l'economia catalana". 

"Encara que va amb un cert retard, considerem que s'ha de posar en marxa perquè vagi a velocitat de creuer. Penso que Illa haurà vençut totes les reticències dels seus socis d'investidura per tirar endavant el projecte i no demorar-lo més"

L'ampliació, però, és vista de manera crítica pels socis d'investidura, en especial els Comuns. David Cid ha assegurat que mantindran "la batalla en tots els camps" perquè el projecte fracassi. 

"No renunciarem a la nostra posició i mantindrem estratègia de confrontació total. Ja no ho vam acceptar en l'acord en investidura. És un projecte caduc".

Des d'ERC han avisat Illa que "se li complicarà més la legislatura" cada cop que "tingui la temptació de retrocedir en la defensa dels interessos dels catalans". 

Elisenda Alamany ha retret al president que hagi dit que l'aeroport no és de primera, en lloc d'haver criticat AENA, que segons la secretària general, n'és el "principal responsable".

Junts ha criticat que la proposta hagi arribat de forma "unilateral i sense consens". Mònica Sales, que ha evitat valorar el projecte concret, ha reclamat "el traspàs integral" de titularitat i la gestió de la infraestructura a la Generalitat. 

Junts i la CUP han reclamat la compareixença d'Illa al Parlament. El diputat de la CUP, Dani Cornellà, ha reclamat la compareixença d'Illa al Parlament per donar explicacions sobre la proposta d'ampliació de l'aeroport i l'ha instat a "no girar l'esquena a la ciutadania".

El president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, ha demanat que l'ampliació de l'Aeroport sigui "ambiciosa" i estigui "al servei del lideratge econòmic, i no dels tripijocs d'Illa i els seus socis, perquè els mateixos que avui boicotegen, després seran els primers a queixar-se si Madrid ens passa per davant".

Joan Garriga, de Vox, ha defensat l'ampliació i ha assegurat que és "una urgència i una necessitat". A més, ha dit que Catalunya no s'enlaira perquè el Govern "li talla les ales": "No ens fiem del PSC ni dels seus socis". 

Els ajuntaments de Gavà i el Prat de Llobregat discrepen sobre els beneficis del projecte d'ampliació de l'aeroport. 

L'alcaldessa del Prat, Alba Bou, dels Comuns, ha dit també, al "Matí de Catalunya Ràdio", que no creu que el projecte superi el filtre del control de les autoritats europees i ha lamentat que no hagi estat consensuat.

"La proposta es contradiu absolutament amb el que Europa demana al seu territori. Els aeroports europeus no van en el sentit d'ampliar les infraestructures amb la idea que sembla que es pretén fer amb el del Prat". 

En canvi, l'alcaldessa de Gavà, la socialista Gemma Badia, ho veu positiu per a l'activació econòmica i valora que reculli els dos punts bàsics que defensa el municipi, sobretot pel que fa a soroll. 

"No volem que s'operi amb les pistes de manera independent, que és el que ens pot afectar a nivell de soroll. Volem que es respecti la pau acústica". 

La plataforma Zeroport ha rebutjat "frontalment" la proposta, que, assegura, "suposarà més contaminació, més escalfament global, més turistització, precaritzarà les condicions laborals i agreujarà el problema de l'habitatge".

Diverses entitats ecologistes també posen en dubten que el projecte passi el filtre europeu. 

Ampliar la tercera pista

La setmana passada es va saber que la Generalitat plantejaria a Aena una proposta, sorgida de la comissió tècnica, que avala allargar 500 metres la tercera pista, la més pròxima al mar. 

Això tindria una afectació, que quedaria repartida entre els dos espais protegits de la Ricarda i el Remolar. 

Segons el grup d'experts del govern, aquest plantejament minimitza l'impacte sobre l'espai protegit de la Ricarda, que queda al nord, i al Remolar, al sud.  

La reserva natural del Remolar-Filipines té un gran valor ecològic, una de les principals zones humides del delta del Llobregat. 

Cada hivern s'hi produeix una gran concentració d'ànecs i altres ocells, i a les seves aigües hi destaca la presència d'anguiles, fartets i tortugues de rierol.
 

Una ampliació plena de friccions

La idea arriba quatre anys després de l'acord fallit entre la Generalitat de Pere Aragonès i l'Estat, que va donar el tret de sortida a un llarguíssim estira-i-arronsa de propostes i comissions d'experts.

L'ampliació del Prat va quedar fora del paquet d'inversions d'Aena pel termini 2022-2026. Ara, a les portes d'un nou període, i amb governs liderats pels socialistes tant a l'Estat, com a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, la discussió sobre l'ampliació de l'aeroport torna a ser una possibilitat.

Des que va arribar a la Generalitat, el president Salvador Illa va deixar clar que volia desbloquejar l'ampliació de l'aeroport, un assumpte encallat des de fa anys.

El 2021, patronals i organitzacions de l'àmbit econòmic van tornar a posar el focus en el tema després del parèntesi de la pandèmia. 

L'estiu d'aquell mateix any, el govern i el Ministeri de Transports van pactar una ampliació sense aclarir quina afectació hi hauria a l'espai natural de la Ricarda. L'anunci va generar friccions en el govern d'ERC i Junts --aquesta última formació donava el vistiplau al projecte-- i va haver-hi molt rebombori social i ERC tampoc va veure clar l'impacte ambiental.

Per això, Aena,  el gestor aeroportuari participat en un 51 % per l'Estat, i el govern espanyol van decidir aturar la inversió al Prat. I amb Junts fora del govern, el debat va quedar aparcat temporalment. 

Des d'aleshores van anar sortint diverses propostes, com la de construir una pista damunt del mar o el pla de Foment que afectava de ple la Ricarda. 

En paral·lel, govern i ministeri van activar una comissió tècnica. El president Pere Aragonès, amb les eleccions del 2024 ja convocades, va presentar una proposta que descartava allargar cap pista.